PLA INTEGRAL DE SUPORT A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

DE CATALUNYA

PLA INTEGRAL DE SUPORT A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA DE CATALUNYA

novembre de 2001

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Pla Integral de Suport a la Infància i Adolescència de Catalunya

Referència bibliogràfiques

I. Catalunya. Departament de Benestar Social II. Títol

1. Infants - Assistència institucional - Catalunya 2. Adolescents -

Assistència institucional - Catalunya 3. Catalunya - Política social

364.65-053.2/.6(467-1)

Departament de Benestar Social

1a edició: novembre de 2001

Tiratge: 3.100 exemplars

Dipòsit legal:B-52416-2001

Disseny i producció: Diptic Comunicació

L'únic que sap el nen és viure la seva infància.Conèixer-la correspon a l'adult. Henri Wallon

PRESENTACIÓ

La infància i l'adolescència de Catalunya han estat des de fa anys un punt d'especial atenció per part de la Generalitat. Una prova evident la constitueix el nombre important de disposicions elaborades des del Parlament i les actuacions dutes a terme des del Govern.

A la sessió plenària del dia 15 de març de 2000, el Parlament va aprovar la Moció 6/VI sobre centres dependents de la Direcció General d'Atenció a la Infància, la qual en el seu apartat primer, instava el Govern a presentar un pla integral de suport a la infància. L'esmentat Pla havia de ser elaborat i desenvolupat per una comissió interdepartamental.

D’acord amb aquest mandat, una comissió interdepar-tamental ha desenvolupat el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència coordinada a través de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència, adscrit a la Secretaria de la Família del Departament de Be-nestar Social.

Els infants són, per damunt de tot, una part important de la família i de la societat i precisament la part que pot necessitar més protecció. El concepte d'atenció a la infància, però, no ha estat entès de la mateixa manera al llarg de la història, ni tampoc avui és aplicat igualment arreu del món. La Declaració dels drets de l'infant, per l'Assemblea de l’ONU, l'any 1959, va marcar, indiscutiblement, un punt de referència, que posteriorment ha estat ampliat i adaptat per altres convenis internacionals.

A Catalunya, l'Estatut d'autonomia atorga a la Generalitat les competències en les matèries que tenen relació directa amb la infància. És bo recordar que els primers traspassos de serveis sobre protecció de menors daten de l'any 1981. Aquell mateix any, el mes de desembre, el Parlament de Catalunya aprovava una Resolució sobre els drets de la infància.

El Pla integral de suport a la infància i l'adolescència pretén concretar el conjunt d'actuacions que des dels diferents àmbits del Govern de Catalunya es duen a terme, i també proposar-ne de noves, per tal de millorar la situació actual i futura dels infants i adolescents a casa nostra.

El Pla s'ha previst amb una vigència fins a l'any 2004, tot i que s'ha establert un mètode de valoració contínua durant els tres anys de la seva aplicació.

La voluntat del Pla, mitjançant els seus programes, és establir unes actuacions coordinades al servei de la infància i de l'adolescència d'avui, ben entès que les circumstàncies canviants exigiran adaptacions i modificacions de molts aspectes del Pla que desembocaran, a la llarga, en la necessitat d'establir nous plans.

Aquest document té el desig de ser dinàmic i permet incorporar o substituir programes i actuacions al servei de les necessitats dels infants i dels adolescents d'avui i del futur més immediat.

Irene Rigau i Oliver

Consellera de Benestar Social

ÍNDEX

CAPÍTOL I. MARC CONCEPTUAL pàg. 7

1.1. Definició dels conceptes d’infància i adolescència pàg. 7

1.2. Evolució històrica dels conceptes d’infància I pàg. 10

adolescència i de la seva protecció

1.3. Les necessitats específiques dels infants i adolescents pàg. 15

CAPÍTOL II. LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA CATALANES pàg. 19

2.1. Descripció de les característiques bàsiques de la població pàg. 19

2.2. Aproximació a una tipologia de la població pàg. 27

CAPÍTOL III. MARC LEGAL, COMPETENCIAL I

ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA pàg. 29

3.1. Descripció de la normativa bàsica sobre infància i adolescència pàg. 29

3.2. Organització administrativa dels recursos i serveis

destinats a la infància i l’adolescència, i descripció dels seus circuits pàg. 38

CAPÍTOL IV. LÍNIES BÀSIQUES I ESTRATÈGIQUES DEL PLA pàg. 43

4.1. Finalitats i objectius pàg. 43

4.2. Principis i criteris que orienten el Pla pàg. 44

4.3. Els eixos d’intervenció pàg. 46

4.4. Els àmbits d’intervenció pàg. 47

4.5. Els programes i les actuacions pàg. 49

CAPÍTOL V. INVENTARI DE PROGRAMES pàg. 55

CAPÍTOL VI. METODOLOGIA DE TREBALL pàg. 161

6.1. Les fases del Pla i la seva temporització pàg. 161

6.2. L’estructura organitzativa pàg. 164

6.3. Les coordinacions del Pla pàg. 166

6.4. Avaluació del Pla i dels programes pàg. 167

CAPÍTOL VII. FINANÇAMENT pàg. 171

¡És clar que necessitem els nens i les nenes!

Els adults necessiten que els infants estiguin presents en la seva vida,

per escoltar-los i tenir cura d’ells, per conservar viva la seva imaginació

i joves els seus cors, i per convertir el futur en una realitat

per la qual estan disposats a treballar.

Margaret Mead

CAPÍTOL I

MARC CONCEPTUAL

1.1. Definició dels conceptes d’infància i adolescència

Segons la definició que estableix la Convenció sobre els drets de l’infant adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1989, “s’entén per infant tot ésser humà menor de 18 anys, tret que en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit la majoria d’edat abans”.1

Segons l’àmbit personal i territorial d’aplicació de la

Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, “s’entén per infant tota persona menor de dotze anys i per adolescent tota persona amb una edat compresa entre els dotze anys i la majoria d’edat establerta per llei”.2

Etimològicament, el terme infància prové del mot llatí

in-fale, que significa “el que no parla”. Amb el temps, aquest va adquirint el significat “del que no té paraula”, és a dir, el que no té res interessant a dir i per tant no val la pena escoltar-lo.

La paraula infància, tan quotidiana en el nostre llenguatge, és un terme polisèmic, amaga tota una rica i singular història conceptual. Fa referència a més d’un concepte, és a dir, és referent de realitats diverses representades amb diferents nivells d’abstracció d’acord amb la perspectiva des de la qual se l’analitzi.

Així, des del punt de vista biològic, la infància pot entendre’s com un període determinat de la vida d’un nen o nena, mesurable per un interval d’edat que abraça des del naixement fins a la pubertat, en la qual es produeixen importants canvis biofisiològics.

1 Convenció sobre els drets de l’infant adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989. Art.1.

2 Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. Art. 2. DOGC núm. 2083, d’agost de 1995.

Durant molt temps, des del punt de vista social, en les nostres societats occidentals, s’ha tendit a tenir una percepció de la infància com una etapa passiva centrada segons E. Verhellen3 en la idea dels encara no, dife-renciant-los de categoria social amb relació als adults, als quals els correspon el ja sí.

Sortosament, les investigacions generades en els darrers anys, en els àmbits de la psicologia evolutiva i sociocultural, encara que no estiguin integrades en un cos teòric únic ni conformin un saber integrat, portades a terme per Piaget, Wallon, Vigotski, Bruner, Brofenbrenner, Cole, Schaffer, Coll... han posat en evidència la percepció d’un infant com un ésser social, actiu i competent, que construeix, actualitza i consolida els seus coneixements, habilitats, destreses, actituds, valors, sentiments, afectes... mitjançant les interaccions que estableix amb els éssers, els objectes i les persones que formen part dels contextos en els quals viu i de les relacions que s’estableixen entre aquests.

També cal dir que la psicologia evolutiva no entén la infantesa com una etapa única i homogènia. Sovint ha dividit la infantesa en subetapes, que es caracteritzen segons els diferents autors -Piaget, Wallon, Vigotski, Bruner-, pels canvis que es produeixen des del punt de vista físic, biològic, motriu, cognitiu, relacional, emo-cional, i que es manifesten mitjançant la diversitat de formes que prenen l’organització mental i l’estructuració de les funcions psíquiques superiors, la necessitat d’una major o menor dependència dels adults del seu entorn, maduresa biològica, possibilitats d’activitat, relació, interacció, socialització, etc.

Des d’una perspectiva demogràfica, la infància també pot entendre’s com el conjunt de població d’un territori que té l’edat compresa en un interval que s’ha establert a escala convencional.

3 Verhellen, E. Convention on the rights of the child. Lovaina: Garant., 1994, pàg. 17.

Des d’una perspectiva social i cultural, l’interval d’edat que aplega la infància pot ésser totalment convencional, pot variar d’una cultura a una altra, en relació amb les diferents èpoques històriques, respecte a diferents grups o classes socials, etc.

Des de la perspectiva de la psicologia social, F. Casas4 afirma “la infància també resulta ser allò que la gent diu o considera que és la infància, una imatge col·lectivament compartida que va evolucionant històricament. Davant la paraula-estímul infància, els ciutadans d’un territori, o els membres de determinats grups socials o culturals, desenvolupen automàticament una sèrie d’associacions d’idees que configuren un conjunt de coneixements lògics, compartits per la majoria de membres d’aquella comunitat”.4 Segons aquest autor, les representacions socials que sobre la infància té una comunitat poden condicionar les seves interaccions amb els infants, generar prejudicis, intensificar o frenar el suport social que es doni a determinades necessitats o conflictes que afecten conjunts amplis de la població infantil, i generar reaccions socials davant certs programes que pretenen millorar els drets dels infants.

També cal dir que, des de la perspectiva del dret, durant molts anys, la figura tradicional del dret romà de la pàtria potestat ha condicionat la lògica amb la qual els adults han percebut la infància i els seus problemes. S’entén que l’infant pertany al pare o és propietat de la família; els seus problemes són problemes de la seva família, i, per tant, els problemes de la infància no exigeixen cap responsabilitat col·lectiva: són un afer privat de les famílies. Aquesta representació compartida comporta la imatge de l’infant com un subjecte de poca importància social, com a persona incapaç o que encara no és competent per manifestar-se amb relació als problemes que l’afecten.

4 Casas, F. Infancia: perspectivas psicosociales. Barcelona: Paidós, 1998, pàg. 24.

Sortosament, durant tot el segle xx, el qual Hellen Key5 va designar com el segle dels infants, hi ha hagut un interès creixent que ha contribuït a modificar aquesta concepció i a entendre l’infant com a subjecte de dret, de protecció per part de la col·lectivitat, amb competències i capacitat per a manifestar-se. La Declaració de Ginebra (1923), la Carta de la infància (1942), la Declaració universal dels drets de l’infant (1959) i la posterior ampliació d’aquests drets mitjançant la Convenció sobre els drets de l’infant (1989), són alguns dels exemples de com s’ha incidit en aquesta protecció i en la millora de la qualitat de vida de la infantesa.

Abans d’endinsar-nos en el concepte d’adolescència, voldríem fer uns aclariments. El recent document marc sobre el Pla nacional de joventut, presentat el passat 2 de març de 2001 per la Secretaria General de Joventut al Palau de la Generalitat, estableix en la seva introducció “que el concepte joventut ha estat un dels conceptes més elàstics de la teoria sociològica. Primer, per la capacitat del concepte de dilatar-se quan fem referència a la franja d’edat que comprèn dels 15 als 29 anys, amb l’endarreriment de l’edat d’emancipació fins als 25-30 anys i el retard en l’edat mitjana de maternitat; i, en segon lloc, té la capacitat de contraure’s en termes quantitatius amb la pèrdua estimada de població jove fins a l’any 2010 a Catalunya.”6

Malgrat que podria haver-hi una sobreposició en les franges d’edat de la població objecte d’atenció del Pla nacional de joventut esmentat (15-29 anys) i la població objecte del nou Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya (0-18 anys), la mateixa definició dels conceptes d’infància, adolescència i joventut, tant des del punt de vista biològic com social, ens diferencia clarament les característiques i el perfil de la població a la qual va adreçat cadascun dels plans esmentats, i que ara passarem a analitzar.

5 Key, H.: El siglo de los niños. Henrich y compañía. Barcelona, 1906.

6 Pla nacional de joventut, Secretaria General de Joventut, Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya, 2001, pàg.15.

