Un àmbit transversal de recerca

Així, doncs, la història de l'educació i de l'alfabetització, dels usos socials de l'escriptura, la història social de la llengua i de la cultura escrita, d'una banda, i la microhistòria o la història des de baix que ens han dut a l'interès pels membres de les classes subalternes, de l'altra, configuren, des del nostre punt de vista, un camp d'actuació en recerca que és transversal i interdisciplinari (filologia, història, antropologia, etnografia, sociologia, psicologia social, etc.) i que ofereix una oportunitat d'apropament i de treball des de la perspectiva de persones formades en els diversos àmbits de les humanitats.

No sempre disposem de textos que ens facin aflorar les idees, els neguits, les experiències dels membres de les classes populars al llarg de la història. Quan en podem aïllar algun d'excepcional, o girar com un mitjó les fonts documentals que fins ara han estat utilitzades per a altres coses, no podem desaprofitar l'ocasió de situar-nos en una nova perspectiva i fer les preguntes adequades per a entendre en el seu context aquell, amb el risc que no trobem la xarxa científica a la qual adreçar-nos o de tenir un peu a diverses comunitats científiques. És un camp transversal que podem explotar des de la formació en humanitats o bé que requereix, certament, el treball en equip o la col·laboració de diversos professionals.

Hi ha cauteles a oposar a tot aquest entramat. Si l'abordatge quantitatiu, ofereix grans xifres que després es revelen incertes o poc aclaridores posades en situacions concretes, les visions més qualitatives, i, sobretot, les presentacions d'un sol personatge, d'un sol text o d'un petit grup de textos, pot esdevenir trivial. Des de les ciències socials aquestes precaucions són explicables i han estat exposades, atès que hom ha viscut també la passió (el miratge?) de les dades i d'una determinada formalització; des de la filologia no es rebutja l'edició d'un text individual i el que un estudi rigorós sobre aquest pot aportar a la visió del conjunt; es tracta d'afegir a aquest estudi les perspectives adequades.

Ara bé, si l'editor/estudiós/analista no sap adoptar prou distància crítica i no reconstrueix el context, les condicions de possibilitat del document i els seus vincles amb processos més amplis -que el situen alhora que queden resituats per l'aportació del text contret- probablement arribarem a "descobrir mediterranis".

Cal una aproximació el més completa possible a qualsevol text, fer-hi les preguntes adequades, observar-ne els detalls i presentar-lo amb rigor filològic i amb imaginació creativa. Petrucci ens ha parlat de "deseo y fantasía històrica" per veure-hi més enllà i fer suggeriments innovadors; Jim Sharpe esmenta els casos de Thomson, Ginzburg o Le Roy Ladurie per demostrar com "la imaginación puede colaborar con la práctica académica en ampliar nuestra visión del pasado".

Finalment, val la pena preguntar-se per les formes d'escriptura efímeres i el seu paper en la conservació de la memòria (fins ara l'escrit en totes les seves formes ha fet aquesta funció). Avui la transmissió i la conservació de l'escrit es confia cada cop més al món digital. Els anomenats arxius de la memòria, com el de la Roca del Vallès [19]) recullen a hores d'ara en diversos suports els testimonis orals i escrits de persones amb experiències singulars (migració, treball, vida familiar en condicions adverses, etc.), els arxius més tradicionals s'han prestat a acollir des dels originals dels escriptors o les cartes privades a la documentació empresarial. Podran fer-ho a partir d'ara? Quin destí espera a les traces del diàleg en el si de comunitats virtuals de tot signe?

Vet ací preguntes que poden molt ben contribuir a construir un espai de reflexió i de treball des del col·lectiu de persones formades en humanitats, bé que no exclusivament, i que pot esperonar a l'aprofundiment en les perspectives que hem apuntat per estimular la interpenetració i la mútua fecundació. Tant de bo.