El món educatiu ha
experimentat, en els darrers decenis, modificacions profundes fruit de la
reflexió teòrica, de la recerca educativa i de l’experimentació i l’observació
directes. En aquest marc canviant, les tecnologies educatives s’han anat obrint
camí entre la resistència d’alguns i l’entusiasme d’altres i la seva
implementació ha generat, genera i segurament generarà encara grans debats
sobre els seus beneficis, la seva incidència en els aprenentatges o sobre com i
quan cal fer-ne ús.
Els docents, que en
definitiva són els artífexs de qualsevol canvi pedagògic i també els primers a
assimilar o qüestionar les novetats, tenen postures diverses davant del
fenomen. Un sector important d’aquests professionals es demana si els esforços
materials i personals que exigeix la introducció de les TIC revertirà de forma
positiva i eficaç en els processos d’ensenyament-aprenetatge, o bé passarà com
el que ha passat amb altres mitjans tecnològics presents als centres com és el
cas, per exemple, dels videos educatius que no s’han rendibilitzat tant com es
podia preveure. D’altres, els que se suposa que han assumit la presència
d’ordinadors i materials multimèdia a l’escola i a l’aula, tampoc no tenen les
idees clares sobre quina és l’aplicació eficaç i quina l’eficiència pedagògica
dels usos informàtics i del programari d’orientació escolar i, de fet, encara
es tenen poques bases teòriques i poca experimentació on fonamentar-se per
afirmar-ne o negar-ne els beneficis. D’altra banda, ens trobem sovint davant de
materials informàtics que deixen entreveure unes concepcions pedagògiques
superades en molts àmbits escolars, tot i que quasi tothom coincideix a
considerar que la bondat del programari depèn en bona part de l’ús que en fa el
docent més que de les característiques intrínseques del material[1].
Un dels principals
frens per a la introducció de les TIC és la formació del professorat. La gran
majoria de mestres i professors de secundària provenen de plans d’estudis de fa
anys, dels temps en què la informàtica tenia una presència nul.la o molt minsa
perquè les condicions no eren encara les adequades. L’exemple el trobem a casa
nostra. Si bé Catalunya ha estat pionera en la introducció d’ordinadors a les escoles,
no sempre l’arribada dels aparells s’ha correspost amb una formació real dels
docents que és molt més lenta perquè primer ha calgut passar per llargues
etapes de formació d’usuaris abans d’anar introduint progressivament cursos que
contemplessis els projectes d’aplicació didàctica. O sigui, sovint es comença
per les instal.lacions d’ordinadors sens haver preparat prèviament les
estructures d’acollida: formació integral dels mestres, pla viable
d’implementació, objectius definits, etc., una via poc aconsellable per a una
bona rendibilització. Sovint els usos són molt inferiors a les possibilitats
dels maquinaris i dels programaris. Aquestes mancances en la formació provoquen
que avui encara el control dels aparells recaigui bàsicament en mans d’un responsable
de l’aula d’informàtica que en la pràctica és l’expert que n’assumeix la
responsabilitat de la conservació i de molts dels usos i substitueix, a la
pràctica, funcions dels tutors o dels responsables de les matèries i, per tant,
la inserció real en el currículum.
Un altre factor de
la lentitud d’implantació el trobem en el funcionament de les institucions
educatives responsables de la formació de mestres i educadors, que també han
estat lentes a l’hora d’introduir les TIC als seus plans d’estudis d’una forma
efectiva perquè, tot i que ja hi constin assignatures sobre tecnologia
educativa, sovint s’ha d’esmerçar un temps, sempre escàs, en activitats més de
formació de l’usuari que de reflexió sobre la relació entre informàtica i
ensenyament i sobre el paper de l’ordinador a les aules.
Finalment trobem
altres causes en la concepció d'escola. Fa anys Papert va dir que si
l'ordinador s'insereix en un context escolar tradicional, "el cos estrany
serà expulsat", perquè difícilment una aula amb un funcionament estàtic
suportarà un ús dinàmic de l’ordinador. En aquests casos, la informàtica no
serà una eina potenciadora de coneixements, ni una possibilitat per anar més
enllà de les parets de l’aula, sinó que quedarà reduïda a usos i aplicacions
mecanicistes i poc creatius.