La majoria d’autors que s’han ocupat d’estudiar els diferents canvis que es produeixen en els éssers humans al llarg del seu cicle vital, consideren l‘adolescència com una transició entre la infància i l’edat adulta. Assenyalen que aquest període s’inicia amb la pubertat, moment en què es produeixen una sèrie de canvis biofisiològics en l’organisme que transformen el cos dels nois i les noies, posen en funcionament les seves capacitats reproductives, alhora que també es produeixen modificacions psicològiques i socials, com, per exemple, noves formes d’organització mental, de relació grupal. En canvi, l’acabament de l’adolescència no se situa de manera tan precisa. En la societat occidental es relaciona amb el moment en què els joves comencen a assumir tasques o acceptar responsabilitats professionals, familiars o altres, pròpies dels adults.

De la mateixa manera que podem considerar el concepte d’infància, tal com l’hem descrit anteriorment, com el conjunt de característiques psicosociobiològiques d’uns subjectes en estat de desenvolupament fins que no assoleixen les característiques considerades com a pròpies d’una altra etapa posterior de desenvolupament; el terme adolescència fa referència a aquell procés de transició que es produeix en aquests mateixos subjectes dins una dinàmica també evolutiva que els portarà a assolir la vida adulta dins d’un futur no limitat en el temps que anomenem joventut.

També cal dir que en la nostra societat, els termes infància i adolescència es relacionen amb el concepte de família per la coincidència que es produeix en la convivència habitual d’aquests subjectes dins d’un entorn o context familiar, i en canvi el concepte de joventut s’atribueix a un enfocament més centrat en el mateix individu com a subjecte que ja s’ha incorporat a la vida adulta i potser ja no va tan lligat a un grup o sistema familiar.

L’adolescència s’associa a una època de canvis dràstics i de grans mutacions psicològiques, tot i que, aquest tòpic, com indica Palacios,7 té una rèplica molt senzilla.

7 Palacios, J: “Introducción conceptual a la psicología evolutiva”. A Triadú, C. (Coord.) Psicologia evolutiva. UB, UAB, Eumo Editorial, 1993, pàg. 21-22.

Aquesta creença no està avalada per cap investigació feta amb adolescents estudiats al principi i al final de la seva adolescència. Els canvis en l’adolescència no es produeixen necessàriament en el sentit d’una ruptura i discontinuïtat amb el passat. La història evolutiva prèvia de cada adolescent, juntament amb les influències de continuïtat que manté amb la infància, les influències que apareguin en els nous contextos, etc., condicionaran una evolució més allunyada o més propera a la trajectòria evolutiva precedent.

Malgrat aquesta afirmació, hem de dir que aquesta creença, tan estesa, com també la difusió social i mediàtica que es dóna a determinades problemàtiques que envolten la vida dels adolescents, incideixen en el fet que la part de la nostra societat, tal com afirma Funes8 sovint visqui de manera problemàtica els seus adolescents.

8 Funes, J. “Los adolescentes: socialmente problemáticos”. Drogas en la adolescencia: demandas y servicios de atención. Comunidad y drogas. Cuadernos Técnicos de Estudios y Documentación, Monografía nº 10, Madrid, 1990, pàg. 30 a 38.

1.2. Evolució històrica dels conceptes d’infància i adolescència i de la seva protecció

La concepció social que avui es dóna a la infància i l’adolescència no ha tingut el mateix significat al llarg de la història. En la nostra cultura occidental, s’han produït importants transformacions en relació amb aquestes concepcions que són determinades pels canvis d’actitud dels adults cap als infants, les quals repercuteixen en la manera de formar, adreçar-se, tractar i educar els infants i adolescents.

Aquestes concepcions són el resultat d’un llarg procés dialèctic en el qual han fet un paper molt important les aportacions científiques de camps tan diversos com ara la medicina, la biologia, la psicologia, la psiquiatria, la filosofia, la pedagogia, la sociologia, la història, l’economia... Aquest llarg i intens procés evidencia que el nostre patrimoni conceptual és canviant i subjecte a les necessitats de cada època i context cultural.

Ariès, citat per González-Agápito,9 ens mostra com a l’edat mitjana no existia el concepte d’infància. La seva durada se cenyia al període en què l’infant no podia subsistir biològicament. Els infants s’incorporaven amb rapidesa a la vida dels adults i compartien amb ells el treball, les festes, les converses... de manera que la seva educació era fruit de la convivència amb les persones que formaven part del seu context social. No existia diferenciació entre les activitats d’uns i altres ni tampoc privacitat, tot ho feien plegats.

A la baixa edat mitjana i al Renaixement, la infància comença a adquirir significat com una etapa separada de la vida adulta i com a objecte d’educació. En efecte, comencen a aparèixer institucions amb uns plantejaments adreçats a la protecció de la infància com ara l’obra El pare d’orfens de València i Calataiud, com a institució legal creada per Pere III el Cerimoniós l’any 1337. Segons els “usatges de Catalunya”, els infants que vagaven pels carrers eren recollits i acollits en orfenats o a la “Casa de la Misericòrdia” de cada ciutat. Els infants aprenien un ofici que els serviria per quan fossin adults, per al finançament de l’orfenat amb la seva col·laboració. Ramon Llull10 en els seves obres proposa la necessitat d’una educació per a tothom, la intuïció com a mètode actiu d’aprenentatge i una concepció d’ensenyament gradual. Durant el Renaixement, apareixen figures de pedagogs que tenen una important presència educativa com ara Joan Lluís Vives, Juan Huarte de San Juan o Ponce de León. En aquesta època, els càstigs corporals queden incorporats dins del sistema de l’educació formal, el límit d’edat d’aplicació és fins als 20 anys d’edat. Fins al segle xvii, la figura del mestre gaudirà d’una llibertat absoluta.

9 González-Agápito, J.: Ser infant abans d’ara, Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1989, pàg. 7 i següents.

10 LLull, R. : Doctrina Pueril, Barcelona: Ed. Barcino, 1972.

LLull, R. : Llibre d’Evast e d’Aloma e Blanquerna, Barcelona: Ed. Barcino, 1935.

A l’època preindustrial, l’infant no és apartat de la vida quotidiana: viu en una comunitat i, en ser tractat com un membre més, per la seva feblesa, s’ha d’espavilar i sovint convertir-se en un brivall per tal de poder sobreviure. La situació de la infància en aquest període no deixa de reflectir la situació dels pares, que sovint eren propietat d’altres adults d’estatus social superior i, per tant, mancaven de drets sense poder disposar de la seva pròpia vida. Per aquest motiu, els infants es consideren com a objectes de poc valor o com a esclaus; se’ls considera com a propietat del seu pare, que pot utilitzar-los com millor li convingui.

Postman11 situa, el naixement de la infantesa com a parcel·la diferenciada del món adult, com a conseqüència de l’aparició de la impremta. Aquest invent va incidir tant en la democratització de la cultura com en el fet que els infants s’haguessin de separar dels adults per aprendre a llegir i escriure, és a dir, per aprendre a desxifrar i interpretar els codis que necessitaven per accedir a la seva cultura. Aquest fet va provocar que allà on s’apreciava l’alfabetització es van crear escoles i el concepte d’infantesa es va desenvolupar ràpidament. Paradoxalment, aquest mateix autor, ens alerta en el segle xx de la desaparició de la infantesa com a conseqüència de l’impacte televisiu. La televisió escurça les diferències entre la infantesa i l’edat adulta.

11 Postman, N: La desaparició de la infantesa. Vic: Ed. Eumo, 1982.

Al llarg del segle xviii, es produeix una transformació en la imatge de l’infant: es proposen mètodes educatius adaptats a la seva edat i al grau de desenvolupament del menor que fan que la veritable revolució es produeixi en el camp pedagògic més que en el jurídic. D’altra banda, les revolucions burgeses aporten canvis positius per als infants en els països industrialitzats que permeten que s’avanci en la legislació a favor de l’individu davant les exigències socials i els valors dominants a l’època. L’autoritat dels pares es veu reforçada a partir de la reforma burgesa, així com l’educació a la llar familiar. Es va substituint el model de propietat dels fills pel model de protecció, segons el qual els infants han de ser primer protegits pels seus pares; en segon lloc per l’Església, l’escola i les institucions de caritat privades i, en el supòsit que totes les anteriors fallessin, és a l’Estat, a qui correspon intervenir-hi.

Així, el 1762, J. J. Rousseau (1712-1778) publica Emili o de l’educació, en què exposa els principis del naturalisme pedagògic, basat en la bondat dels infants. Malgrat que aquesta obra reflecteix una visió de la infància amb entitat pròpia i com a persona que té uns drets, cal dir que no va tenir ressò12 per ajudar a modificar les pràctiques educatives de l’època. El suïs Pestalozzi (1746-1827) també planteja la necessitat d’educar des de la primera infància i de fer-ho a partir de l’afectivitat, les converses i tenint en compte el desenvolupament dels infants, a ell devem la creació de l’escola primària popular i pública. Froëbel (1782-1852) investiga l’evolució i el comportament dels infants i crea uns materials, programats i estructurats, els dons, que utilitza per estimular l’activitat dels infants. A ell s’atribueix la creació de la moderna educació dels pàrvuls. A Escòcia, Owen, el 1816, crea el primer parvulari per a infants de 2 a 6 anys a la seva fàbrica de New Lanak.

12 Vegeu González-Agápito, J, i Marquès, S.: “Pròleg per educadors”. Rousseau, J.J.: Emili o de l’educació. Vic: Ed. Eumo, 1975.

A escala social, el 28 de juny de 1793, a França s’aprova un decret de creació d’hospicis nacionals per a infants abandonats que es constituirien en orfes oficials i haurien de ser educats i atesos a càrrec de l’Estat. Durant aquest mateix any, també s’aprova una llei que estableix que els pares hauran de protegir els seus fills i que tindran uns deures amb ells. Es comença a avançar des del concepte d’infant com a propietat o possessió cap al concepte d’infància que ha de ser atesa com a deure dels pares.

Durant el segle xix, es comença a pensar que la infància mereix més atenció per part dels adults, i tot i que la majoria dels infants segueixen els sistemes educatius tradicionals aplicats pels pares o bé són criats per preceptors, als quals les classes més altes deleguen la seva educació, prenen força les idees educatives,

que milloren les condicions de vida de la infància.

Així, a Espanya, a partir del 1833, Pablo Montesino

(1781-1849) introdueix i difon els plantejaments d’Owen. A França Pauline Kergomard (1838-1925) renova l’edu-cació infantil.

A l’acabament de segle i gràcies a l’aparició de les noves teories de la pedagogia, la pediatria, la psicologia evolutiva, la sociologia, i al mateix canvi que en l’educació representa considerar la infància com a centre de l’educació, comencen a desaparèixer formes arcaiques de tractament dels infants i sorgeix la preocupació pel benestar de la infància. L’Estat comença a fer-se càrrec de les competències en el camp social que fins aleshores eren assumides de forma exclusiva per la caritat individual i la beneficència. Sorgeix tota una legislació que intenta fer-se càrrec dels infants de classe social baixa per ser un dels col·lectius més desprotegits de la societat. Comencen a aparèixer tot un conjunt de moviments prosalvadors dels infants amb l’objectiu de reconduir els que es podien considerar desviats. A l’Estat espanyol, un dels promotors de la protecció a la infància més importants va ser Manuel de Tolosa Latour, preocupat per instaurar les bases legals que la podrien protegir.

A la fi del segle xix i a la primera dècada del segle xx, els estats incorporen en les seves legislacions un conjunt de lleis de protecció i regulació de la infància. El primer país que crea un sistema modern de protecció a la infància és Noruega, l’any 1886, amb una llei sobre el tractament d’infants abandonats. A l’Estat espanyol, seguint el corrent proteccionista i de beneficència, es promulguen lleis com la Llei de protecció a la infància, anomenada Llei Tolosa Latour, del 12 d’agost de 1904. Aquesta llei intentava protegir els infants menors de 10 anys d’edat que s’ocupaven sovint de treballs durs i molt poc adequats a la seva edat. També els que treballaven abans d’aquesta edat. Aquesta Llei de protecció a la infància va ser molt progressista per l’època i també una llei pionera a escala internacional. Per tal d’aconseguir els objectius que es proposava, es va crear el Consell Superior de Protecció a la Infància format per representants de diverses associacions acadèmiques, higienicosocials i econòmiques. Malgrat que la Llei de protecció a la infància se signa l’any 1904, les juntes de menors no es poden constituir fins al cap de quatre anys després per manca de reglament i no poden actuar fins a l’any 1911 per manca de pressupost.

