Entreuocs
Els
Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC ofereixen dues llicenciatures de
quatre cursos. La titulació d'Humanitats s'inicià el curs 1996-97, i la de Filologia
Catalana, el 1998-99.
Davant del context actual en què es parla d'un cert descens del nombre d'estudiants en el
camp humanístic, sobretot en les carreres de filologia, Isidor Marí,
director dels Estudis, comenta que "als estudis de la UOC aquest fet no ens afecta
gaire; d'una banda, perquè no sentim tan clarament com la resta d'universitats els
efectes del descens demogràfic i, de l'altra, perquè el perfil dels nostres estudiants
és de gent més gran que no es mou tant per una perspectiva professionalitzadora".
Malgrat l'entorn, els estudis d'Humanitats i de Filologia es troben en una situació
d'estabilitat quant al nombre d'estudiants i, si bé comparats amb altres estudis de la
UOC tenen una quantitat menor d'estudiants, en relació amb el sistema universitari
català la UOC és la universitat que acull més estudiants d'Humanitats i de Filologia.
Les Humanitats i la Filologia de la UOC
Tant l'activitat docent com la recerca s'orienten a partir de dues consideracions: la
naturalesa mateixa de ser una universitat telemàtica i la voluntat que els llicenciats de
la UOC, en aquest àmbit del coneixement, tinguin un perfil propi i
diferencial.
Per tant, els Estudis d'Humanitats inclouen tres eixos del
coneixement. En primer lloc, l'anàlisi de les característiques de la cultura en
la nova societat de la informació; un segon eix de caire més professional que tracta
temes de gestió cultural i d'ús de les noves tecnologies en les noves professions de la
cultura i, en tercer lloc, una orientació centrada en l'ensenyament de les Humanitats i
en com es poden fer servir els recursos telemàtics en aquest camp.
Paral·lelament, i procurant sempre una interacció directa entre ambdues llicenciatures,
ja que, com diu Isidor Marí, "la Filologia no deixa de ser una part del camp més
ampli que són les Humanitats", els estudis de Filologia se centren en tres
eixos similars, que són la qüestió de la diversitat lingüística, les noves
professions lingüístiques i literàries i, en darrer terme, les noves tècniques
d'aprenentatge de la llengua i la literatura.
Un element molt important i definidor dels Estudis és el treball final de carrera
que s'exigeix als estudiants per a assolir la titulació. Isidor Marí considera que
aquesta darrera matèria és un bon "sistema per a integrar els coneixements
adquirits durant els diferents cursos i ofereix la possibilitat d'aplicar-los en un
projecte concret. L'experiència amb els sis primers titulats ha estat que ells
mateixos ho han valorat molt positivament com una forma d'obtenir un resultat visible de
tot allò que han après".
Recerca
Les Humanitats han prioritzat dos àmbits de recerca. L'un,
la tecnologia i les humanitats, compta amb dos grups de recerca: Òliba i IPAD.
El primer analitza la utilitat de les tecnologies en la difusió i l'accés al patrimoni
cultural, i el nou grup IPAD, que tot just s'acaba d'engegar, treballa sobre el tema
de la creació digital i en les tecnologies com a eina per als creadors. El segon àmbit
de recerca se centra en l'anàlisi de la societat de la informació i compta amb el
grup Gircom, el qual estudia les comunitats virtuals i les noves formes de relació
i sociabilitat en els entorns virtuals.
El Estudis de Filologia, com que són més nous, tot just comencen a definir els seus
propis grups de recerca. Laura Borràs, que ha obtingut una distinció de la Generalitat
per a joves investigadors, duu a terme un projecte de recerca anomenat Hermeneia,
centrat en el camp de la tecnologia i la literatura. |
Grups de recerca
|
"Un viatge per les
mediterrànies del món" és el darrer treball del grup de recerca Òliba,
dirigit per Glòria Munilla i César Carreras. |
|
Joan Campàs lidera el grup IPAD. Imatges
Percepcions d'Art Digital, des del setembre del 2000. |
|
Agnès Vayreda treballa en el grup Gircom,
Grup Interdisciplinari de Recerca en Comunitats Virtuals, que
fa recerca des del juliol del 1998. |
|
Laura Borràs analitza el tema de la
tecnologia i la literatura amb el grup Hermeneia. |
|
Un segon projecte que és previst de presentar a la pròxima convocatòria de grups és el
que lidera Salvador Climent sobre tecnologies del llenguatge. El seu objectiu és
que totes les comunicacions senzilles del Campus Virtual -les del fòrum, les del
tauler de notes, els intercanvis de missatges...- passin per un sistema de traducció
automàtica que permeti que els docents i els estudiants de llengües diferents es puguin
entendre.
