|
|
Entrevista
Hem parlat amb Juan Antonio Taboada,
cap d'Operacions de la Divisió Iberoamericana
"Salud, dinero y amor"
Tinc 39 anys. Sóc casat i tinc dos fills, l'Anna, que té 4 anys, i
el Joan, que en té 1. Visc a Barcelona. El 1990 vaig anar a Tarragona, on vaig formar part
de la "comissió dels dotze" que van redactar els estatuts de la Universitat
Rovira i Virgili. Hi vaig treballar cinc anys com a adjunt a gerència. L'any 1998 em vaig
incorporar a la UOC com a cap d'Infraestructures i Serveis Interns a la Divisió
Catalunya. Des del març del 2000 sóc el cap d'Operacions de la Divisió d'Iberoamèrica.
Què és el més important quan ets cap d'un grup, en el teu cas, de tretze persones?
La confiança. Ser capaç de transmetre seguretat perquè s'aconsegueixin els objectius
que ens hem proposat.
I del World Trade Center, a on?
Crec que el WTC pot assumir les nostres necessitats.
Després d'estar-te a la Rovira i Virgili durant deu anys, la teva intenció era
canviar de sector. I finalment no ho vas fer.
No, perquè, quan em vaig entrevistar amb la gent de Recursos Humans i vaig veure la
il·lusió que transmetien, em van convèncer. La veritat és que no m'acabava de creure
que hi hagués un projecte d'universitat totalment enfocat a l'estudiant. A la presencial,
la manera de treballar està totalment enfocada al mestre.
I s'han acomplert les expectatives?
El nostre objectiu és que l'estudiant aprengui, i aquest matís és el que ens
diferencia. Vaig venir a la UOC després d'haver estat adjunt a la gerència en un tipus
d'organització molt jeràrquica. A la Lourdes Anglès, la meva primera cap, li estic molt
agraït, perquè em va fer adonar que encara em quedaven moltes coses per
aprendre... La UOC, tothom et pot aportar coses, si estàs disposat a escoltar...
I tu que has viscut les dues divisions, quines altres diferències has advertit?
A diferència de la catalana, la Divisió d'Iberoamèrica, en l'entorn en el qual
treballa, no té una marca prou consolidada. I, per tant, treballem aportant les eines
comercials que ens permetin aconseguir fer-ne una marca reconeguda. El dia que això
passi, les dues divisions treballarem de la mateixa manera.
I com us va, de moment?
El més important a la Divisió d'Iberoamèrica és que s'ha aconseguit la integració
dels diferents equips i els diferents eixos. L'eix del coneixement abraça totes les
unitats de negoci, i hi ha uns recursos -màrqueting, operacions, acadèmica, finances,
informàtica i recursos humans- que també donen suport a totes les iniciatives. I això
no s'ha de perdre. Això vol dir que tot el talent de les persones s'aprofita per a tota
l'organització.
Què és el que consideres més important de la feina?
Aprendre cada dia. Penso que tenim la sort de tenir companys dels quals es pot aprendre
molt.
Posa-me'n exemples.
Tenim un soci molt fort, Planeta, de qui podem aprendre molt. Som pioners en la manera de
vendre formació per Internet. Estem experimentant en l'àmbit de la fidelització en
línia. Estem aplicant una estratègia multicanal per a aconseguir nous clients...
Què ha estat el millor i el pitjor del 2001?
El millor, la campanya del febrer, que ens va reportar molta il·lusió; i el pitjor
(...), potser les èpoques d'intranquil·litat, de patiment, quan no saps si assoliràs
els objectius... El que hem de fer és controlar bé la nau, continuar motivant la gent i que
el desánimo no cunda. Hem arribat a un punt en què estem ben situats.
Malgrat els nervis...
Sí, quan després ho penses, a la Divisió d'Iberoamèrica aconseguim passar-nos-ho molt
bé. Els objectius són difícils, però estic convençut que d'aquí a dos anys serà un
projecte consolidat i que tindrà un creixement exponencial.
Què demanes als Reis?
Que les coses vagin bé. Allò de salud, dinero y amor m'està bé.
I en l'àmbit professional?
Que es consolidi el projecte i que s'acabin els nervis. I sobretot que no deixem de
créixer, de fer coses noves, de passar-ho bé... i de tenir noves iniciatives! (si em
senten els meus companys, em mataran...)
|
|
|