La primera llei de tribunals tutelars de menors a l’Estat espanyol, anomenada Llei de bases, inspirada en una proposició d’Avelino Montero Ríos, es promulga el 2 d’agost de 1918 i es refon l’any 1948 inspirant-se en el model de la llei belga de l’any 1912. Aquesta llei belga sobre protecció a la infància era una llei que protegia per primera vegada els infants dels maltractaments per part dels seus pares, i se suprimien també les penes judicials substituïdes pel tractament i les mesures educatives.

Mentrestant, i des de el punt de vista pedagògic, el primer terç del segle xx es produeixen importants canvis respecte a la concepció de l’educació. Als Estats Units John Dewey

(1859-1952) posa els fonaments per basar l’educació en principis democràtics. A Itàlia, Maria Montessori

(1870-1952) proposa un mètode pedagògic fonamentat en l’educació científica que difondrà a escala mundial. A Bèlgica, Ovide Decroly (1871-1932) fonamenta els mètodes educatius en la globalització i els centres d’interès. A França, Celestí Freinet (1896-1966) centra els aprenetatges en el mètode natural i la cooperació.

A Anglaterra, A. S. Neill (1883-1973) fomenta les seves idees educatives en la pedagogia antiautoritària. Ferrer i Guàrdia (1859-1917) crea a Barcelona l’escola racio-nalista. En conjunt, cal dir que tant la premsa escrita com la millora dels mitjans de transport, faciliten un ràpid traspàs de les idees i de les persones. Així, durant el primer terç de segle, molts d’aquests pedagogs van visitar i donar les seves lliçons a Catalunya, les quals es van estendre amb rapidesa per tot el territori.

Paral·lelament, la psicologia, també durant aquest segle xx, és quan fa les aportacions més importants sobre el desenvolupament i l’aprenentatge dels infants. Els estudis de Jean Piaget, Henri Wallon, Lev. S. Vigotki, Jerome Bruner, fan aportacions cabdals tant en relació amb la concepció de la infància com en la millora de les seves condicions de vida.

Durant l’etapa franquista, malgrat que, com hem posat de manifest a l’apartat 1.1, a escala internacional es van consolidant els principis que promouen la Declaració de Ginebra (1923), la Carta de la infància (1942), la Declaració universal dels drets de l’infant (1959), es vulneren els drets fonamentals de la persona. L’infant no és protegit contra les pràctiques que fomenten la seva discriminació per motius religiosos, ideològics, de raça o sexe. També se’ls discrimina per raó del seu naixement, ja que es diferencia els fills legítims amb plenitud de drets (nascuts dins del matrimoni) dels fills il·legítims (fora del matrimoni). La concepció de la pàtria potestat respon a la ideologia i consideració absoluta del poder exclusiu il·limitat del pare envers els seus fills, provenint de la funció del pater familias establerta en el dret romà.

Malgrat tot, en les dècades dels anys 60 i 70, apareix a Catalunya un fort moviment social, integrat per diferents col·lectius, moviments de mestres, associacions de pares, de veïns, sindicats... que es plantegen una educació dels infants i els adolescents més d’acord amb els canvis científics, tècnics, socials i culturals de l’època, i també la força que té l’educació per incidir en la transformació de la societat. Aquests moviments generaran noves concepcions de l’educació que en l’etapa democràtica faran canviar els sistemes d’ensenyament i moltes de les condicions de la vida dels infants.

L’aprovació de la Constitució espanyola (CE) l’any 1978 significa el reconeixement de la igualtat de les persones davant la llei, la garantia de la llibertat ideològica, religiosa i de culte, i suprimeix qualsevol discriminació per raó de naixement, raça o sexe, religió o qualsevol altra circumstància social. S’assegura, per part dels poders públics, la protecció integral dels fills iguals davant la llei amb independència de la filiació i de l’estat civil de la mare. Es reconeix per a l’infant la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.

L’arribada de la democràcia incideix en el fet que, tant les administracions autonòmiques com les locals, despleguin programes i serveis educatius complementaris que ajudin a millorar les condicions de vida dels infants i joves.

La idea de ciutat educadora, d’uns poders públics educadors, pren cos durant aquesta època i s’ofereixen moltes activitats educatives en el marc del lleure arreu de Catalunya.

La reforma del Codi civil de l’any 1981 comporta la transformació en la concepció de les relacions paternofilials. Es produeix l’equiparació de tots els fills, matrimonials i no matrimonials. La institució de la pàtria potestat concebuda com un poder quasi absolut del pare i un dret d’aquest, passa a ser compartida i a ser considerada una funció que es confia al pare i a la mare, que s’exerceix en benefici dels fills i comprèn determinats deures i facultats.

No es pretén que els poders públics desenvolupin una substitució de la funció paterna i materna, sinó que només hi intervindran quan els membres de la família siguin incapaços de mantenir un determinat nivell socioeconòmic que garanteixi la formació integral dels infants, quan els pares incompleixin el deure d’assistir els seus fills o quan es trobin en situació de desemparament (principi de subsidiarietat).

Un dels canvis importants sobre la representació dels problemes de la infància ha estat passar de considerar-los un problema de la família a considerar-los un problema social, que apel·la a responsabilitats col·lec-tives i, per tant, a una actuació social.

Dins de l’àmbit de les relacions juridicoprivades corres-pon als pares, com a titulars de la pàtria potestat, vetllar pel benestar dels fills. Per tant, és un deure dels pares la protecció integral dels seus fills. Però la pàtria potestat té una extensió i intensitat que no es correspon amb la possibilitat de reacció defensiva de l’infant. Davant l’exercici inadequat d’aquesta, l’infant es troba en una situació d’indefensió pel fet que són els seus pares els que han de fer valer els seus drets, i aquests mateixos podrien arribar a vulnerar els drets propis de l’infant.

Per tal d’evitar la violació dels drets fonamentals de l’infant, queda justificat que s’hagi de superar l’àmbit juridicoprivat en les relacions paternofilials i s’hagi d’atorgar als poders públics la facultat d’intervenció en aquells casos en què es requereix la seva actuació i control per assolir la protecció íntegra i efectiva del menor.

Es produeix el canvi de concepció de la infantesa i la progressiva acceptació de la capacitat de l’infant per a esdevenir veritable subjecte actiu del dret. La nova concepció del menor no s’estableix segons els adults o la societat, sinó basant-se en l’evolució d’una personalitat en formació, en la seva dignitat i el deure al respecte. S’atorguen drets civils i polítics, encara que es condicioni el seu exercici a la possibilitat de formar-se un judici propi. El fet de considerar el menor amb plenitud de drets comporta una reconsideració en el contingut dels sistemes tradicionals de protecció dins la família i la societat.

La Convenció sobre els drets de l’infant (1989), ratificada per l’Estat espanyol el 30 de novembre de 1990, com assenyala Cots,13 reconeix en l’infant unes necessitats elementals per garantir-li una existència digna i, a més a més, necessitats de participació, fet que ens porta a una nova concepció de la infància adequada a les necessitats i plantejaments socials actuals. Cal dir que la difusió dels drets de la Convenció, unes de les obligacions que comporta la seva ratificació, a Catalunya s’ha fet tant des de la mateixa Administració14 com des d’entitats de caràcter social, ONG, sindicats..., la qual cosa demostra el dinamisme de la nostra societat en temes de defensa de la població infantil i juvenil.

13 Cots, J. (1997): Llicó inaugural curs acadèmic Facultat de Ciències de l’Educació. UAB

Tantes són les expectatives que generen els infants i els adolescents i tants els canvis produïts a la nostra societat en el darrer mil·leni, que la mateixa UNESCO va encarregar, el 1991, a una comissió internacional, presidida per Jacques Delors, reflexionar sobre l’edu-cació i l’aprenentatge al segle xxi. El resultat de l’infor-me, va ser publicat el 1996.15 Conegut popularment com a informe Delors, ha generat un intens debat en la nostra societat tant en relació amb quins han de ser el pilars sobre els quals s’ha de fonamentar l’educació

-aprendre a conèixer, a fer, a ser, a viure plegats- com en relació amb aspectes tan actuals com la formació al llarg de tota la vida, la globalització, la incidència de les noves tecnologies, les noves formes de marginació i exclusió social, la cooperació internacional, les expectatives i responsabilitats dels ensenyants, etc.

D’aquest intens debat educatiu que s’ha generat a les acaballes i començament de dos mil·lenis, voldríem esmentar-ne dos més, entre d’altres, que s’han produït a Catalunya en aquests darrers anys, un de promogut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la Conferència Nacional d’Educació, que des

de l’any 2000 al 2002, debatrà temes educatius amb la finalitat de crear un gran pacte sobre l’educació al nostre país; l’altre, impulsat pels Moviments de Renovació Pedagògica, sobre les escoles de 3 a 12 anys.

14 La legislació que ha generat l’aplicació dels drets de la Convenció podeu consultar-la en el capítol 3 d’aquest document.

15 Informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre educació per al segle xxi: Educació: Hi ha un tresor amagat a dins. Centre UNESCO de Catalunya, 1996.

Estem segurs que tots aquests processos ajuden a redefinir la concepció d’infància i adolescència adequant-la a les necessitats de la nostra societat i a millorar les condicions de vida dels nens i nenes, nois i noies, i a fer-los persones més solidàries i felices.

1.3. Les necessitats específiques dels infants i adolescents

Les necessitats específiques del col·lectiu d’infants i adolescents en la nostra societat van molt lligades amb els canvis que s’han produït en l’àmbit social, demogràfic, econòmic, científic, tecnològic, cultural... i a la manera com aquests canvis condicionen els diferents contextos: família, escola, barri, grups d’amics, mitjans de comunicació... on es desenvolupen aquests infants i adolescents. Aquests canvis no necessàriament com-porten unes quotes de major benestar, de progrés científic i cultural, ni impliquen l’assoliment d’una societat més justa i solidària..., ni suposen que la capacitat que tenen les institucions i les persones per donar-hi resposta i adaptar-se als canvis sigui més àgil.

Per tant, amb la finalitat de poder decidir quins estudis, programes, actuacions, coordinacions caldrà planificar, promoure i continuar elaborant des d’aquest Pla d’infància per millorar les condicions de vida dels nostres infants i adolescents i poder donar orientacions a les famílies que ho necessitin, haurem d’analitzar quins canvis s’han produït en aquests darrers anys, com afecten la seva situació actual i com la podem millorar.

En primer lloc, els canvis demogràfics, principalment amb el descens de la natalitat, amb la reducció substancial del nombre mitjà de fills per dona, combinat amb l’augment de l’esperança de vida i el consegüent envelliment de la població, han originat la consideració de la infància com un bé social escàs, que cal que les polítiques socials dels països europeus protegeixin. Al mateix temps també s’està produint un nou fenomen que impulsa les parelles a l’adopció internacional.

Tanmateix, segons dades recents, Catalunya, que era una de les regions d’Europa amb la taxa de natalitat més baixa, ha experimentat un augment dels naixements a partir de l’any 2000. Així, aquest any l’indicador conjuntural de fecunditat assoleix un valor d’1,3 fills per dona, sensiblement més alt que el del 1999, que va ser d’1,23 fills i del mínim d’1,4 fills corresponent a l’any 1995.

En segon lloc, s’han produït canvis socials que condicionen l’evolució del grup familiar com ara la incorporació de la dona al món laboral, l’augment del cost del manteniment dels fills, l’increment de famílies monoparentals o famílies reconstituïdes, l’eficàcia dels mètodes de planificació familiar, el retard en l’edat de tenir les criatures o bé el procés de democratització de les famílies amb una major implicació de l’home en les necessitats dels fills, ha comportat un canvi en els rols parentals i en l’estil de vida de les famílies a l’hora d’atendre les necessitats educatives dels seus fills. D’altra part, en aquests darrers temps, també s’han constatat un increment en els casos d’abusos sexuals i de maltractaments infantils que sovint són provocats en les mateixes llars o per persones molt properes a la unitat familiar.

En tercer lloc, els centres educatius com a agents socialitzadors d’infants i adolescents han perdut l’exclusivitat respecte a instàncies socialitzadores més informals de la societat. Els mitjans de comunicació, les entitats esportives, de lleure, culturals... han esdevingut també contextos educatius i de socialització, que dia a dia van incrementant la seva oferta. Tot i així no tots els infants i joves volen o tenen possibilitats per accedir a participar en aquests contextos, la qual cosa pot incidir en la creació de noves desigualtats. D’altres canvis impulsen alguns joves a integrar-se en grups que els porten a compartir experiències que comporten riscos per a la seva salut o que porten a terme activitats que els situen en grups marginals.