Les humanitats inclouen camps d'interès molt amplis, i aquesta realitat es fa palesa en
la diversitat de projectes en què col·laboren els Estudis.
Miquel Strubell coordina un seguit d'activitats relacionades amb el multilingüisme
a Europa i ha presentat un informe al Parlament Europeu sobre la situació de les
llengües minoritàries al continent.
Lletra, projecte que coordina Jaume Subirana, va néixer el desembre del 2000.
Aquest espai facilita a les persones interessades l'accés a la literatura catalana,
facilita la tasca dels professors en donar accés a informació seleccionada sobre autors
i obres i obre la possibilitat de crear una nova comunitat virtual literària de relació
entre els autors i els lectors.
"Estem generant una espècie d'espai on voldríem que acabés vivint la literatura
sencera; aquesta és una experiència que probablement podrà servir de referent a altres
camps de la cultura", comenta Isidor Marí. En el futur, és previst que
Lletra sigui
accessible en diferents idiomes.
|
També en el marc europeu, els Estudis col·laboren amb
la Fundació Bofill i altres institucions en el projecte Europa Diversa, arran del
qual es va organitzar ara fa un any un simposi internacional per a analitzar la diversitat
cultural en la construcció europea.
En el camp de la filologia, un projecte força imminent és la futura col·laboració amb
l'Institut Ramon Llull, l'organisme de projecció internacional de la llengua i la
cultura catalanes. S'han tingut diverses converses amb la Generalitat perquè la UOC
participi en la posada en marxa de la plataforma virtual de l'Institut, tant en aspectes
relacionats amb l'ensenyament com en la difusió de la producció cultural.
Finalment, en la formació de postgrau, a més dels diversos cursos que s'han
fet i que es fan -Gestió d'empreses culturals, Patrimoni arqueològic,
L'antic Egipte...-, en aquests moments se centren sobretot en el Postgrau d'Interpretació
ambiental i del patrimoni, el qual formarà part d'una nova oferta de màsters de la UOC
amb una vocació globalitzadora. |
Els primers estudis que fan autoavaluació
Han estat els
primers a fer un Informe d'autoavaluació de la pròpia activitat, en què
s'analitza en profunditat la qualitat dels Estudis en tot el seu conjunt.
Aquesta línia de treball la va iniciar el Consell de Govern l'abril passat en
col·laboració amb l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya.
El projecte ha tingut una primera fase que es concreta en un informe d'autoavaluació dut
a terme pels Estudis mateixos el desembre del 2000, que s'ha enviat a un equip
d'autoavaluadors externs que, després de visitar la UOC el mes de novembre, presentaran
el seu informe el gener del 2002. De la síntesi dels dos informes en sorgirà un de final
que es presentarà al Consell de Govern abans de l'estiu. L'informe inclourà propostes de
millora, que esdevindran els objectius dels estudis per als cursos vinents.
Tot seguit es presenten les 19 persones que integren el Estudis d'Humanitats i Filologia
de la UOC.
|
 |
|
Isidor Marí
|
"Em vaig incorporar com a director dels Estudis el
maig del 1996, uns mesos abans que es posés en marxa la llicenciatura d'Humanitats. La
UOC ha estat des d'aleshores una experiència trepidant i apassionant, una espècie de
safari en la frontera dels canvis. Sort que hem pogut reunir un equip de company(e)s
excel·lents i fins ara hem salvat els obstacles amb poques esgarrinxades i força
satisfaccions. I que duri!"
