La imatge i el text

Seguint aquestes premisses, intentarem dur a terme una recerca sobre la iconografia del foll a l'edat mitjana basant-nos en les inicials miniades del Llibre dels salms. El salteri és un dels llibres més estesos, llegits, estudiats, comentats i il·lustrats de tota l'edat mitjana. A partir del final del segle XII es divideix en dotze seccions que corresponen a les festes litúrgiques i aquest fet privilegia els vuit salms penitencials. Les inicials d'aquests salms s'enriqueixen d'ornaments i de figures, una pràctica que s'estén als salteris, als breviaris, a les bíblies i als comentaris espirituals. Pel fet que van lligades al mateix text, aquestes capitals constitueixen un document de gran interès per a l'exploració iconogràfica. Sabem que la missió de la iconografia és la identificació dels textos il·lustrats en una imatge religiosa o secular i que, tot sovint, aquesta identificació pot esdevenir un autèntic trencaclosques.

Però reconstruir el significat d'una obra d'art pot ser, en efecte, una tasca difícil. I si tenim en compte els diferents matisos del terme significat o els diversos nivells de significat (significat intencional, significat representacional...), o la distància temporal entre nosaltres i l'obra, encara més. De fet, Gombrich ha demostrat que parlar de significat en singular i en absolut pot resultar gairebé utòpic, especialment si apliquem el concepte a imatges en lloc d'afirmacions [5], atès que les imatges ocupen una curiosa posició a mig camí entre les frases de l'idioma i els éssers de la naturalesa. Tanmateix el professor del Warburg Institute segueix el criteri que Hirsch [6] aplica a la crítica literària i insisteix en la necessitat de rehabilitar i justificar la vella idea de sentit comú segons la qual una obra significa el que el seu autor va pretendre que signifiqués, en comptes de caure en la idea fàcil que una obra significa simplement el que significa per a nosaltres. L'intèrpret ha de fer el possible per esbrinar quina era aquesta intenció. La nostra missió en el terreny de les arts plàstiques serà la d'intentar perfilar de quina manera i a partir de quins referents es plasma en imatges un concepte amb implicacions religioses i socials. El que no podem pretendre és caure en la mateixa fal·làcia dels que aprenen idiomes cercant en el diccionari el significat de les paraules, sense adonar-se que un diccionari ofereix una gamma de significats d'entre els quals hom ha de decidir el que més encaixa amb el sentit del context. I per bé que existeixen textos consagrats a la interpretació de símbols -convé destacar la Iconologia de Cesare Ripa, 1593, que presenta una llista de personificacions de conceptes per ordre alfabètic i suggereix diverses maneres de facilitar-ne la identificació dotant-los d'atributs simbòlics-, no podem cercar en un diccionari d'imatges el significat d'una imatge esperant que ens aporti el sentit complet. Els símbols no constitueixen un codi amb una relació biunívoca entre signe i significació. La iconologia, seguint Panofski, proposa la reconstrucció d'una prova perduda per assolir la interpretació.