Sovint es considera que ha perdut pes la valoració social que es tenia fa uns anys del professorat: la participació de les famílies i de diferents agents educatius en la vida dels centres escolars ha disminuït en els darrers anys. No obstant, s’han establert vies de coordinació entre els centres escolars i les famílies, i també amb els diferents serveis sanitaris, socials, etc. que atenen els infants, i s’hi treballa coordinadament.

En quart lloc, el fenomen de la migració s’ha produït sempre, però ha estat durant els darrers anys, que Catalunya s’ha convertit en una regió receptora de persones que, per diversos motius, han hagut de deixar el seu país i anar a trobar millors condicions de vida en un altre. L’arribada de fluxos migratoris procedents de països extracomunitaris ha esdevingut una de les característiques més actuals de la nostra societat. Aquest fet ha comportat la presència de nous col·lectius que manifesten unes expectatives i un sistema de valors, actituds, diferents dels que caracteritzen les societats occidentals. Aquests col·lectius, a part de la seva heterogeneïtat cultural, es caracteritzen també per la diversitat de situacions que conformen els seus sistemes de vida. Així, comptem amb famílies senceres, gràcies als reagrupaments familiars, famílies incompletes, amb una part de persones aquí i l’altra en el país d’origen, adults sols que conviuen amb altres immigrants i joves menors de 18 anys que constitueixen els nous “nens del carrer”. El mateix passa amb determinats centres escolars que escolaritzen immigrants en un percentatge molt més elevat del que conforma aquest col·lectiu dins la població.

D’altres canvis que s’han produït fan referència a l’adaptació mútua que estan fent els immigrants i la institució escolar, la creació de sistemes de mediació cada vegada més efectius, els estudis que condueixen a cercar fórmules per millorar les seves condicions de vida i treball, l’impuls d’una concepció de la diversitat cultural i l’acollida com un fet enriquidor. D’altra part, també cal esmentar que el fenomen de la immigració ha incrementat la participació dels joves en activitats de voluntariat i la creació d’ONG dedicades a la cooperació i el desenvolupament.

En cinquè lloc, la participació social dels infants i adolescents és un nou principi que correspon a uns drets, establerts per la Convenció dels drets dels infants (1989), que han de poder exercir per tal de poder desenvolupar de forma gradual la capacitat d’assumir majors quotes de responsabilitat en la vida social i de posar en pràctica els principis de democràcia, tolerància, participació... Això implica assumir el principi de tenir més en compte els infants i adolescents en tots els moments, espais i nivells de la vida social. Tot i que el text de la Convenció ha estat ratificat per 191 països no significa que es garanteixi el seu compliment. Una manera de fomentar-lo és donar la màxima difusió, entre adults i infants, dels seus principis i promoure que es posin en pràctica actuacions de vertadera participació en els marcs en què es desenvolupen els infants. Tot i que durant aquests darrers anys s’han engegat experiències en aquest sentit, tant en el marc escolar com de les ciutats, se n’han de produir encara més per tal que la participació dels infants i adolescents en la presa de decisions que afecten la col·lectivitat esdevingui una pràctica quotidiana. La implicació dels mitjans de comunicació social en aquest procés és fonamental.

Un altre canvi que també volem evidenciar és que la cultura infantil i adolescent cerca les seves pròpies formes d’expressió cada cop a edats més primerenques. Si això es produeix en un context d’un grup familiar i en un entorn d’adults dialogants i interessats en la perspectiva dels infants i adolescents, estarem aconseguint educar una nova generació que haurà arribat a una comprensió crítica del món social que l’envolta, molt més aviat del que seria possible sense aquest apropament generacional.

En sisè lloc, els mitjans de comunicació social, especial-ment la televisió, han provocat grans canvis en la vida dels infants i adolescents. La televisió no únicament és a totes les llars sinó que, a més a més, a moltes d’elles compten amb més d’un aparell, de manera que les nostres criatures tenen el mateix accés a la informació i als programes televisius que poden tenir els adults. La imatge social que ofereixen sobre el col·lectiu d’infants és un dels aspectes que generen més necessitats d’intervenció sobre aquest sector de població. Un dels interrogants que ens apareix de seguida sobre aquesta temàtica és si la imatge social que ofereixen els mitjans de comunicació social sobre la infància és un reflex de les representacions socials majoritàries que es produeixen en el nostre entorn sociocultural. Una bona part dels programes televisius i els arguments de les pel·lícules que veuen els infants i adolescents aposten per missatges universals, amb l’objectiu d’assolir un mercat amb alta rendibilitat comercial. Cada grup d’edat percep una sèrie de “models” ideals i universals de comportaments desitjables per al grup-infants-adolescents en general, i per a cada subgrup de pertinença en el qual el subjecte es pot incloure.

Finalment, en setè lloc, els canvis tecnològics amb la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la vida quotidiana dels infants i adolescents estan obrint, d’una banda, l’accés a les possibilitats que els ofereixen les TIC, i, de l’altra, problemes en el si dels seus nuclis familiars, tant vinculats a les possibilitats econòmiques que els permetin connectar-se a la xarxa com des del punt de vista cultural, de manera que les famílies tinguin el bagatge cultural suficient per accedir a aquest mitjà i per comprendre l’adequació i els riscos objectius dels nous instruments que s’ofereixen al consum (videojocs, jocs de realitat virtual, Internet, etc.). Els perfils del procés de socialització infantil des d’aquests mitjans pot comportar la pèrdua d’independència, l’augment del consumisme, la mediatització de l’experiència i l’emergència d’una cultura basada en la imatge. Els infants i adolescents s’han convertit en consumidors d’imatges i això està 55

estat desplaçada per la cultura icònica.

L’única cosa que realment ens vincula al futur és la infància. Olof palme

CAPÍTOL II

LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA CATALANES

2.1. Descripció de les característiques bàsiques de la població

La població infantil i adolescent existent a l’actualitat al nostre país respon a un perfil afectat per un conjunt de factors de caire demogràfic, social i cultural que marquen unes tendències globals en el si de la població. Aquest conjunt de factors o variables incideixen en la definició de la població i les seves característiques bàsiques.

Una de les variables demogràfiques que més afecten la població és l’important descens de la natalitat, i sobretot la disminució del nombre mitjà de fills per dona i l’augment de l’edat d’aquesta a l’hora de tenir el primer fill.

A continuació, passem a analitzar algunes dades demogràfiques relatives a la població pel que fa a la seva estructura per edat, sexe i estat civil, i d’altres relatives a la taxa de fecunditat i la composició de les llars familiars d’on provenen els infants i adolescents objecte del nostre estudi.

2.1.1. L’edat i el sexe dels menors de 18 anys

Si analitzem la piràmide d’edats i sexes de la infància catalana, veurem reflectida la població objecte d’atenció del Pla.

La característica més important a destacar és el decrement constant i sostingut, any per any (llevat d’una lleugera inflexió als zero anys), del nombre total d’infants, que ens porta dels 93.634 nascuts vius l’any 1979 als 53.400 de l’any 1996. Un elevat 43% menys d’infants en 17 anys. Amb tot, en el darrer any del qual disposem d’informació, s’ha produït una inflexió prou important que dóna una esperança de canvi si es consolida. Vegem la taula següent:

Piràmide d’edats i sexes de la població menor de 18 anys. Catalunya. 1996 1

Any Edats Homes Dones Total

Nombre % nombre % nombre %

1996 De 0 anys 27.401 2,4 25.999 2,2 53.400 4,6

1995 D’1 any 26.656 2,3 25.650 2,2 52.306 4,5

1994 De 2 anys 27.094 2,3 26.176 2,3 53.270 4,6

1993 De 3 anys 27.833 2,4 26.848 2,3 54.681 4,7

1992 De 4 anys 27.862 2,4 26.906 2,3 54.768 4,7

1991 De 5 anys 28.197 2,4 26.884 2,3 55.081 4,8

1990 De 6 anys 28.186 2,4 27.032 2,3 55.218 4,8

1989 De 7 anys 28.720 2,5 27.413 2,4 56.133 4,9

1988 De 8 anys 29.353 2,5 27.810 2,4 57.162 4,9

1987 De 9 anys 29.951 2,6 29.058 2,5 59.009 5,1

1986 De 10 anys 31.421 2,7 30.272 2,6 61.693 5,3

1985 De 11 anys 33.035 2,9 31.703 2,7 64.738 5,6

1984 De 12 anys 34.158 3,0 33.273 2,9 67.431 5,8

1983 De 13 anys 36.739 3,2 34.864 3,0 71.603 6,2

1982 De 14 anys 38.863 3,4 37.075 3,2 75.938 6,6

1981 De 15 anys 41.646 3,6 40.084 3,5 81.730 7,1

1980 De 16 anys 44.132 3,8 42.051 3,6 86.183 7,5

1979 De 17 anys 47.787 4,1 45.847 4,0 93.634 8,1

Total 589.033 51,0 564.945 49,0 1.153.978 100

Taxes de natalitat per 1.000 habitants i anys a Catalunya, Espanya i Europa

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999

Catalunya 9,40 9,20 8,90 8,80 9,00 9,30 9,20 9,70

Espanya 10,10 9,70 9,20 9,10 9,10 9,10 9,20 ---

Europa 11,50 11,20 10,90 10,70 10,80 10,80 10,70 ---

2.1.2. L’edat de la població

Una de les dades més significatives és l’estructura per franges d’edat, que ens indica el tipus de població, és a dir, si estem davant una població jove o envellida.

Tal com podem observar en aquesta primera taula corres-ponent a les dades d’estructura de població des de l’any 1981 fins a l’any 1999, el grup d’edat que ha sofert una disminució més considerable ha estat el grup d’edat “Fins a 15 anys”, mentre que el grup que ha experimentat un augment més significatiu ha estat el grup “De 25 a 59 anys”. El grup d’edat “De 15 a 24 anys” ha sofert una disminució, però més relativa en el conjunt de la població.

En aquesta segona taula sobre l’estructura en grans grups d’edat de la població corresponent a l’any 1999, observem com el percentatge més baix correspon al grup d’edat “Fins als 15 anys” (13,8%), mentre que el grup d’edat amb un percentatge major és el que afecta el grup “De 15 a 64 anys”.

Estructura d’edat de la població. Catalunya (%)

Fins a De 15 a De 25 a De 60 a De 80 anys Total

15 anys 24 anys 59 anys 79 anys i més

1981 25,0 15,5 44,2 13,4 1,9 100

1986 21,7 15,9 44,8 15,2 2,4 100

1991 17,8 16,5 45,9 16,8 3,1 100

1992 16,5 16,4 46,5 17,3 3,3 100

1993 15,8 16,4 46,7 17,6 3,4 100

1994 15,3 16,3 47,0 17,9 3,5 100

1995 14,8 16,0 47,4 18,2 3,6 100

1996 14,6 15,9 47,4 18,3 3,6 100

1997 14,1 15,2 48,2 18,7 3,8 100

1998 14,0 14,7 48,9 18,6 3,9 100

1999 13,8 14,1 49,8 18,4 3,9 100

Estructura en grans grups d’edat de la població. 1999 (%)

Fins a 15 anys De 15 a 64 anys De 65 i més Total

Catalunya 13,8 68,7 17,5 100

Pel que fa a les possibles variacions territorials, vegem la taula següent:

Població per grups d’edat a Catalunya, Espanya i Europa

Catalunya Menys de De 20 a De 40 a De 60 a De 80 anys Total

1999 20 anys 39 anys 59 anys 79 anys i més

Milers 1.223 1.965 1.591 1.130 241 6.150

Percentatges 19,89 31,96 25,87 18,37 2,4 100,00

Espanya Menys de De 20 a De 40 a De 60 a De 80 anys Total

1999 20 anys 39 anys 59 anys 79 anys i més

Milers 8.975 12.878 9.363 7.176 1.460 39.853

Percentatges 22,52 32,31 23,50 18,01 3,66 100,00

Font: INE

Unió Europea Menys de De 20 a De 40 a De 60 a De 80 anys Total

1997 20 anys 39 anys 59 anys 79 anys i més

Milers 87.345 112.424 95.533 65.316 13.965 374.583

Percentatges 23,30 30,00 25,50 17,40 3,70 100,00

Font: Eurostat

Si comparem les dades de població entre Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea, podem constatar que les estructures per edats són semblants. de la piràmide, Catalunya té un percentatge de població menys elevat de població jove, mentre que a Espanya i la Unió Europea apareixen amb proporcions més altes. El pes de la població de 80 anys i més és una mica més alt a la UE que a la resta.