|
|
|
|
Joan Elies Adell
|
"Sóc Joan-Elies Adell, la persona encarregada de
l'àrea de Literatura catalana contemporània dins dels estudis d'Humanitats i Filologia,
i membre del grup de recerca Hermeneia, dedicat a l'estudi de l'impacte de les tecnologies
digitals en la creació i en la difusió de l'escriptura literària. Em vaig incorporar a
la UOC el setembre de l'any 2000. La meva valoració personal i professional de la UOC és
molt positiva. M'ha permès integrar-me en un equip de treball obert, engrescat,
interdisciplinari, amb ganes de fer coses i d'entendre el món en el qual viu. Des del punt
de vista professional, crec que la UOC ofereix el marc més adequat per a dur a terme
projectes dinnovació docent i de recerca especialitzada en àmbits inèdits del meu
camp despecialització (la reflexió sobre la literatura), com són l'estudi de la
convergència entre els estudis literaris i el nou entorn digital".
|
|
|
|
Elisenda Ardèvol
|
"El meu àmbit professional és l'antropologia
social i cultural. Em vaig doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1994.
Actualment m'interessa l'antropologia visual, el desenvolupament de metodologies
qualitatives per a la recerca en ciències socials i l'ús social de les tecnologies de la
informació i la comunicació. He treballat en projectes d'antropologia aplicada per a
diverses administracions locals, en temes de minories ètniques i també he fet classes, cursos i seminaris
en diferents universitats de l'Estat i a la University of Southern
California.
Des del 1998 formo part dels Estudis d'Humanitats a la UOC, on m'agrada
pensar que faig recerca, innovació i docència. També estic vinculada al grup
interdisciplinari de recerca en comunitats virtuals (GIRCOM) de la UOC, al grup d'Estudis
Sociojurídics (GRES) de la UAB, a la xarxa temàtica sobre identitat, cultura i TIC (URL)
i al Màster de Documental Creatiu de la UAB. La meva experiència a la UOC ha estat, en
aquest sentit, molt positiva, ja que el nostre equip m'ha permès posar en joc un
enfocament interdisciplinari, aprendre dels meus companys i enriquir-me amb l'experiència
de fer classes en la virtualitat. Reptes? Encara en queden molts!"
|
|
|
|
Laura Borràs
|
"Des de juliol del 1999 formo part dels Estudis
d'Humanitats i Filologia, on coordino les àrees de Teoria de la literatura i Literatura comparada
i Literatura catalana medieval i moderna, a Filologia, i Literatura catalana, espanyola i
universal, a Humanitats. A més, sóc tutora de Filologia i també he passat per
l'experiència de la consultoria de l'assignatura de Teoria literària II. En el terreny
de la recerca, enguany he rebut una distinció de la Generalitat com a Jove Investigadora
i amb els diners del premi, en lloc de continuar, individualment, algunes de les línies
de recerca que ja havia encetat i que havien donat els seus fruits, m'he proposat tirar
endavant un projecte col·lectiu que implica diversos membres dels Estudis i que vol
esdevenir un grup de recerca: Hermeneia.
He de confessar que em vaig sentir atreta, ja de bon començament, per un projecte
innovador i atractiu que era possible gràcies a un grup humà
extraordinari, molt
cohesionat al voltant de la figura del director dels Estudis, l'Isidor
Marí. Ell havia
sabut trobar l'equilibri entre les diverses branques del saber humanístic i havia creat
un equip professional immillorable, des dels professors de les diverses àrees i
llicenciatures, fins a la secretària dels Estudis, la Pilar
Miquela, l'autèntic cor de
les Humanitats a la UOC. I és que, el que més sobta dels nostres estudis és precisament
que l'ambient de treball és esplèndid i les relacions interpersonals
excel·lents. Tot
plegat potser s'explica no només per la qualitat humana i professional dels companys i
companyes -que és incontestable-, sinó perquè tots estem engrescats en una nova manera
d'ensenyar a aprendre, aprenent nosaltres al mateix temps. Crec que treballar a gust i fer
coses que siguin estimulants és la millor fórmula per a arribar a
l'èxit. I, si se'm
permet la immodèstia, crec que l'èxit dels nostres Estudis es pot argumentat en la
qualitat dels materials docents que els professors de la casa hem tirat endavant
i, sobretot, en la preocupació per assistir i formar més i millor els nostres estudiants i
donar-los eines per a arribar a ser professionals del seu temps".
|
|
|
|
Joan Campàs
|
"M'incorporo a la UOC el juny del 1995 com a cap del que
s'anomenava Unitat de Dissenys i Desenvolupament Didàctic dins l'Àrea acadèmica
i, al
cap d'un any, amb la posada en marxa dels Estudis d'Humanitats, passo a
formar part de
l'equip de professorat. Com a llicenciat en Història Contemporània i en
Filosofia,
coordino les àrees d'Història, Geografia i Art, desenvolupo materials en línia i
experimento l'ús didàctic de la web. El meu tema d'especialització és l'estudi de
l'hipertext i la seva relació amb la teoria del caos i la
postmodernitat, i el meu àmbit
de recerca dins l'IN3 és l'art digital i el Net-art en particular.