El contacte amb les
escoles ens demostra que l’actitud dels docents canvia quan es fan propostes
clares i eficaces sobre els usos i les aplicacions de les TIC, o quan es donen
idees sobre la manera de rendibilitzar els programes habituals d’usuari per a
finalitats educatives. Materials com el processador de textos Word o el de
presentacions Power Point tenen bones possibilitats per donar suport als
processos d’escriptura i de lectura respectivament, amb l’avantatge de ser
materials a l’abast de tothom i de maneig relativament fàcil.
Amb aquest treball
volem acostar-nos a aquells docents que encara són resistents a l’ús de les
tecnologies educatives, detectar les causes de la seva resistència i recollir
una informació que possiblement ens permetrà dissenyar línies d’actuació més
imaginatives que engresquin els que encara són de l’opinió que les coses que es
fan amb ordinador també es poden fer amb llapis i paper.
L’ús de les TIC genera encara molts
interrogants que es perpetuaran fins que el seu ús més estabilitzat hi doni respostes. Alguns d’aquests interrogants
constitueixen l’eix de la nostra recerca, amb la qual volem arribar tant als
que es consideren docents molt resistents a la tecnologia educativa, com als
que aparentment fan servir les TIC però en realitat no les han assumit en la
seva manera de treballar.
Les preguntes que ens formulem són aquestes:
¨
¿Perquè, tot i els mitjans abocats,
la formació oferta i molts factors ambientals que ho afavoreixen (mitjans de comunicació,
abaratiment dels mitjans informàtics...), encara hi ha un bon nombre de
mestres/professors que no utilitzen les TICs?
¨
¿Caldria definir més què és assumir
l’ús de les TICs en l’ensenyament ja que no es tracta simplement de posar als
alumnes davant d’un ordinador i que la màquina faci la resta?
¨
L’ús de les TICs, el bon ús de les TICs millor dit, afavoreix realment
l’adquisició d’aprenentatges significatius en els alumnes? És a dir:
ü Val la pena,
realment, l’esforç fet en infraestructures, dotacions de mitjans teconològics i
formació del professorat?
ü Estan sobrevalorades
les TICs com a eina d’aprenentatge?
ü Fins a quin punt
s’han d’inserir en el currículum?
ü Què es pot fer
perquè siguin una eina realment útil al procés d’ensenyament-aprenentatge, per
millorar la seva qualitat, per ajudar els alumnes a enriquir la seva formació i
cultura?
La població que constitueix l’objectiu del
nostre estudi està constituïda per mestres i professors dels centres públics,
concertats i privats d’Educació Infantil, Primària i Secundària de Catalunya
que responen a aquestes tipologies:
¨
Mestres/professors coordinadors
d’informàtica dels Centres. La idea és fer-los servir de transmissors de la
nostra demanda de fer arribar el qüestionari a aquells companys que considerin
“mestres i professors resistents a l’ús de les TIC’s”. Ells poden actuar
d’element clau per a l’èxit del
nostre estudi, perquè són fàcilment localitzables i perquè poden ser
“sensibles” a la nostra demanda.
Per tal de no ferir susceptibilitats
ni de culpabilitzar ningú, hauran de plantejar la demanda com un intent de
descriure la situació actual perquè més endavant es puguin oferir solucions.
Així mateix, aquests
coordinadors hauran de ser el dinamitzadors de l’enquesta en els seus llocs de
treball i per això hem de ser capaços de fer-los arribar una proposta
atractiva, que els interessi tant a ells com als centres.
¨
-Mestres/professors Pro-TIC’s
que actuen de dinamitzadors. Fan servir la informàtica amb els alumnes com una
eina més, a classe i a l’aula d’informàtica. Utilitzen programari educatiu
divers (no només Clic) Internet i altres eines de tecnologia educativa quan
cal.
¨
-Mestres/professors Mig-TIC’s.