Així, doncs, la nostra població jove és proporcionalment reduïda en comparació amb el nostre entorn immediat. Però, quina és la perspectiva previsible? Una de les dades que ens pot donar una visió més de futur sobre la nova població a Catalunya és la relativa a la població projectada per grups d’edat, i en aquest cas, per la població de l’any 2030.

Població projectada per grups d’edat. Catalunya, Espanya i Unió Europea.

Catalunya. 2030 De 0 a % De 16 a % De 65 i % Total

(miler d’habitants) 15 anys 64 anys més

Escenari baix 785 12,71 3.783 61,30 1.604 25,99 6.171

Escenari central 993 15,19 4.080 62,43 1.463 22,38 6.536

Escenari tendencial 995 14,78 4.115 61,14 1.620 24,08 6.730

Escenari alt 1.222 17,05 4.443 61,99 1.503 20,96 7.167

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Espanya De 0 a % De 16 a % De 65 i % Total

(miler d’habitants) 15 anys 64 anys més

1996 6.816 17,34 26.280 66,87 6.203 15,78 39.299

2000 6.355 16,09 26.440 66,96 6.694 16,95 39.490

2005 6.298 15,86 26.504 66,74 6.908 17,40 39.710

2010 6.370 16,00 26.253 65,97 7.175 18,03 39.798

2020 6.030 15,36 25.330 64,54 7.888 20,10 39.248

Font: INE

Unió Europea De 0 a % De 20 a % De 60 i % Total

(miler d’habitants) 19 anys 59 anys més

1995 88.806 23,90 208.686 56,16 74.083 19,94 371.575

2000 87.016 23,10 211.425 56,13 78.250 20,77 376.691

2005 81.529 21,00 206.244 53,12 100.459 25,88 388.232

2010 69.869 19,00 175.483 47,72 122.377 33,28 367.729

Font: Eurostat

Si comparem les dades relatives a la població projectada per grups d’edats per Catalunya fins a l’any 2030, Espanya fins a l’any 2020 i la Unió Europea fins a l’any 2050, la previsió no és especialment optimista, ja que el grup d’edat que més augmentarà en aquesta projecció al futur de la població serà el grup “De 60 o 65 i més”, mentre que el grup que més disminuirà en el conjunt de població serà el grup “De 0 a 15 o 19 anys”.

2.1.3. El sexe i l’estat civil de la població catalana

Les altres dues variables més rellevants de la població estudiada són l’estat civil i el sexe, i sobretot el creuament d’aquestes dues dades en el percentatge de la població major de 15 anys.

Percentatge de població de 15 anys i més segons l’estat civil i el sexe

Homes Dones

solters casats vidus Separats i Solteres Casades Vídues Separades i

divorciats divorciades

1991 33,2 62,3 2,8 1,8 26,6 58,6 12,4 2,5

1996 35,1 60,1 3,1 2,7 28,5 56,2 13,1 3,7

Si analitzem l’estructura de la població pel que fa a la distribució per sexe i estat civil dels més grans de 15 anys, podem constatar que el nombre de persones casades disminueix, i en canvi augmenta el percentatge de persones solteres, i sobretot de persones separades i divorciades.

2.1.4. La fecunditat de la població catalana

Una de les altres dades més representatives del canvi de tendència reproductiva de la població és la taxa específica de fecunditat relativa a les dones agrupades per franges d’edat de la població.

Observant les dades relatives a la taxa específica de fecunditat, podem apreciar com la taxa més elevada es

troba en el grup d’edat “De 25 a 29 anys” fins a l’any 1994, però a partir de l’any següent, la taxa augmenta més en el grup “De 30 a 34 anys”, indicant una tendència de l’augment de l’edat de la dona a l’hora de tenir el seu primer fill.

Taxa específica de fecunditat catalana (per 1.000 dones)

Fins a De 20 a De 25 a De 30 a De 35 a De 40 anys

19 anys 24 anys 29 anys 34 anys 39 anys i més

1988 10,0 47,7 103,7 67,9 23,7 2,9

1989 8,5 43,4 101,2 69,3 23,8 2,6

1990 7,5 40,1 99,5 71,1 24,2 2,4

1991 6,9 36,5 97,7 74,2 24,5 2,5

1992 6,4 33,6 97,3 78,9 26,3 2,4

1993 5,7 28,7 92,0 80,7 27,5 2,2

1994 5,4 25,3 87,2 82,2 28,1 2,4

1995 4,8 21,9 82,3 85,6 29,8 2,3

1996 4,9 20,8 79,2 89,9 31,2 2,4

1997 5,1 20,8 77,0 94,4 35,3 2,7

1998 5,4 20,4 71,8 95,5 37,3 2,8

1999 6,1 22,0 71,4 99,4 40,9 3,4

2.1.5. Composició de les llars familiars

Finalment, veurem algunes dades relatives a la composició de les llars familiars de les quals provenen els infants i adolescents catalans, ja que acabaran de configurar un breu perfil de la infància i l’adolescència catalanes.

Percentatge de llars catalanes amb parelles amb fills (per 100 llars)

Sense altres persones Amb altres persones Total

1991 46,5 5,6 52,1

1996 42,7 4,4 47,1

Amb relació a l’anàlisi de l’estructura familiar actual, i observant la composició actual de les llars familiars, podem constatar com el percentatge d’altres persones convivint en el nucli a part de la parella i els fills és molt baix (5.6%), i aquest encara disminueix més fins a l’any 1996. Per tant, podem afirmar la generalització de l’estructura familiar nuclear dels infants i adolescents avui a Catalunya.

Percentatge de llars catalanes segons el nombre de nuclis familiars (per 100 llars)

sense nucli un sol nucli dos o més nuclis

1991 16,2 81,2 2,6

1996 19,9 77,7 2,4

D’altra banda, la composició de les llars familiars segons el nombre de nuclis existents en cada llar, dóna com a percentatge més elevat el de les llars amb un sol nucli (parella amb fills), amb un 81,2%, tot i que el de les llars sense nucli familiar augmenta fins a l’any 1996 (19,9%).

Llars segons el nombre i tipus de nucli

Catalunya Sense Amb un nucli Amb dos Total

nucli nuclis o més

Uni- Dues Parella Parella Mare sola Pare sol

personals persones sense fill(s) amb fill(s) amb fill(s) amb fill(s)

i més

1991 262.719 50.876 403.689 1.007.266 131.227 26.831 50.436 1.933.044

1996 363.115 54.856 442.970 989.144 156.185 40.887 50.798 2.097.955

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Llars segons el nombre i tipus de nucli

Espanya Sense Amb un nucli Amb dos Total

nucli nuclis o més

Uni- Dues Parella Parella Mare sola Pare sol

personals persones sense fill(s) amb fill(s) amb fill(s) amb fill(s)

i més

1991 1.585.000 414.000 2.122.000 6.605.000 838.000 136.000 136.000 11.836.000

Font: INE.

Els infants veuen com evoluciona el seu àmbit familiar. Prenent com a pauta els anys 1991 i 1996, a Catalunya s’observa una clara tendència a l’augment de les parelles sense fills i de les famílies monoparentals. També augmenta el nombre de llars sense nucli (bàsicament formades per persones soles), però disminueix el nombre de llars ocupades per parelles amb fills. En resum, assistim a una reducció del nombre d’infants, conjuntament amb el que sembla un canvi de referents familiars adults. En les properes dades censals caldrà veure si es modifica o confirma aquesta tendència.

2.2. Aproximació a una tipologia de la població

Per tal de completar una perspectiva general de la infància catalana, assenyalarem les característiques següents obtingudes dels apartats anteriors i d’altres aportacions recents. Configuren una aproximació a la població que estem estudiant, amb l’objectiu no de constituir un reduccionisme de la diversitat d’infants i adolescents existents a la nostra societat, sinó que persegueix descriure una tipologia específica que permeti un millor apropament a la nostra població infantil i adolescent:

• A més de conviure en nuclis familiars on hi ha molts menys infants que abans, a l’actualitat hi ha més infants que viuen en famílies monoparentals (amb un sol progenitor) o bé en famílies reconstituïdes (conseqüència de separacions o divorcis).

• El nombre de llars en les quals la mare treballa fora de casa ha anat augmentant, encara que de forma desiguali sempre a un ritme inferior al de les dones sense fills.

• Tant el context social com el familiar dels infants i adolescents està canviant amb certa rapidesa, amb la incorporació de canvis en les relacions interpersonals que es produeixen en el si de la família i en l’univers de les experiències dels infants i adolescents.

• Els contexts de socialització no únicament estan canviant, sinó que se n’hi afegeixen d’altres: si els pares estan separats, els infants s’han de relacionar amb més d’un nucli familiar; sovint el treball dels pares i mares requereixen la presència d’altres adults; els fills únics requereixen que els pares es relacionin habitualment amb altres parelles amb infants de la seva mateixa edat.

• El paper dels centres educatius com a agents socialitza-dors d’infants i adolescents s’està transformant I aparei-xen altres instàncies socialitzadores més informals en la societat. El temps escolar ha estat considerat com el temps educatiu per excel·lència en les nostres societats occidentals, I sovint s’ha arribat a produir un litigi entre la família i l’escola configurant el que s’ha anomenat el context bàsic de socialització. La resta del temps dels infants i adolescents va anar adquirint el sentit pejoratiu de temps improductiu, i fins i tot de temps de risc. Posteriorment, amb l’aportació d’alguns investigadors i

estudiosos sobre el tema i amb l’augment del nivell de vida, s’ha considerat el temps d’oci de forma generalitzada com a context socialitzador que pot i ha de ser considerat un temps educatiu.

• El fenomen de la migració s’ha produït sempre, però ha estat durant els darrers anys que ha tingut una incidència més important en els canvis tant demogràfics16 i socials, com culturals del país receptor. Especialment, aquest fenomen s’ha manifestat en les franges d’edat de la població que va dels 0 als 18 anys.

• La participació social dels infants i adolescents és un nou principi que correspon a uns drets que és necessari poder exercir per tal de desenvolupar de forma gradual la capacitat de responsabilització en la vida social. Això implica assumir el principi de tenir més en compte els infants i adolescents en tots els moments, espais i nivells de la vida social on intervinguin. La participació de la infància en la societat no ha de ser una mena de joc sota la mirada dels adults, sinó que ha de ser assumida com un repte seriós i important.

• Els canvis tecnològics amb la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a la vida quotidiana dels infants i adolescents, estan obrint processos i qüestions cada cop més homogenis en el si dels seus nuclis familiars que suposen la necessitat que els seus pares tinguin informació sobre l’adequació i els riscos objectius dels nous instruments que s’ofereixen al consum (videojocs, jocs de realitat virtual, Internet, etc.).

• La influència dels mitjans de comunicació social, especialment la televisió, sobre els infants i adolescents i la imatge social que ofereixen sobre aquest col·lectiu és un dels aspectes que generen més necessitats sobre aquest sector de població. Un dels interrogants que ens apareix de seguida sobre aquesta temàtica és si la imatge social que ofereixen els mitjans de comunicació social sobre la infància és un reflex de les representacions socials majoritàries que es produeixen en el nostre entorn sociocultural. Una bona part dels programes televisius i els arguments de les pel·lícules que veuen els infants i adolescents aposten per missatges universals, amb l’objectiu d’assolir un mercat amb alta rendibilitat comercial. Cada grup d’edat percep una sèrie de “models” ideals i universals de comportaments desitjables per al grup-infants-adolescents en general, i per a cada subgrup de pertinença en el qual el subjecte es pot incloure.

16 Això explicaria el canvi d’inflexió de la corba de natalitat, assenyalat anteriorment.

Les civilitzacions floreixen quan la gent planta arbres sota les ombres dels quals saben que mai arribaran a aixoplugar-se. Proverbi grec

CAPÍTOL III

MARC LEGAL, COMPETENCIAL I ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA

3.1. Descripció de la normativa bàsica sobre infància i adolescència

Qualsevol intervenció en el camp social està emmarcada en uns paràmetres també de caràcter legal que obliguen a fer un recorregut pels textos legals que regulen aquesta matèria. El marc legal vigent en cada moment històric condiciona la tasca educativa, però, al mateix temps que la limita, també possibilita les intervencions socioeducatives. Ara farem referència a aquells textos que aborden les intervencions amb infants que queden sota l’atenció de les administracions públiques. En aquest sentit, tindrem en compte tres àmbits normatius que ens permetin aproximar-nos a un conjunt de normes que regulen aquesta matèria a escala internacional, estatal i autonòmica.

