La cara oculta de la realitat. Josep Manuel San Abdon Manuel Baixauli: Verso. Edicions Bromera. Alzira 2002.

Verso és la primera novel·la de Manuel Baixauli (Sueca, 1963), amb la qual va guanyar el premi "Ciutat d'Alzira 2001". El protagonista de la novel·la és Arnau Micó, un pintor que s'inventa que li ha estat atorgada una beca del Ministeri per a una estada de tres mesos a Roma, però que en realitat es refugia en un poble d'estiueig prop de sa casa per tal de disposar de tres mesos per pintar, llegir, fer fotos, passejar, fer un dietari...
Ben aviat s'enfrontarà a dos desafiaments, com afrontar els repte de la creació i la percepció de la realitat. En les primeres línies de la història ja és plantegen clarament les dues qüestions, com establir la ficció de trobar-se a la capital italiana quan en realitat es troba a un poblet de la costa valenciana, i una cita de Isak Dinesen sobre la creació: "Sols si un és capaç d'imaginar el que ha succeït, de repetir-ho en la imaginació, veurà les històries, i sols si té paciència de portar-les molt de temps dins seu, i de contar-se-les i recontar-se-les una i altra vegada, serà capaç de contar-les bé."
El pintor s'enfrontarà de seguida amb l'angoixa del llenç en blanc, i buscarà la manera de lluitar contra la peresa, Picasso, treballador incansable, presidirà l'estudi en què ha convertit l'apartament llogat, i també un lema de Baudelaire: "Com més es treballa, millor es treballa, i més es vol treballar." A Gola de l'Aparició, el poble on s'ha refugiat, que en un primer moment es presenta com un lloc que ha escapat quasi per complet de l'especulació urbanística, dòcil i indolent, descobrirà l'altra cara de la realitat, el verso que s'amaga darrera d'allò que es veu a primera vista; una estranya organització, TOT, que tracta de castigar les infidelitats amoroses i que controla qualsevol moviment que es produeix al poble, darrera de la qual es troba el porter de la finca qualificat al principi de bona persona, o Víctor Montagut, un vell i misteriós diplomàtic, que oculta una macabra història. Un món de tensió i malson com inspirat en la pintura d'Edvard Munch, els quadres del qual són l'única decoració del bar del poble, que aprofita Arnau Micó per presentar la pintura del pintor escandinau com a model de creació, ja que el seu estat d'ànim particular es converteix en arquetips dels sentiments humans.
Tot aquest món que descobreix a Gola serveix al pintor per escriure un dietari de ficció que el situa a Roma a partir de la transformació de la realitat on viu. I on anirà sobretot explicat el seu concepte de la pintura, com per exemple el de l'art abstracte, relacionant-lo amb una estranya ombra que recorre el poble, que tots els habitats de Gola han vist, i que ell descobreix en totes les fotografies que ha fet quan li expliquen la història. També reflexiona sobre l'ofici de l'artista en la societat actual o sobre la limitació del temps. Finalment es pregunta si tot ha estat real o producte de la seva imaginació creadora.
Manuel Baixauli, que també és pintor, coneix molt bé els mecanismes de la creació, ens convida amb Verso a assistir en directe al procés creatiu, on assajant diferents punts de vista ens deixa veure el seu pòsit cultural i un molt bon estil que causarà les delícies d'aquells que busquen alguna cosa més que una simple història.

TOSSAL. Revista catalana de cultura i lletres. 2003