Per Laura Borràs

El fet literari consisteix en el fet que quelcom arribi a fer-se entendre sense estar del tot articulat, i d'aquesta indeterminació resulta la nostra emoció. Els textos ofereixen un sentit que es llegeix en totes les lletres però que va més enllà de les paraules, gairebé lliscant per entre els mots, i que no ens deixa insensibles, sinó que provoca en nosaltres el desig d'arribar a assolir-lo, per bé que mai no puguem estar segurs d'haver-ho aconseguit del tot.

La filologia, en tant que "amor a la paraula", ens porta a la recerca de significats. Nosaltres, com a lectors, però sobretot com a humanistes, sortim a la recerca del significat, a la recerca de la paraula torbadora i màgica que s'ordena al voltant del sentit. Les paraules signifiquen més que no pas diuen. A través d'unitats, elements o conjunts de significació tenen lloc estranys lligams a partir i al voltant dels mateixos mots: atraccions o abismes que fan que una cosa en pugui significar una altra. Nosaltres ens hem d'ocupar d'aquests nous significats, d'aquests possibles significats ocults o, si més no, no aparents en l'aspecte físic de les paraules.

En primer lloc caldria exposar molt breument els trets principals que defineixen, segons la lingüística i la teoria literària contemporània, allò que hem d'anomenar literatura. De ben antic, la naturalesa i el significat de la creació literària han estat objecte de reflexió. I mentre que per a uns l'acte creador es presenta com un fet racionalment explicable, per a altres esdevé un misteri insondable, les arrels del qual són impenetrables. Això no obstant, des de l'antiguitat i fins al segle XVIII s'ha considerat que la literatura és imitació. I, en conseqüència, tot és matèria d'imitació, tant les coses reals com les fictícies. Tanmateix, el caràcter bell de la creació literària com a imitació de la realitat, també ha estat determinant en la configuració dels criteris artístics i estètics. I la ficcionalitat, la capacitat de crear ficcions, també ha estat considerada una de les característiques de la literatura, malgrat que la percepció de ficció o de versemblança no són criteris que tinguin la mateixa validesa en gèneres com la novel·la o la poesia. Aquesta darrera, en la mesura que és autosuficient, no necessita crear móns de ficció. Això deixant de banda que tampoc no tot el que és fictici ha de ser considerat literatura.

La doctrina de la imitació, malgrat tot, comença a tenir detractors a partir de la segona meitat del segle XVIII, quan la personalitat de l'artista cobra rellevància en el procés de creació i es produeix un desplaçament de l'objecte cap al subjecte creador, de la imitació cap a l'expressió dels desitjos, sentiments i aspiracions del poeta. La valoració del geni i de les forces creadores naturals i inconscients abonen el triomf de la teoria expressiva sobre la teoria imitativa de l'art. L'estètica moderna rebutja unànimement les teories de la imitació en favor del caràcter simbòlic i imaginatiu de l'obra d'art. Així, doncs, si parlem de la naturalesa del fet literari, per bé que és difícil establir un criteri que permeti la delimitació del que de literari hi ha en un text, sembla clar que tot text literari és un conjunt estructurat de frases que, en principi, és portador d'un conjunt estructurat de significats que l'historiador de la literatura, el teòric, el crític, i el lector subjacent en tots ells, ha d'intentar dilucidar.

La tensió art/societat serà un dels motius de la reflexió teòrica que marca la literatura moderna i ho veurem clarament en algunes tendències teòriques. La literatura esdevindrà, doncs, un objecte a definir de manera científica. Hom s'adona que ja no és possible intentar delimitar la literatura per les matèries que conrea o pels procediments retòrics que usa, com s'havia fet anteriorment. És per això que des del començament del segle XX hi ha hagut molts lingüistes i escriptors que han intentat penetrar en el misteri literari, aportant definicions més o menys encertades. Es tracta, doncs, de resumir algunes d'aquestes consideracions sobre el fenomen literari i fer una distinció entre les que es refereixen a la naturalesa del missatge poètic i les que prefereixen caracteritzar-lo per la seva funció. Aquesta distinció obeeix al fet que no és en absolut el mateix preguntar-se "què és quelcom" (naturalesa) que preguntar-se "per a què serveix" (funció). La revisió de tots dos punts de vista permetrà arribar a conclusions generals sobre el fet literari.