3.1.1. Normativa internacional

• Declaració de Ginebra de la Societat de Nacions, 24 de setembre de 192417

La Declaració de Ginebra és el primer pas seriós cap a la conceptualització dels drets de l’infant. Aquesta Declaració conté el reconeixement d’unes necessitats específiques de la infantesa. L’adopció per part de les Nacions Unides d’aquesta declaració confirmà la vocació universal d’aquest text i el convertí en un antecedent indefugible.

17 Document A. 107.1924.IV, de la Societat de Nacions.

• Declaració universal dels drets humans, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 10 de desembre de 194818

La Declaració universal proclama, amb un caràcter general, tot un seguit de drets i llibertats d’ordre personal: uns drets de l’individu en les seves relacions amb la comunitat i el món exterior; facultats de l’esperit i llibertats polítiques; com també drets econòmics, socials i culturals. Pel que fa als menors d’edat, i un cop considerada la família com a element natural i fonamental de la societat, la Declaració reconeix el dret a l’educació i estableix que la infància tindrà dret a una cura i assistència especials, sense que el caràcter matrimonial o extramatrimonial dels infants pugui ser causa discriminatòria.

• Conveni per a la repressió del comerç de persones i de l’explotació de la prostitució aliena, Nova York, 21 de març de 195019

El Conveni, de marcat contingut repressiu, té un àmbit d’aplicació subjectiva general, si bé dóna especial èmfasi a la protecció de dones i infants, els sectors de la població més afectats davant el fet de la prostitució i els negocis il·lícits que l’envolten.

• Declaració universal dels drets de l’infant, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 de novembre de 195920

El preàmbul cita la Declaració de Ginebra i d’aquesta recull la referència als deures de la humanitat envers la infantesa; invoca la Declaració dels drets humans de 1948 i considera que l’infant, per la seva manca de maduresa física i mental, necessita una protecció i unes atencions especials. Proclama el dret a una protecció especial per créixer; a un nom i una nacionalitat; a atencions particulars per a infants amb impediments físics, mentals o socials; el dret a créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pares, i a no ser-ne separat llevat d’excepcions, i el dret a l’educació i al joc, i a figurar entre els primers a rebre socors en tota circumstància.

18 Resolució 217 A (III).

19 Instrument d’adhesió, de 18 de juny de 1962. Cap d’estat, BOE núm. 230, de 25 de setembre de 1962.

20 Resolució núm. 1386 (XIV).

• Conveni sobre competència de les autoritats i la llei aplicable en matèria de protecció de menors, La Haia, 5 d’octubre de 196121

Segons aquest Conveni i com a regla general, les autoritats tant judicials com administratives de l’estat de residència habitual d’un menor seran competents per adoptar les mesures previstes per la seva llei interna, encaminades a protegir la persona o els béns del menor.

• Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 16 de desembre de 196622

En el Pacte internacional s’exigeix l’adopció de mesures especials orientades a la protecció i assistència dels infants i adolescents, sense cap mena de discriminació. Es concreta en dos vessants: per una part, com a subjecte de dret, el menor té dret al més alt nivell possible de salut, tant física com mental, i també a l’educació integral. D’una altra part, i per la seva vulnerabilitat, el menor ha d’estar protegit per l’estat contra tota explotació socioeconòmica.

• Carta europea dels drets de l’infant, Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, 4 d’octubre de 197923

Aquesta recomanació va ser promulgada durant l’Any Internacional de l’Infant. S’estableix un conjunt de principis específics en els camps de la situació jurídica dels infants. Es recomana harmonitzar la condició jurídica de l’infant en el si de la seva família i en relació amb les institucions i també crear òrgans locals de salvaguarda dels seus drets en el propi medi. D’altra banda, és necessari substituir el concepte d’autoritat paterna pel de responsabilitat paterna.

21 Instrument de ratificació, de 21 de juliol de 1987. Cap d’estat, BOE núm. 199, de 20 d’agost de 1987.

22 Resolució 2200 A (XXI). Instrument de ratificació, de 13 d’abril de 1977. Cap d’estat, BOE núm. 103, de 30 d’abril de 1977.

23 Resolució 874 (79).

• Regles mínimes per a l’administració de la justícia de menors (Regles de Beijing), Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 29 de novembre de 198524

A més d’establir uns principis generals i unes normes sobre la investigació o formulació de polítiques de justícia de menors, les regles mínimes es refereixen al processament del menor i a les sentències i resolucions adoptades, i al tractament del menor, tant penitenciari com extrapenitenciari.

• Declaració sobre els principis socials i jurídics relatius a la protecció i el benestar dels infants, amb particular referència a l’adopció i la col·locació en llars de guarda, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 3 de desembre de 198625

En aquesta Declaració de 1986, se subratlla que és prioritari el benestar de l’infant, en el si de la seva família. Només si els seus pares no se’n poden ocupar, o les seves atencions són inadequades, caldrà preveure la possibilitat que altres familiars, una família adoptiva o una institució de guarda s’encarreguin de l’infant.

• Convenció sobre els Drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 de novembre de 198926

La Convenció és el primer document internacional dedicat a la infància, d’obligat compliment pels estats signataris (actualment tots els del món menys dos). Consta de 54 articles, disposats en tres grans apartats. El preàmbul subratlla la responsabilitat primordial de la família i la necessitat d’una protecció i unes atencions especials de l’infant tant abans com després del seu naixement; recalca la importància del respecte dels valors culturals de la comunitat de l’infant i el paper bàsic de la cooperació internacional per a l’efectivitat dels seus drets. La difusió, que és una obligació dels estats membres, dels principis i disposicions de la Convenció entre els adults i els mateixos infants, es considera un factor de promoció de la Convenció.

24 Resolució 40/33.

25 Resolució 41/86.

26 Instrument de ratificació, de 30 de novembre de 1990. Cap d’estat, BOE núm.313, de 31 de desembre de 1990.

• Declaració mundial sobre la supervivència, la protecció i el desenvolupament del nen. Pla d’acció. Cimera mundial a favor de la infància, Nova York, 30 de setembre de 199027

Aquest Pla d’acció té com a objectiu servir de guia als governs, les organitzacions internacionals, els organismes bilaterals d’assistència i les organitzacions no governamentals (ONG) per tal de poder formular els seus propis programes d’acció que garanteixin l’aplicació de la Declaració de la cimera mundial. En aquesta cimera es proposen un conjunt de fites i objectius per al decenni de 1990 relacionades amb els infants, les estratègies per a la consecució d’aquestes fites i compromisos que es poden assumir per tal de dur a terme activitats i adoptar mesures complementàries a diversos nivells.

Les aspiracions de la comunitat internacional relacionades amb el benestar dels infants troben la seva millor expressió en el text de la Convenció sobre els drets de l’infant de l’any 1989.

• Directrius de les Nacions Unides per a la prevenció de la delinqüència juvenil (Directrius de Riad), Assemblea General de les Nacions Unides, 14 de desembre de 199028

27Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 30 de setembre de 1990. 28Resolució 45/112.

Aquestes directrius estableixen els principis foname-ntals que han de regir les polítiques preventives de la delinqüència juvenil. La prevenció s’ha de preveure des d’edats primerenques, mitjançant programes que tinguin com a finalitat específica el benestar dels joves des de la primera infància.

• Conveni relatiu a la Protecció de l’infant i la cooperació en matèria d’adopció internacional, La Haia, 29 de maig de 199329

Aquest Conveni estableix garanties per tal que les adopcions internacionals se sotmetin a l’interès superior de l’infant i als drets fonamentals que li reconeix el dret internacional, i instaura un sistema de cooperació entre els estats contractants.

• Conveni europeu sobre l’exercici dels drets dels nens, Estrasburg, 25 de gener de 199630

L’objecte d’aquest Conveni és promoure els drets dels nens, de concedir-los drets processals i facilitar-los l’exercici d’aquests drets vetllant perquè els infants per ells mateixos, o mitjançant altres persones o organismes, siguin informats i autoritzats per participar en els procediments que els afecten davant d’una autoritat judicial. El Conveni està dividit en cinc capítols, que són l’àmbit d’aplicació i objecte d’aquest Conveni, mesures processals per tal de promoure l’exercici dels drets dels nens, el Comitè Permanent, esme-nes al Conveni i clàusules finals, i conté 26 articles dins dels seu articulat legal.

3.1.2 Normativa estatal

• Decret d’11 de juny de 1948, sobre text refós de la legislació sobre tribunals tutelars de menors31

29 Instrument de ratificació, de 30 de juny de 1995. Cap d’estat, BOE núm. 182, d’1 d’agost de 1995.

30 Consell d’Europa, Estrasburg, 25 de gener de 1996.

31 BOE núm. 201 de 19 de juliol de 1948.

Aquesta legislació té en l’actualitat un interès pràcticament històric. Atribueix als tribunals tutelars de menors (TTM) una doble competència civil, determinada per la protecció jurídica dels menors de 16 anys d’edat subjectes a un exercici indigne dels drets de guarda i educació, i una competència penal, dirigida a jutjar i sancionar les infraccions punibles comeses per menors de 16 anys. Per tant, s’exercien dues funcions: la “facultat protectora”, que consistia en la protecció dels menors abandonats o en situació de desprotecció per part de les persones responsables de la seva guarda i educació, i la “facultat reformadora”, amb la qual es pretenia el coneixement dels delictes i faltes atribuïdes a menors i l’aplicació de les mesures corresponents que tindrien caràcter educatiu i tutelar, i no repressiu.

• Constitució espanyola, ratificada en referèndum el 6 de desembre de 197832

L’aprovació de la Constitució espanyola (CE) significa el reconeixement de la igualtat de les persones davant la llei, la garantia de la llibertat i la supressió de qualsevol discriminació per raó de naixement, raça o sexe, opinió o qualsevol altra circumstància social. En l’article 39.2, dins dels principis rectors de la política social i econòmica, s’estableix la protecció de la família, dels fills, i que els pares han de prestar assistència completa als fills tinguts dins o fora del matrimoni durant la minoria d’edat. També es reconeix per a l’infant la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.

• Reial decret llei 33/1978, de 16 de novembre, sobre la majoria d’edat33

Es determina que la majoria d’edat comença als 18 anys complerts. Al seu torn, l’edat per a l’emancipació queda fixada als 16 anys d’edat.

32 BOE núm. 311, de 29 de desembre de 1978.

33 BOE núm. 275, de 17 de novembre de 1978.

• Llei 11/1981, de 13 de maig, sobre modificació del títol V del llibre del Codi civil en matèria de filiació, pàtria potestat i règim econòmic del matrimoni34

La reforma del Codi civil de 1981 comporta la transformació en la concepció de les relacions paternofilials. Es produeix l’equiparació de tots els fills, matrimonials i no matrimonials. La institució de la pàtria potestat concebuda com un poder quasi absolut del pare i un dret d’aquest, passa a ser compartida i a ser considerada una funció que es confia al pare i a la mare, que s’exerceix en benefici dels fills i comprèn determinats deures i facultats.

• Llei 21/1987, d’11 de novembre, sobre modificació de determinats articles del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil en matèria d’adopció35

Aquesta Llei constitueix una profunda transformació en el tractament de la protecció de menors perquè estableix noves institucions d’interès públic i social que incideixen en aquest àmbit. S’esmena la descoordinació existent entre els organismes judicials i l’Administració. Les actuacions de protecció i ajut als menors passen a correspondre a l’entitat pública competent de la comunitat autònoma. El control judicial només actuarà en un segon terme i per a la resolució dels conflictes produïts per aquesta primera actuació. Se suprimeix la facultat protectora dels TTM i l’atribució a les administracions autonòmiques competents en matèria de protecció de menors de noves funcions.

Aquest text legal s’ha de considerar com una llei de bases, ja que estableix el marc genèric d’actuació en matèria de protecció de menors per deixar pas a l’activitat normativa de les comunitats autònomes per al seu desplegament.

