Qui s'interesse a l'immaginaire d'une époque doit regarder
du coté des productions caracteristiques de cet imaginaire: la littérature et l'art.

Jacques LeGoff

Per Laura Borràs

En aquest apartat pretenem donar comptes de com en el decurs d'una investigació ens podem trobar amb altres menes de textos que també són susceptibles de ser comentats i que engloben el bloc: imatge-text i ens obren les portes a l'espai de la intertextualitat. L'exemple que us proposem és el del tractament de la figura del foll a l'edat mitjana a través d'un viatge per textos i miniatures medievals que va ser objecte d'una tesi doctoral.

Les escenes de follia que trobem en qualsevol manifestació artística de l'occident medieval són lleus, fragmentàries i disperses. La seva presència és, sempre, peripècia, episodi, anècdota o accident. Apareix en tots els àmbits de la vida medieval, privada i pública: novel·les, façanes de catedrals o miniatures de doctes manuscrits. I és aquesta presència, de poca rellevància -si es vol-, però constant, el que compta. Atès que la follia és una realitat canviant i obscura que es manifesta de manera especialment diversa durant tot el període medieval, la figura del foll és decididament polivalent. Per aquest motiu, el propòsit de la tesi va ser dur a terme una aproximació al fenomen de la follia i a la figura del foll a l'edat mitjana des d'una perspectiva que no pretén ser global, però sí polièdrica, d'aquí la tria de l'art -la miniatura-, i la literatura, -sobretot el roman. Diferents elements -cristians, precristians, frívols, transcendents, moralitzadors i folklòrics- es combinen en la configuració d'un personatge certament peculiar que, per a alguns, pot assolir, si no la condició de mite, sí un indubtable sentit mític.

La figura del foll és proteïforme, i és aquest aspecte el que ens sembla més interessant. Però per tal de comprendre'l en la seva idiosincràsia particular, cal obrir tot un ventall d'iniciatives que ens acostin a la seva persona i al seu "mal". De bon començament vam voler interrelacionar aquests dos grans vessants que són l'art i la literatura. Hem mirat de vincular-los i ens hem servit dels textos per a fonamentar hipòtesis referides a les imatges. Cadascun d'aquests àmbits és suficientment vast com per ser objecte d'un estudi en solitari, atesa la seva complexitat. Al capdavall es tracta d'acabar bastint una teoria global, que, com a tal, no podrà estar exempta de cap d'aquests dos grans móns.