Al començament, algú
va dir que la UOC = U. Pompeu Fabra + game boy. Ara penso que la UOC = coneixement en
xarxa + play station, i d'aquí un quant temps m'imagino la UOC = xarxa d'I+R
cibercultural.edu.
Acabo de construir el primer museu virtual en DVD amb 25 obres dels 25 museus més
importants del món i treballo en la creació de la seu web AURA, dedicada a l'art i
l'estètica actuals".
|
|
|
|
César Carreras
|
"Vaig arribar a la UOC en el juliol de 1997 procedent del
Departament de Ciències de l'Antiguitat de la UAB amb la funció
de coordinar les àrees d'Història Antiga i Tecnològiques dels
Estudis.
L'experiència a la UOC ha estat fins ara engrescadora, pel fet
de començar a dissenyar un Pla d'Estudis des dels seus inicis.
Els propers anys, un cop els Estudis ja estan consolidats,
esdevindran sumament importants tant a nivell
col·lectiu com individual".
|
|
|
|
Salvador Climent
|
"Treballo a la UOC des del 1999 i em sento orgullós
de pertànyer als Estudis de Filologia Catalana més grans del món en nombre
d'estudiants. Penso que el servei que amb això fa la UOC a la llengua i la cultura
catalanes potser encara no és suficientment valorat.
Crec que oferim una titulació que és la més moderna i innovadora en el seu
àmbit i també una de les de més qualitat. A més, estic convençut que
l'anem
millorant dia rere dia.
És difícil de resumir en dues línies què faig a Humanitats i
Filologia. Diguem que bàsicament porto tretze assignatures, de les dues
titulacions, en
les àrees de Llengua espanyola, Lingüística catalana i Tecnologia lingüística -la
meva especialitat-, i aprofito les estones lliures per a respondre algun missstage
electrònic.
El millor de treballar a la UOC és que t'enriqueixes contínuament com a professional i
com a persona: cada dia aprens més coses i de més gent. L'únic
entrebanc que hi trobo és
que normalment has d'enllestir les feines en molt menys temps del que es mereixen".
|
|
|
|
Pauline Ernest
|
"Em vaig incorporar a la UOC el setembre del 1998.
Sóc coordinadora de tota làrea dAnglès de les carreres de la UOC. A més,
coordino l'assignatura d'Introducció a la literatura anglesa dels Estudis. La meva feina
és molt interessant i variada: coordino 33 consultors i uns 2.500 estudiants de les
diferents carreres! Tot i les limitacions que implica aprendre una llengua virtualment,
crec que els cursos danglès que ofereix la UOC són excel·lents!"
|
|
|
|
Narcís Figueras
|
"Sóc en Narcís Figueras Capdevila (Sils, la Selva,
1962). Sóc llicenciat el Filologia Clàssica per la UAB i estic en procés de doctorar-me
en Lletres a la UdG amb un treball sobre historiografia humanística. He estat deu anys
professor de secundària abans d'incoporar-me a la UOC. Vaig entrar a la UOC formant part
de l'equip inicial (dirigit per Isidor Marí, i amb Joan Campàs) que havia de posar
dempeus el Pla dels Estudis d'Humanitats. Era el 1995 si no recordo malament. Després hem
encarregat materials a dojo, hem coordinat assignatures, hem seleccionat i format
professorat, consultors i tutors, hem fet convalidacions, etc., etc. Ha estat laboriós,
nou, formatiu, inquietant de vegades, ... apassionant, vaja.