34 BOE núm. 119, de 19 de maig de 1981.

35 BOE núm. 275, de 17 de novembre de 1987.

• Llei orgànica 4/1992, de 5 de juny, sobre reforma de la Llei reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors36

Sorgeix com a conseqüència d’una sentència del Tribunal Constitucional per la qual es declarava inconstitucional l’article 15 de la Llei de TTM, en no establir en el procediment d’enjudiciament de menors infractors les garanties derivades de l’ordenament constitucional. Estableix que quan l’autor dels fets sigui menor de 12 anys d’edat, el jutge el passarà immediatament a disposició de les institucions administratives de protecció de menors. S’atribueix al ministeri fiscal la defensa dels drets, l’observança de les garanties i la cura de la integritat física i moral del menor.

• Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor i de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil37

Constitueix el marc jurídic de protecció que vincula tots els poders públics, les institucions específicament relacionades amb els menors, els pares i familiars i els ciutadans en general. Es recull l’àmbit d’aplicació de la llei i dels drets del menor en la línia de la normativa internacional, fent especial referència a la Convenció dels drets de l’infant de les Nacions Unides. S’estableixen els principis rectors de l’actuació de les administracions públiques, i s’especifiquen les actuacions en situacions de desprotecció social del menor i les institucions de protecció de menors.

• Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors 38

Aquesta Llei s’aprova per exigir la responsabilitat dels infants majors de 14 anys i menors de 18 anys d’edat per la comissió de fets tipificats com a delictes o faltes en el Codi penal. També s’indica que els infants als quals s’apliqui aquesta Llei gaudiran de tots els drets reconeguts a la CE i a l’ordenament jurídic. Els jutges de menors seran els competents per conèixer els fets comesos, i també fer executar les seves sentències. Quan l’autor d’un fet delictiu sigui menor de 14 anys d’edat, no se li exigirà responsabilitat, sinó que se li aplicaran les normes sobre protecció de menors previstes en el Codi civil i altres disposicions vigents.

36 BOE núm. 140, d’11 de juny de 1992.

37 BOE núm. 15, de 17 de gener de 1996.

38 BOE núm. 11, de 13 de gener de 2000.

3.1.3 Normativa autonòmica

• Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per l’Assemblea de Parlamentaris de Catalunya el 29 de desembre de 1978 i promulgat mitjançant la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre39

Segons l’article 9.28 de l’Estatut d’autonomia, correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria d’institucions públiques de protecció i tutela de menors.

• Reial decret 1292/1981, de 5 de juny, sobre traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de protecció de menors, de 5 de juny40

L’efectivitat de l’assumpció de competències exclusives en matèria de protecció i tutela de menors per la Generalitat de Catalunya passa pel traspàs dels serveis de l’Estat en aquesta matèria. En aquest Reial decret, es recullen els acords de la Comissió Mixta de Traspassos i fixa els béns, els serveis i les institucions que són objecte de traspàs a la Comunitat Autònoma.

• Resolució 37/I del Parlament de Catalunya, sobre els drets de la infància, de 10 de desembre de 198141

39 BOE núm. 306, de 22 de desembre de 1979.

40 BOE núm. 158, de 3 de juliol de 1981.

41 BOPC núm. 60, de 21 de desembre de1981.

El Parlament de Catalunya, mitjançant aquesta Resolució, defineix els principis que orientaran el tractament de tota la normativa que afecti els menors. Seran elements determinants de la política d’infància el respecte i el foment del seu nucli familiar, tot procurant els ajuts necessaris per al seu benestar. Els poders públics hi intervindran per donar les atencions necessàries a aquells menors “desemparats” i vetllaran perquè els drets de tots els infants siguin efectius.

• Llei 12/1983, d’administració institucional de la sanitat i de l’assistència i els serveis socials de Catalunya, de 14 de juliol42

Aquesta Llei regula l’aparell organitzatiu per a l’execució dels serveis transferits mitjançant la creació de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) com a entitat gestora de les prestacions d’assistència social i dels serveis socials, i el Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Decret 22/1984, de 31 de gener). Aquest organisme autònom s’adscriu al Departament de Sanitat i Seguretat Social.

• Llei 11/1985, de protecció de menors, de 13 de juny43

L’objectiu d’aquesta Llei és donar un marc jurídic que reculli les tècniques més avançades en l’àmbit de la protecció de menors, inspirant-se en les noves concepcions que sobre la matèria s’han format. L’articulat de la Llei incideix en el tractament i la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil, com també la tutela de menors per defecte o per exercici inadequat de la pàtria potestat o del dret de guarda i edu-cació. L’actuació de la Generalitat en matèria de protecció i tutela de menors ha de ser exercida pel Departament de Justícia.

• Llei 26/1985, de serveis socials, de 27 de desembre44

L’atenció i promoció del benestar de la infància i de l’adolescència es considera com una de les àrees d’actuació dels serveis socials. Aquesta Llei, que regula els serveis socials a Catalunya, suposa una innovació important dins d’aquest àmbit i dóna el marc jurídic a les diverses actuacions públiques i privades, promovent i coordinant tots aquells esforços que s’encaminin a la consecució dels principis que recull la Llei.

42 DOGC núm. 345, de 15 de juliol de 1983.

43 DOGC núm. 556, de 28 de juny de 1985.

44 DOGC núm. 634, de 10 de gener de 1986.

• Decret 338/1986, de 18 de novembre, de regulació de l’atenció a la infància i l’adolescència amb alt risc social45

S’interpreta que amb la regulació de la infància i l’adolescència amb “alt risc social”, es prepara l’ordenació de la protecció de menors. Aquest Decret crea com a serveis especialitzats els equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA). Les funcions d’aquests equips consisteixen en l’atenció individualitzada, el suport comunitari, la col·laboració institucional i l’assessorament als professionals. En el Decret s’entén per “alt risc social” “la situació per la qual un menor es troba en un ambient sociofamiliar que incideix negativament sobre la seva personalitat i que, atesos els dèficits socials que hi concorren, fan preveure l’emergència i el desenvolupament de conductes asocials.”

• Resolució 137/II del Parlament de Catalunya, de 15 d’octubre de 1987, sobre els maltractaments infligits als menors46

Dins les conclusions d’aquesta Resolució, entre altres aspectes, cal destacar la demanda de creació de la figura del defensor dels drets dels infants, adscrit al Síndic de Greuges com a adjunt, per tal de vetllar per la defensa adequada dels drets de la infància a Catalunya.

• Llei 12/1988, de 21 de novembre, de modificació de la Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors 47

45 DOGC núm. 780, de 19 de desembre de 1986.

46 BOPC núm. 224, de 26 d’octubre de 1987.

47 DOGC núm. 1072, de 23 de novembre de 1988.

En crear-se el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, i amb la finalitat de donar un tractament específic i eficaç a les qüestions referents a l’assistència social, sorgeix la necessitat de redistribuir les competències derivades de la Llei 11/1985, que fins aquell moment tenia atribuïdes el Departament de Justícia. Aquesta nova assignació de competències es portarà a terme mitjançant el Decret 332/1988, a través del qual la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors del Departament de Justícia passa a anomenar-se Direcció General de Justícia Juvenil, assumint aquelles funcions derivades de la Llei 11/1985 i de la Llei de TTM que es refereixen a les intervencions sobre els menors que hagin comès infraccions penals.

• Decret 258/1988, de 19 de setembre, de creació de la Direcció General d’Atenció a la Infància48

Es crea la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAI) dins del Departament de Benestar Social, que serà competent per assumir la tutela dels menors desemparats, la guarda administrativa, l’acolliment i l’adopció de menors d’acord amb el que disposa la Llei 21/1987, com també l’actuació preventiva sobre els casos “d’alt risc social”.

• Resolució 194/III del Parlament de Catalunya sobre els

drets de la infància, de 7 de març de 199149

Aquesta Resolució conté 17 principis inspirats en la Convenció sobre els drets del nen que han d’inspirar la política de la infància a Catalunya.

• Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció50

Aquesta Llei s’ocupa de la protecció dels menors desemparats i de les mesures que poden aplicar-se. Es recomana aplicar aquelles mesures que no comportin la separació del menor del seu entorn familiar. En l’adopció de qualsevol mesura, l’infant major de dotze anys d’edat ha de ser escoltat, i el menor d’aquesta edat també ho ha de ser si té prou coneixement i és possible. Es recullen les característiques de les mesures d’acolliment familiar, acolliment en institució i acolliment preadoptiu.

48 DOGC núm. 1050, de 30 de setembre de 1988.

49 BOPC núm. 248, de 18 de març de 1991.

50 DOGC núm. 1542, de 17 de gener de 1992.

En relació amb l’acolliment institucional, s’acordarà aquesta mesura quan es prevegi que el desemparament sigui transitori i no hagi estat possible o aconsellable l’acolliment familiar; o bé quan, existint els requisits per a l’acolliment preadoptiu, aquest no s’hagi constituït.

• Llei 4/1994, d’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del Sistema català de serveis socials, de 7 d’abril51

Aquesta Llei estructura i determina a quina administració pública de Catalunya correspon la gestió dels serveis socials, per tal d’aconseguir l’accessibilitat per a tots els ciutadans. La sectorització dels serveis socials es realitza mitjançant una distribució territorial de la prestació d’aquests serveis.

• Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d’abril, en matèria d’assistència i serveis socials52

L’objectiu d’aquest Decret és aclarir i harmonitzar els tres textos legals en matèria de serveis socials i regular el seu llenguatge. S’ordena, estructura, promou i garanteix el dret a un Sistema català de serveis socials de respon-sabilitat pública en l’àmbit territorial de Catalunya. Es defineix la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Res-ponsabilitat Pública i es determinen les administracions públiques a les quals pertoca la titularitat, la gestió, el finançament i la prestació dels serveis.

51 DOGC núm. 1890, de 29 d’abril de 1994.

52 DOGC núm. 1997, de 13 de gener de 1995.

• Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció de la infància i l’adolescència, i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre53

Anomenada Llei general d’infància a Catalunya, l’objecte d’aquesta Llei és l’atenció i protecció de tots els menors de 18 anys d’edat, relacionant-los amb tots els contextos en els quals es desenvolupa i amb els quals interactua, i garantint el seu desenvolupament integral en l’àmbit familiar i social. Es destaca el paper essencial de la família, situant l’actuació de les administracions públiques, garantint els drets civils i polítics dels menors, i remarcant que s’haurà de respectar sempre la seva opinió en qualsevol actuació que els pugui afectar.

• Decret 184/1996, de 7 de juny, de supressió, creació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya54

Mitjançant aquest Decret, el Departament de Justícia assumeix les competències i funcions que fins aleshores tenia atribuïdes el Departament de Benestar Social en matèria d’atenció a la infància. La DGAI passa a dependre d’aquest Departament.

• Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema català de serveis socials55

Desenvolupa el Sistema català de serveis socials, centrant-se en la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública com a eix de la nova regulació. També es pretén actualitzar les condicions fonamentals i la tipologia dels serveis i establiments socials.

• Decret 2/1997, de 7 de gener, segons el qual s’aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció 56

53 DOGC núm. 2083, de 2 d’agost de 1995.

54 DOGC núm. 2216, de 10 de juny de 1996.

55 DOGC núm. 2237, de 31 de juliol de 1996.

56 DOGC núm. 2307, de 13 de gener de 1997.

Aquest Decret estableix el reglament que desplega la Llei 37/1991, de 30 de desembre. Va despertar moltes

crítiques, atès que alguns dels requisits que es demanaven per a l’adopció van arribar a ser considerats per alguns sectors de la societat com a sospitosos d’inconstitucionalitat. Un dels aspectes més polèmics ha estat la inclusió de la presentació d’un certificat d’esterilitat per part de les parelles que sol·liciten una adopció.

• Decret 127/1997, de 27 de maig, mitjançant el qual es modifica parcialment el Decret 2/199757

Després de la publicació del Decret 2/1997, s’obre un període de reflexió i consultes per tal d’analitzar si és procedent realitzar algunes modificacions en els títols III i IV relatius al procediment de selecció dels pares adoptius i a l’adopció internacional. El títol IV recull la regulació de la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit.

• Llei 13/1997, de 19 de novembre, de creació de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció58

Mitjançant aquesta Llei, es crea l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) com a organisme autònom amb personalitat jurídica pròpia per tal de contribuir a potenciar una política global d’acolliments familiars i adopcions que agiliti els processos de valoració de la idoneïtat de les persones o famílies que optin per l’acolliment o bé l’adopció d’infants, i també per tramitar quan correspongui l’adopció internacional.

