Contra el pensament únic.

Josep Manuel San Abdon

Manel Rodríguez-Castelló: Els dies contats. Edicions Brosquil. València 2002.

Els dies contats és un llibre amb el qual Rodríguez - Castelló, va guanyar el Premi d'Assaig Ciutat de Vila - Real 2001, i està constituït per un recull d'article publicats al periòdic "Ciudad" d'Alcoi, la ciutat on va nàixer. El llibre està dividit en quatre apartats diferents, en el primer "Un lloc al món", recrea sobretot diversos espais, que van des de la postal poètica des d'una estació d'esquí, a l'entusiasme per una visita a París, l'emoció d'un fado a Lisboa, o Nova York vista pels poetes, però també se'ns parlarà de la situació dels pobles oprimits de Sud-Amèrica, de la barbàrie de les guerres, de la manipulació des dels despatxos, sobre la destrucció del paisatge de l'escriptor a Alcoi per l'especulació urbanística, sobre la llengua, o sobre l'ofici d'escriptor.
"Historietes" és el segon apartat del llibre, en ell trobem els articles de caràcter més costumista, la seua visió d'alguns ídols de l'esport, de les festes, la narració de vivències personals, són els articles on més utilitza la ironia. La tercera part porta per títol "Homenatges i perfils", i recull articles on s'homenatja a diverses personalitats del món polític i cultural, sovint són articles elegíacs amb motiu de la mort dels personatges, en altres ocasions per exaltar la seua tasca, alguns són ben coneguts, Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Josep Pla, Rafael Alberti, Eliseu Climent o Cerdán Tato, d'altres coneguts sobretot a la comarca de l'Alcoià com Ferri, Ximo Llorca, o Alfons Llorenç. L'últim apartat del llibre porta per títol "Pebre negre", és on apareixen els articles de contingut més polític, en ells sovint es fa de la nostra més recent història que el partit governant intenta disfressar, o dels abusos per part del poder a que està sotmès contínuament el País Valencià.
En la majoria d'articles d'aquest llibre, és present l'esperit de compromís amb la llengua, el país i l'esquerra del jove Manel Rodríguez que vaig conèixer. I juntament a un bon estil literari, trobem el pensament profund, de manera que podem dir que Els dies contats és un bon antídot contra l'excés de pensament únic.

TOSSAL. Revista catalana de cultura i lletres. 2003