M'ocupo de la coordinació de
les matèries de Llatí i Cultura clàssica, d'Humanitats, i també de les matèries de
Literatura catalana moderna I i II, de Filologia Catalana. A banda, m'ocupo d'aspectes
d'organització (trobades, activitats al territori, bibliografia, Estudis...) i, amb
altres companys, muntem la revista Digit-HVM (revista digital d'humanitats), que
és un projecte encara incipient però molt engrescador. Em sembla un projecte que ha
sabut mantenir la "joventut" i això vol dir deixar intactes les grans
intuicions i els grans reptes, però també algunes incògnites, que es mantenen obertes.
Espero que sabrem alliberar-nos de les incerteses i avançar decididament en el camí de
fer-nos forts en la recerca sobre les diverses àrees, especialment d'Humanitats i Ciències
Socials, ara que aquests aspectes corren un risc cert de quedar relegats a l'oblit.
Esdevenir un pol de recerca i d'intercanvi en aquestes temàtiques, amb la solvència
digital i la presència internacional de la UOC, és el que crec que, de debò, ens pot
singularitzar. I resulta novament apassionant formar-ne part des del professorat d'aquesta
casa".
|
|
|
|
Joseph Hopkins
|
"Sóc molt nou als estudis (m'hi vaig incorporar tot just el 19 de
novembre d'aquest any). Treballo amb la Pauline Ernest en la
coordinació de les tres assignatures d'anglès (Anglès 1, 2 i 3),
les qual són obligatòries en gairebé totes les carreres. Tenim
aproximadament 2500 alumnes estudiant actualment aquests tres
cursos, que són impartits per 32 consultors".
|
|
|
|
Mar Massanell
|
"Em vaig incorporar a la UOC fa poc més dun
any, el setembre del 2000. Coordino làrea de Dialectologia i història de la
llengua de la llicenciatura de Filologia Catalana i les assignatures de Llengua catalana
de la llicenciatura dHumanitats. Em sento molt a gust en aquesta feina perquè em
permet exercir les dues activitats per les quals sento vocació: la docència i la recerca
en làmbit de la dialectologia geogràfica i històrica. Valoro molt lambient
de treball que he trobat als Estudis dHumanitats i Filologia i la bona acollida que
mhan ofert tots els companys. És engrescador poder formar part dun projecte
com aquest!"
|
|
|
|
Pilar Miquela
|
"Em vaig incorporar als Estudis d’Humanitats l'any 96 com a
secretària dels Estudis. En aquell moment l'Isidor Marí i dos
professors propis formaven tot l'equip. Però aquesta situació,
idíl·lica ara que hi penso, només va durar uns mesos. En
l'actualitat l'equip dels Estudis està format per 15 professors
propis. Les meves funcions són les pròpies del càrrec i... molt
més!!! Però què voleu que us digui, m'agrada la meva feina i,
sobretot, treballar amb tots els meus "profes" dels quals no hi
ha dia que passi que no aprengui coses noves i força
interessants. Agraeixo des d'aquí la seva paciència, el seu
tracte i... tota la feina que em fan fer."
|
|
|
|
Glòria Munilla
|
"Em vaig incorporar als Estudis d'Humanitats el
juliol del 1998. La meva experiència professional prèvia van ser nou anys com a
professora al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Facultat
de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, però ja des del 1996 vaig
començar a col·laborar amb els Estudis com a tutora d'Humanitats. De fet, sóc una dels
tres primers tutors que formaven, juntament amb els estudiants de la primera promoció, el
grup Pilot, ara ja desaparegut. I vaig començar a col·laborar perquè, des del seu
naixement, el projecte UOC, ara ja una realitat, em va entusiasmar! Per això, quan
en vaig
tenir l'oportunitat em vaig incorporar als Estudis com a professora pròpia,
coordinant l'àrea de Gestió cultural i patrimoni (el món del patrimoni és la meva
passió, juntament amb el de larqueologia i la prehistòria), des don he
tingut i tinc loportunitat de dedicar-me a la recerca, la docència i la gestió. La
meva valoració és altament positiva perquè, a més de tots els avantatges que té
treballar en una universitat jove i amb ganes i capacitat per a desenvolupar i construir
projectes, mhe sentit plenament identificada amb els Estudis dHumanitats i
Filologia i amb les seves directrius. A més (i no precisament en darrer lloc),
lequip dels Estudis, els companys i companyes, són una de les seves més valuoses
virtuts i això fa que la feina, que és molta, sigui molt menys feixuga".
