|
Una proposta metodològica global per a l'anàlisi
de textos literaris
Establerts els criteris amb què concebem el
text literari com a missatge dins un procés comunicatiu,
elaborat d'acord amb la funció estètica, el
qual demana ser interpretat, i el seu llenguatge, els seus
recursos i gèneres, és a dir, establerta la metodologia
amb què acararem aquesta mena de textos, establirem tot seguit
metòdiques -normes pràctiques per a
seguir un camí, en el nostre cas la interpretació
de textos literaris- per afrontar-los. Cada període històric
n'ha creat moltes i diverses; no és pas aquest el lloc on
exposar una història de la crítica literària.
Ara bé, totes les metòdiques s'acaben resumint en
una fase d'anàlisi, una de síntesi i
unes conclusions. També nosaltres seguirem aquests
passos i podríem establir aquest ordre:
|
Análisi
- Eix de producció (factors extratextuals:
autor, propòsit, gènere, context sociocultural,
datació, influències rebudes i exercides,
etc.). Aquest nivell pragmàtic ens portarà
a entendre com es condicionen la resta d'aspectes del text.
- Establiment de l'organització del text (estructures
significatives: nuclis o parts). Si el text és poeticoliric,
caldrà també establir les estructures rítmiques.
Aquest nivell significatiu o semàntic de coherència
i cohesió ens ajudarà a captar com el text
diu el que diu.
Síntesi
- Formulació del tema, de la idea central.
Aquest punt -sovint, dialècticament depenent de l'anterior-
ens porta a interpretar definitivament què diu el
text i a exposar, si s'escau, els seus fons mentals (com
el text ha dit el que diem que ha dit).
Justificació
- Comentari, seguint les parts de l'estructura, des
del punt de vista fonètic, morfosintàtic,
lèxico-semàntic i retòric, a fi de
valorar-ne les relacions de coherència i cohesió.
Aquesta part, la més important, ens revelarà
per què el text diu el que diu de la manera que ho
diu)
Conclusió: Balanç de conjunt.
Aportacions significatives de l'autor.
|
Concebem, doncs, l'anàlisi d'un text literari
com una descripció detallada de les peculiaritats
que ofereix en tots els nivells -pragmàtic, textual
i lingüístic- a fi d'arribar a justificar-ne
una interpretació. En esquema, i d'acord amb el que hem anat
dient fins ara, tindríem:
| Nivells |
Objectius |
Aspectes |
Estratègies |
| Pragmàtics |
Anàlisi
dels factors extratextuals que condicionen la resta d'aspectes
i valoració del text per la seva adequació a aquests
factors. |
1.
Eix de producció |
Qui
produeix el text i amb quin propòsit? De quin tipus és?
A qui es dirigeix? En quin context situacional es troben emissor
i receptor? |
| Textuals |
Estructurals |
Anàlisi
de l'organització global del text (amb els corresponents
ritmes, si és líric).
Valoració
de l'estructuració.
|
2.
Com el text diu el que diu? |
Amb
quines parts es presenta el text? Amb quin ordre? Quines relacions
mantenen? Respecta la convenció del gènere? |
| Semàntics |
Anàlisi
del contingut significatiu.
Formulació
del tema i dels fons mentals
|
3.
Què diu el text? |
Quin
és el contingut global? Quines subtemàtiques porten
al tema central? |
| Lingüístics |
Anàlisi
de l'ús que fa de la llengua
Valoració
per l'adequació, coherència i cohesió
com a justificació del seu contingut.
|
4.
Per què el text diu el que diu de la manera que ho diu. |
Quins
trets fonètics, morfosintàctics, lèxics
i retòrics presenta? |
| 5.Conclusió
|
Valgui aquesta sinopsi com a resum global del que cercarem
en cadascun dels diversos tipus de text que s'hagin d'analitzar:
narratius, lírics, dramatúrgics, assagístics,
teòrics, crítics, etc.
|