Fan servir la informàtica/TIC’s com a eina d’ús personal, naveguen a Internet, fan
servir alguns recursos Multimèdia però de manera molt puntual i esporàdica.
¨
-Mestres-professors Anti-TIC’s.
Tenen fòbia i/o por a tot el que tingui a veure amb la tecnologia, els
ordinadors o les “maquinetes”. La mateixa por els converteix en “anti”.
¨
Pot haver-hi un cinquè perfil que
també seria interessant de tenir en compte com és el constituït pels mestres i
professors que formen part de l’equip
directiu.
En primer
lloc cal mirar si existeix algun problema o impediment de tipus legal per dur a terme la nostra
recerca. Caldrà demanar autorització.
Com a mínim, caldria informar el Departament o a la SGTI de les nostres
intencions.
També hem
de considerar curosament amb quin
membret surt l’enquesta. No ens interessa un estudi casolà que ens
impedeixi de demanar ajuts a:
El Departement d’Ensenyament?
La SGTI?
Alguna universitat?
Editorials?
Associacions?
Diverses d’aquestes institucions?
Per això
hem de fer un Projecte detallat de l’objecte de l’estudi per presentar a totes
aquestes institucions i mirar d’obtenir suport institucional i econòmic.
Ens
adreçarem a tots els centres d’Infantil,
Primària i Secundària de Catalunya, uns 1700 en total. Més endavant es pot
pensar a fer extensiu l’estudi a tot l’estat.
El fet de
fer servir el correu electrònic ens facilitarà que puguem arribar a tots els
centres amb el mateix “esforç”.
Per tal
d’afavorir la recollida i el tractament de les dades obtingudes, ens hauríem de
repartir la població, tenint en compte que només som 4 persones per sis
delegacions territorials:
-
Barcelona (*Núria ?)
-
Barcelona comarques (*Juanmi ?)
-
Lleida (*Pilar ?)
-
Girona
-
Tarragona (*Enric ?)
-
Tortosa
S’ha
d’estudiar la possibilitat de demanar ajut
extern, al menys per a la fase de recollida i tractament de dades: alguns
membres del mateix DiM, becaris de totes les universitats catalanes, membres de
l’AEIC, d’Espiral...
Cadascú de
nosaltres hauria de coordinar* una Delegació Territorial, amb la qual cosa, ens
caldran dos membres actius més.
Per a la recollida de dades hem elaborat un qüestionari(1) en el qual
hem tingut en compte els següents factors:
ü
Ha de ser precís i s’ha de preguntar allò que volem saber, ha de ser
fàcil de respondre per a qui ho hagi de fer i, sobretot, fàcil per a nosaltres
quan se’n faci el buidat.
ü
Les dades que obtindrem amb el qüestionari seran de tipus numèric,
tabulables i utilitzables estadísticament.
Som
conscients que les dades qualitatives aporten informacions més vàlides, però
tenen el problema que no són extensives i en les condicions que operem ens
seria del tot impossible dur a terme una recerca d’aquests tipus. Per això,
després de contrastar els diferents parers, vàrem concloure que per aprofundir
en l’arrel del problema i conèixer quins
són els motius que fan que els mestres/professors no utilitzin TIC, s’ha de
recórrer a entrevistes personals a determinats professors i això constitueix
una tasca bastant feixuga per a la qual cal estar ben entrenat. A més requereix
temps. TEMPS en majúscules.
Per tot
això pensem que primerament hem de realitzar el qüestionari a tots els centres de Catalunya i, posteriorment, en una segona fase de la investigació, (sembla que
en aquest punt coincidim tots quatre), si ho creiem oportú i si hi ha
viabilitat, realitzarem entrevistes
a determinats centres que ho acceptin.
Sorgeix també la possibilitat de fer un
recull d’experiències i bones pràctiques per tal de tenir models d’utilització
de les TIC a l’escola i fins i tot fer una “Guia d’aplicació de les TIC a
l’ensenyament”. És una idea molt poc madura però és una idea.