|
|
|
|
Francesc Núñez
|
"Aquest és el segon any que tinc lenorme
satisfacció professional i personal de formar part de lequip de professors dels
Estudis dHumanitats i Filologia de la UOC. La meva activitat com a professor se
centra principalment, però no exclusivament, en el següent: en primer lloc, a coordinar
làrea de pensament dHumanitats; això vol dir, entre altres activitats,
millorar els recursos existents i crear-ne de nous per a facilitar laprenentatge
dels estudiants i la docència dels professors col·laboradors. En segon lloc, dur a terme
les tasques dinvestigació sobre la sociabilitat en línia que, com a membre del
GIRCOM (Grup Interdisciplinari de Recerca en Comunitats Virtuals), tinc encomanades.
Finalment, fer tot el possible i convenient per a millorar els Estudis i la UOC".
|
|
|
|
Joan Pujolar
|
"Em vaig incorporar a la UOC el setembre del 1998
per participar en la posada en marxa de la titulació de Filologia Catalana i des del
març passat sóc director del programa. La meva especialitat és la sociolingüística i
l'anàlisi del discurs. Ja des de bon començament, el repte que ens vam plantejar va ser
orientar la titulació cap als estudis culturals contemporanis i les noves professions de
la llengua".
|
|
|
|
Adela Ros
|
"Sóc a la UOC des de l'any 1997 i, des de llavors,
he fet tasques de coordinació de les assignatures i materials docents de l'àrea de
Sociologia i ciència política. A més, m'interessen molt els aspectes de millora de la
docència. La UOC m'ha permès entrar en contacte directe amb la nova educació a la
societat de la informació. Valoro positivament l'experiència i espero poder continuar
analitzant les implicacions socials d'aquest nou sistema d'ensenyament que és l'aprenentatge
electrònic".
|
|
|
|
Jaume Subirana
|
"Sóc barceloní, doctor en Filologia Catalana per
la Universitat Autònoma de Barcelona i, a hores perdudes i petites, escriptor. A la UOC,
hi vaig començar preparant amb Glòria Bordons els materials de les assignatures
Literatura catalana contemporània I i II, després vaig fer un temps de professor propi
dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i ara coordino l'espai virtual de literatura
catalana Lletra (www.uoc.es/lletra). A més, he preparat els materials d'una assignatura
sobre poesia catalana actual".
|
|
|
|
Miquel Strubell
|
"Sóc Miquel Strubell i Trueta. Sóc llicenciat en
Psicologia, però especialitzat (al llarg de dinou anys treballant a la Direcció General
de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya) en polítiques lingüístiques
i en minories lingüístiques europees. Em vaig incorporar a la UOC -un procés
d'aprenentatge col·lectiu i d'innovació constants- el setembre del 1999 i actualment
sóc el director del programa d'Humanitats. Pel que fa a la recerca, m'inclino cap a temes
lingüístics europeus, amb encàrrec del Parlament Europeu, el Consell d'Europa i
l'OSCE".
|
Donem la benvinguda als nous uoquis
|
S'incorporen a la Divisió Catalunya
|
|
|
David Alcubierre
Tècnic a Iniciatives a Internet
|
|
|
Joseph Hopkins
Professor d'anglès als Estudis d'Humanitats i Filologia
|
|
|
Jordi Sarriera
Tècnic a l'IN3
|
|
Aquest desembre no hi ha hagut cap incorporació a la Divisió Iberoamericana.
|
Adéu i sort als qui deixen la UOC
Diem adéu a Venanci Fonfría, de l'operatiu de Disseny Organitzatiu
i Gestió de l'Equip Professional, a Xavier Sendra, tècnic del Gabinet de
Gerència, i a Antoni Somoza, professor dels Estudis d'Economia i Empresa.
Als pares i mares UOC
Aquest desembre ha estat pare l'Albert Batlle, professor dels
Estudis de Dret. Fou el dia 14 i el nen es diu Benet. Aprofitem l'ocasió, també,
per a felicitar un parell de mares que ens havíem deixat en mesos anteriors. Són la Cristina
Ferrer, de Biblioteca, que ha estat mare d'una nena, l'Uma, el 30 d'octubre, i
l'Anna Pérez, també de Biblioteca, que va tenir la Gemma al començament
del mes de novembre. L'enhorabona a totes dues.
|