Dues grans tendències

Les diferents maneres d'acarar-se al text literari, tot i la seva diversitat, poden ser reagrupats, més o menys, en dues grans tendències. D'una banda, les que es concentren principalment sobre el text literari -en tant que objecte d'estudi privilegiat-, suprimint i/o relegant altres factors extratextuals com la psique de l'autor, el rol del lector dins de la construcció del sentit del text, etc. I, de l'altra banda, tenim els corrents que es fixen en un o més d'aquests fets extratextuals, sense que això signifiqui, naturalment, que ells menyspreïn l'estudi del text per ell mateix, el text en si. El segle XIX s'havia situat davant del fet literari per a preguntar-se com s'havia originat i per què ho havia fet. Ja la retòrica s'havia preguntat això mateix per intentar reproduir l'esquema i contribuir a la nova producció. Tanmateix, el fracàs de la retòrica queda constatat en el segle XVIII i per això el romanticisme proclama la seva guerra a la retòrica. L'historicisme del segle XIX acaba de fer la resta. Pel que fa al segle XX, en canvi, s'ha passat de l'interès per l'origen del fenomen (punt de vista històric o genètic) a l'estudi mateix del fenomen com a organisme o sistema (punt de vista estructural), sense que la llei per la qual es regeixen els esmentats fenòmens hagi deixat de preocupar mai.