4. Estudis, informes i articles sobre el tema que fem servir com
a referents:
¨
Enquesta de la AEIC als centres
d'Infantil, Primària i Secundària de Catalunya SOBRE L'ÚS DE LES TIC:
¨
Enquesta sobre l'ús de les noves tecnologies
a EI
Realitzada a 148 escoles públiques de Catalunya el curs
96/97.
(Montse Vega)
http://www.xtec.es/~mvega/enquesta/index.htm
¨
Informe de Tecnología 2000 elaborat per la
CECE (Confederación Española de Centros de Enseñanza) es pot descarregar en format
pdf:
¨
eEurope compara la situación
de Internet en las escuelas
Revista: iWorld.
Fecha: 01-Sep-01. Revista número: 41. Página: 108. Sección: Educación. Autor:
Piedad Bullón.
http://www.idg.es/iworld/impart.asp?id=124118
¨ El 55 por ciento del claustro no sabe usar un
ordenador y sólo el 22 por ciento lo aplica en el aula:
El Magisterio Español: Informes -> Tecnologías en
el aula
http://www.magisnet.com/tecaula1.htm
¨ La tecnología se resiste a calar en las aulas:
EL PAIS, LUNES,
26 DE NOVIEMBRE DE 2001
¨
Projecte Astrolabi, sobre tot el
apartat relatiu al “2n Informe del Projecte Astrolabi” -Actitud dels docents davant l'ús de les TIC-
http://astrolabi.edulab.net/int_inf_2_informe_punt1.html#intro
¨
Nuevas
tecnologías en la educación europea
27/12/2001 Ciencia
y Tecnología
http://www.estrada.com.ar/institucional/general/noticia.asp?IdSeccion=21&IdNotNov=290
“Para
casi el 80 por ciento de los docentes europeos el uso de la informática y la
red Internet va a cambiar su forma de enseñar en las escuelas”.
¨
Schools’ Connectivity in
Europe Growing (Aquí hi ha l’informe de la CE):
http://www.eun.org/eun.org2/eun/en/_News_search_news/content.cfm?lang=en&ov=
8844///
5.- (1)Qüestionari
|
Edat |
|
|
Sexe |
|
|
Delegació Territorial |
|
|
Anys de docència |
|
|
Situació Administrativa |
|
|
Càrrec en el centre |
|
|
Nivell educatiu on imparteixes la docència |
|
|
Àrea curricular o etapa/cicle en què hi dediques més hores |
|
|
Nombre d’alumnes al centre |
|
|
Nombre d’ordinadors per a ús dels alumnes del centre |
|
|
Grau de coneixement informàtic |
|
|
Eines informàtiques que més fas servir |
|
|
Per a la teva assignatura/es consideres millor |
|
Gradua de 0 al 5 (de menys a més: 0= gens, 5= molt) les raons per les quals no utilitzes l’ordinador amb els teus alumnes
|
Hi
ha dificultat en l’horari per accedir a l’aula d’informàtica |
|
|
Perquè
no tinc un ordinador a l’aula |
|
|
Em
costa trobar el programa que sigui
adient als continguts que imparteixo |
|
|
No
tinc nivell d’usuari per poder portar als meus alumnes |
|
|
Perquè
ja els hi porten altres companys del nivell o cicle |
|
|
Els
meus alumnes ho fan en activitats extraescolars |
|
|
Em
costa encabir-ho en la dinámica normal de la meva classe |
|
|
Sempre
que ho he provat hi ha algun problema
tècnic |
|
|
Són pocs ordinadors per la quantitat de nens que tinc |
|
|
L’any passat ho feia, aquest any no |
|
|
Perquè
no estic obligada per al currículum |
|
|
Ningú m’ha explicat què fer |
|
|
Es crea molt de desordre amb els alumnes |
|
Marquès, Pere (1995): Software Educativo: guía de uso,
metodología de diseño. Barcelona, Estel. http://dewey.uab.es/pmarques
Vilà, Núria
(2000): “La valoració dels productes multimèdia: una tasca complexa,
Perspectiva Escolar 245, pp. 23-34
Witfelt, Claus (1999): “A multimedia didactical guide.”, dins Pedactice conference. http://www.pedactice.com