Sobre la condició humana. Josep Manuel San Abdon Joan Garí: Les hores fecundes. Edicions Bromera. Alzira 2002.

No han sovintejat massa els dietaris entre els escriptors valencians, si deixem de banda els del mestre Fuster, tot i això en els darrers temps se n'han publicat de ben interessants mitjançant autors com Enric Sòria, Toni Mollà o Josep Igual. Amb Les hores fecundes - Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2001-, Joan Garí ve a afegir-se a aquesta llista.
En el pròleg Garí manifesta el propòsit que el porta escriure el dietari: "s'escriu contra el temps, o a causa de la ferida que aquest provoca", i així anirà fixant aquells moments de la seua vida que han estat fecunds perquè han pogut ser fixats per l'escriptura.
Comença el dietari reivindicant la figura de Raimon: "Jo tendisc a pensar, cada vegada amb més fermesa, que aquest home és un cofre de sons, i encara no ens ha lliurat tots els seus tresors." No és estranya aquesta reivindicació, ja que sovint l'autor proclama la seua estima per la paraula; així, després d'assistir a una representació del "Daaalí" de "Els Joglars" o de "Nascuts culpables" de Moma Teatre, defensa la importància del text en el teatre.
Una part important del llibre l'ocupen els viatges, sobretot els viatges a peu per la comarca dels ports, però també per l'estranger; l'atemptat de l'onze de setembre li serveix per recordar un viatge fet onze anys abans a Nova York, i per a fer un suggerents comentaris de la situació política del moment. Però la part més extensa l'ocupa un viatge a la República Txeca, on combina excel·lentment la crònica periodística amb l'anàlisi polític.
L'aforisme és un dels exercicis literaris que conrea Joan Garí en aquest llibre, en el pròleg ja fa referència als seus mestres: Nietzsche, Cioran i Canetti, però tot i que no el cita també trobem la petjada de Joan Fuster. L'escriptura i la condició humana són els temes que dominen, però també trobem un aforisme que defineix que és l'aforisme: "L'Aforisme com a poema laic. Li falta el component sagrat de l'autèntica poesia per a levitar i anar-se'n. L'aforisme sempre toca de peus a terra. És un sentit de molts caps a l'abast dels talps. És més: l'aforisme només pot ser "contra" Déu. I Déu, gojós, ho sap ben bé. El seu somriure."
El dietari parla a més de política, d'escriptors i d'escriptura, de cinema i de la vida quotidiana, però un dels temes que ens sembla més interessant són les contínues reflexions sobre la condició humana.
Les hores fecundes és un d'aquests llibres que s'han de llegir a poc a poc, ja que és ple de reflexions i suggerències la mar d'estimuladores per a fer pensar, i ens confirmen a Joan Garí com un dels assagistes valencians amb més futur.

TOSSAL. Revista catalana de cultura i lletres. 2003