Procediments

Atesa, doncs, la dificultat d'aproximació a un concepte tan vast i inaprehensible, vam decidir que, com a pas preliminar, abans de començar a abordar textos, calia fer una demarcació metodològica del camp conceptual per tal d'acotar el terreny lingüístic, històric i cultural que havia de ser l'objecte del treball. La complexitat de la tasca que ens disposàvem a fer venia marcada per la multiplicitat de termes que s'han emprat, al llarg de la història, per a referir-se a un sol concepte. Davant del sapiens, que és unitat i cohesió, hi ha una infinita varietat d'insipiens, de folls, que són multiplicitat i divisió.

Per a seguir endavant el curs de la investigació, va ser necessària una descripció acurada de la terminologia. L'orientació de l'estudi és, alhora, històrica, perquè s'observa l'evolució semàntica dels termes foll i follia -i el seu pas del llatí al francès antic-, semasiològica -perquè es tracta de discernir el sentit d'ús d'aquests mots en la literatura en francès antic-, onomasiològica, en el sentit que es parteix del significat, de la idea per a estudiar-ne l'expressió, i, finalment, lexicològica per a col·locar-los, en la mesura del possible, dins el conjunt lèxic de follia. Seguidament, vam establir una tipologia que permetés ordenar la confusa i abundant descripció de matisos de la realitat de la follia. I a continuació, vam fer una anàlisi tipològica dels tipus de foll que apareixen a l'edat mitjana. Immediatament després vam dur a terme una anàlisi textual diacrònica del corpus d'obres seleccionades per a aquest treball. Han estat estudiades al voltant de ciquanta obres que majoritàriament provenen de l'àmbit de la romània lingüística, amb algunes excepcions que estan justificades a partir del moment que proporcionen un coneixement més gran del fenomen que aquí s'estudia. En un sentit o altre, cadascun dels textos queda agrupat intertextualment en la llarga cadena configurada pels textos que el precedeixen i que l'han de succeir.

A partir d'aquest punt havíem de contrastar i acarar literatura i imatge mitjançant l'establiment i descripció dels emblemes de la follia. Em refereixo a l'anàlisi de l'evolució iconogràfica del tractament del concepte i a la transposició de l'estudi literari al terreny de l'art. I és que l'estudi del concepte de la follia en els textos literaris ens introdueix en una estructura temporal a partir de la qual hem mirat de fer una definició tipològica, però és amb la imatge, en general, i, més en concret, amb la il·lustració d'un salm, que la tipologia cobra vida. Paraula i concepte queden íntimament relacionats en la miniatura, que esdevé un veritable quadre icònic, un esquema iconogràfic, entès en el sentit d'esquema retòric o narratiu que forma part d'un repertori seleccionat i restringit de coneixements que tots els membres de la cultura medieval posseeixen.

Un cop percebuda la complexitat del camp de l'alienació mental que es derivava de la lectura de textos en llengües romàniques i, en concret, en francès antic, ens vam adonar que la follia tenia múltiples cares i que era difícil fer-se'n una idea global. Va ser en aquest punt que vam decidir recórrer a les imatges. Essent l'edat mitjana un món en el qual concepte i paraula queden perfectament subsumits en la imatge, se'ns va acudir que no hi havia cap altre mitjà de representació que comportés aquesta fusió indissociable entre imatge, text i intenció. La miniatura transfereix el contingut de les paraules al llenguatge de la il·lustració. Cobreix un trajecte d'anada i tornada entre la paraula i la figura que la representa iconogràficament. En definitiva, la miniatura transforma el llenguatge i el tradueix en una imatge visual.

Malgrat tot, s'havia d'estipular quin seria el camp de la recerca. Si se cercaven miniatures dins de manuscrits d'obres literàries, era molt possible que se'n trobessin poques, i, és clar, no sempre referides al motiu de la follia. No hem d'oblidar, tampoc, que el recurs a una obra literària concreta ens obliga a una delimitació temporal que no permet fer una abstracció dels motius de la follia de caràcter general. La diversitat no ho permet. Ara bé, si trobàvem un text que romangués immòbil al llarg del temps, que tractés el tema de la follia i que, a més, estigués miniat, aleshores sí que era possible mirar d'establir una tipologia del foll i de la follia. Va ser en aquestes circumstàncies que vam triar, dins del Llibre dels Salms, el salm "Dixit Insipiens". En aquest estat de coses, resultava inevitable dur a terme un exercici d'hermenèutica que salvés l'abisme que s'obre, en qualsevol text de caràcter sagrat, entre la seva dimensió narrativa immediata i l'òrbita de tot el sentit que inclou, però que amaga. Com a lectors d'aquestes imatges i suposats intèrprets del sentit que s'hi oculta, hem suggerit una sèrie de punts clau que ens ajudin en l'actualització completa del bloc imatge-text:

• El primer punt seria la formulació de preguntes directes sobre el tema del text.
• En segon lloc es verifica l'existència d'un sistema de correlacions.
• En un tercer temps es duu a terme una posada a punt sobre la competència intertextual que comprèn tots els sistemes semiòtics amb què el lector està familiaritzat.
• I en quart i darrer terme s'estableix el que, en un préstec de tipus retòric, podríem anomenar topoi. D'una banda els quadres-motiu, això és, els emblemes de la follia individualitzats en una imatge, i, de l'altra, els quadres-situacionals, és a dir, aquelles marques de context que permetin entreveure una determinada situació tòpica del foll.

Així, doncs, hem vist com per a establir un contacte directe amb l'univers de la follia, recórrer a les imatges proporciona una relació d'immediatesa amb el fenomen global, ja que en les variacions sobre el tema podrem adonar-nos de la transformació o evolució dels motius dels folls i de la seva mateixa imatge arquetípica. La imatge se'ns apareix com un element determinant a l'hora d'establir la diversitat que porta implícita el terme follia a l'edat mitjana, ja que els retrats dels marginats contenen en negatiu els valors de la societat que els crea.

La paraula ens aboca a la diversitat, però, per a una visió de conjunt, cal aprofundir en l'àmbit conceptual i en el textual. L'elecció dels salms "Dixit Insipiens" només és una solució metodològica, ja que es tracta de textos en els quals el concepte i la imatge van estretament lligats i perquè en un text de caràcter apofàntic o sapiencial s'hi està formulant una veritat que no necessita de la imaginació del lector per a recomposar la seva significació, sinó que aquesta ha d'existir independentment dels possibles lectors, ja que la veritat que formula existeix també fora de la mateixa formulació. Amb la qual cosa un lector contemporani, allunyat del context i, per què no, allunyat de l'essència i la complexitat del missatge que ha generat l'aparició dels salms, necessàriament ha de reconstruir el sentit del text i de la il·lustració a partir del text mateix o de l'al·lusió a altres textos.