• Decret 77/1998, de 17 de març, pel qual es reestructura la Direcció General d’Atenció a la Infància i s’estableix l’estructura orgànica de l’organisme autònom Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció59

57 DOGC núm. 2402, de 30 de maig de 1997.

58 DOGC núm. 2527, de 27 de novembre de 1997.

59 DOGC núm. 2609, de 30 de març de 1998.

Mitjançant aquest Decret es modifica l’estructura organitzativa de la DGAI arran de la creació de l’ICAA, i també s’estableix l’estructura del nou organisme autònom.

• Decret 369/2000, de 21 de novembre, de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència60

Es crea l’Observatori de la Infància i l’Adolescència com a òrgan col·legiat de participació amb la missió d’assessorar el Govern de la Generalitat en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Aquest òrgan s’adscriu al Departament de Benestar Social a través de la Secretaria de la Família, creada el 22 de febrer de 2000.

• Correcció d’errades al Decret 369/2000, de 21 de novembre61

• Decret 372/2000, de 21 de novembre, d’estructuració de la Direcció General d’Atenció al Menor62

Aquest Decret estableix que la DGAI del Departament de Justícia passa a denominar-se Direcció General d’Atenció al Menor (DGAM). S’estructura la nova direcció general, amb una reformulació que concreta unes noves formes d’actuació i una readequació dels òrgans i del personal al servei de la DGAI.

• Decret 62/2001, de 20 de febrer, de modificació parcial del Decret 2/1997, de 7 de gener63

Modifica l’article 16 del Decret 2/1997, de 7 de gener, i s’afegeix una disposició addicional setena al Decret esmentat, en què es crea el Comitè Tècnic d’Avaluació de Declaracions de Desemparament com a òrgan col·legiat consultiu de l’Administració de la Generalitat en matèria de protecció de menors desemparats, adscrit a la DGAM.

60 DOGC núm. 3276, de 29 de novembre de 2000.

61 DOGC núm. 3299, de 5 de gener de 2001.

62 DOGC núm. 3277, de 30 de novembre de 2000.

63 DOGC núm. 3337, de 28 de febrer de 2001.

3.2. Organització administrativa dels recursos i serveis destinats a la infància i l’adolescència, i descripció dels seus circuits

Atès que l’atenció als infants i adolescents es desenvolupa en l’actualitat en diversos àmbits com ara el sanitari, l’escolar, el judicial, el de temps de lleure o bé dins dels serveis socials, i que en cadascun d’aquests àmbits hi ha establerts uns circuits administratius que permeten l’entrada de l’infant o adolescent en la xarxa d’atenció per tal de poder rebre la prestació dels servei o bé la utilització d’un recurs concret, no descriurem tots els circuits administratius d’entrada a cadascun dels àmbits esmentats, ja que són prou coneguts pels professionals i la mateixa població infantil i adolescent. En canvi, per la seva complexitat i dificultat de comprensió, optem per centrar-nos a explicar l’organització dels recursos i serveis i la descripció dels circuits en l’àmbit dels serveis socials, tal com està estructurat en aquests moments dins del Sistema català de serveis socials (SCSS).

L’atenció i la promoció del benestar de la infància i l’adolescència constitueix una de les àrees d’actuació del SCSS que es fixa com a objectiu contribuir al ple desenvolupament personal dels infants i adolescents, especialment en els casos en què els entorns sociofamiliar i comunitari tinguin un “alt risc social”. La gran majoria d’infants i adolescents es troben en situacions socials i afectives considerades “normalitzades”; però també existeix un determinat percentatge que no té cobertes les seves necessitats bàsiques d’atenció, ja sigui d’alimentació, d’higiene, d’afecte o bé d’estimulació, o també que són objecte d’algun tipus de maltractament, són les situacions definides com ”d’alt risc social”.

Segons el Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, “el Sistema català de serveis socials és el conjunt coordinat de serveis socials, establiments, prestacions econòmiques i activitats generals de prevenció, atenció i promoció socials que es duen a terme a Catalunya. Dins del Sistema català de serveis socials, es defineixen els serveis socials que integren la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública (XBSSRP) d’acord amb els criteris de descentralització i desconcentració màximes, i a quines administracions públiques de Catalunya els en pertoca la titularitat, la gestió i el finançament.”64

L’article 7 del Decret esmentat estableix el dret que té tota persona d’accés als serveis socials d’atenció primària (SSAP) i als serveis socials especialitzats (SSE), i també que l’accés als SSE es fa per mitjà dels SSAP.

Segons l’article 9.2 del Decret, “els SSAP constitueixen el punt d’accés immediat del SCSS, el primer nivell d’aquest i el més proper a l’usuari i als àmbits familiar i social. Els SSAP es presten mitjançant equips multiprofessionals, l’àmbit d’actuació dels quals és l’equip bàsic d’atenció social primària (EBASP), zonificat segons la programació de cada administració competent. Aquests equips porten a terme funcions d’informació, orientació i assessorament, de treball social comunitari i de detecció i prevenció, formulen propostes de derivació als SSE.”65

D’altra banda, i d’acord amb l’article 9.3, “els SSE, juntament amb els equipaments corresponents, constitueixen el nivell d’actuació específica dirigida al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i la rehabilitació dels dèficits socials de les persones pertanyents a col·lectius o segments de la població caracteritzats per la singularitat de les seves necessitats.

64 Decret legislatiu 17/1994 cit., art. 2-3.

65Ibidem art. 9.2.

Aquests serveis actuen mitjançant professionals especialitzats i amb recursos comunitaris, diürns o residencials, o amb els altres recursos que siguin adequats.”66

Finalment, l’article 9.4 estableix que “la coordinació entre els SSAP i els SSE es porta a terme mitjançant la planificació i la programació de les diverses actuacions generals establertes en el Pla d’actuació social (PAS) de Catalunya i la reglamentació concreta dels serveis establerts.”

Des dels SSAP, es porta a terme una tasca de detecció de la problemàtica que aflora en el moment del tractament social de la família que per diverses raons s’acosta a aquests serveis. L’esforç destinat a la prevenció i detecció és de màxima importància a l’hora d’evitar el deteriorament de les situacions de risc en la infància i l’adolescència. És des dels EBASP que s’inicien els processos d’intervenció en les situacions de risc social, i quan els professionals de l’equip o àrea bàsica no aconsegueixen assolir els objectius que es fixen en la resolució d’un cas, és quan el deriven al servei especialitzat o equip d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) corresponent a la zona.

Segons el Mapa de serveis socials de Catalunya aprovat l’any 1996, “aquesta derivació dels EBASP als EAIA es produeix en les situacions següents:

a) Quan la família es nega a col·laborar amb el SSAP, no deixant-hi intervenir els professionals

i existint una situació greu per als infants.

b) Quan es considera necessari cercar un recurs alternatiu al nucli parental.

c) Sempre que els infants pateixin maltractaments accentuats o continuats de qualsevol tipus.

66 Ibidem art. 9.3

d) Quan la complexitat o la gravetat de la situació familiar superi o desbordi les possibilitats d’intervenció o avaluació del SSAP i coincideixin diversos indicadors de risc o un de sol de forma molt intensa.”67

Segons l’article 11 del Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, “els SSAP i els SSE que componen la XBSSRP s’estructuren en els nivells d’atenció social següents:

a) El primer nivell, el formen els SSAP. En aquest nivell d’actuació s’han de prestar, com a mínim,

els serveis següents:

a.1) Serveis bàsics d’atenció social primària.

a.2) Serveis d’atenció domiciliària.

a.3) Serveis residencials d’estada limitada.

a.4) Serveis de menjador.

a.5) Serveis d’assessorament tècnic d’atenció social primària.

a.6) Serveis de centres oberts per a infants I adolescents.

b) El segon nivell, el formen els SSE de caràcter individual, comunitari, diürn o residencial que impliquen funcions de diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació. Dins l’àrea d’actuació “Atenció a la

família, la infància i l’adolescència”, s’han de prestar,

com a mínim, els serveis següents:

b.1) Serveis d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA).

67 Mapa de serveis socials, any 1996. Departament de Benestar Social, Catalunya, pàg. 182.

c) El tercer nivell, el formen els SSE d’abast superior que impliquen funcions de valoració, diagnòstic,

tractament, suport o rehabilitació. Dins l’àrea d’actuació esmentada, s’han de prestar, com a mínim,

els serveis següents:

c.1) Serveis de centres d’acolliment.

c.2) Serveis de centres residencials d’acció educativa.

c.3) Serveis residencials d’estada limitada per a dones maltractades.

c.4) Serveis d’integració familiar.”68

El Sistema de protecció a la infància i l’adolescència (SPIA) està format bàsicament pels SSAP, els EAIA, la Direcció General d’Atenció al Menor (DGAM), com a entitat pública competent en matèria de protecció i tutela de menors, i l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) com a organisme autònom competent en matèria d’acolliments familiars i adopcions a Catalunya.

Com a institucions complementàries fonamentals del Sistema, cal esmentar l’Administració de Justícia (Fiscalia de Menors i Jutjats de Primera Instància o Família), i els cossos de seguretat (Grup de Menors de la Policia Nacional, Brigada de Menors dels Mossos d’Esquadra i les policies locals).

D’altra banda, les persones o institucions que estan més a prop dels infants són les que poden detectar de millor manera les situacions de desatenció o maltractament d’infants que requereixin una intervenció dels EAIA com ara:

• Els familiars i veïns de l’infant.

• Els mestres dels centres escolars.

• Els professionals dels equips d’assessorament psicopedagògic (EAP).

• Els professionals dels centres hospitalaris i dels centres d’atenció primària (CAP) de la xarxa de salut.

• Els professionals dels centres de salut mental infantojuvenil (CSMIJ).

• Els monitors i educadors de les entitats infantils i juvenils.

Segons els objectius operatius del PAS 1997-2001 aprovat per la Generalitat de Catalunya, “els objectius operatius són dos:

68 Decret legislatiu 17/1994 cit. art.11.

a) L’estructuració funcional i territorial de la Xarxa Bàsica i amb actuacions intensives en el període 1997-1999, amb l’aplicació de quatre projectes:

a.1) Regulació normativa per a la garantia dels drets dels infants i famílies.

a.2) Articulació operativa o de funcionament coordinat dels serveis.

a.3) Concreció quantitativa dels serveis que componen la xarxa inicial i actuacions

prioritàries per fer-la operativa.

a.4)Determinació dels mecanismes d’administració, cooperació i finançament.

Caldrà procedir a regular per decret el conjunt de serveis i prestacions que constitueixen la Xarxa Bàsica de Serveis Socials d’Atenció a la Família i la Infància. Aquest Reglament de serveis d’atenció a la família i la infància ha de ser elaborat pel Departament de Justícia i presentat al Consell Sectorial d’Atenció a la Infància a partir de l’acabament del procés d’avaluació de la xarxa, i tindrà en compte els resultats d’aquesta avaluació.

b) Desenvolupament de la xarxa bàsica i perfeccionament del Sistema català de serveis socials en l’àmbit de la família i la infància, amb l’aplicació de dos projectes:

b.1) La millora de l’eficàcia i l’eficiència.

b.2) La realització d’activitats complementàries.”69

69 III Pla d’actuació social (PAS) 1997-2001, Departament de Benestar Social, Generalitat de Catalunya, pàg. 3-18.

Altres projectes que ja s’han iniciat com actuacions per a infants en risc social són els següents:

• Creació del Servei d’Atenció i Acollida Especialitzat per a Menors Immigrants no Acompanyats SAAEMI),

com a servei gestionat per una entitat col·laboradora que actua sota la supervisió del Servei d’Urgències

de la DGAM, i que mitjançant mediadors culturals s’adreça al col·lectiu infantil i juvenil d’immigrants no

acompanyats, que no accepta els recursos de protecció que ofereix l’Administració. L’atenció es dóna en

l’entorn del menor, i se li ofereix suport personal i educació en habilitatssocials com a punt de partida de la

inserció laboral.

• Aprovació del Pla interdepartamental de coordinació de mesures per a majors de 18 anys que han estat

tutelats per l’Administració, adreçat a nois i noies tutelats per l’Administració que en arribar a la majoria

d’edat necessiten rebre orientació i ajuda en el procés d’integració sociolaboral. També s’hi poden acollir els

que han complert els 16 anys i són atesos en centres residencials per tal que vagin assumint l’autonomia

personal i es preparin progressivament per a retornar al seu medi d’origen. Els nois i les noies sense mitjans

propis per assolir l’autonomia tenen la possibilitat de residir, temporalment, en pisos assistits.

• Com a programes de prevenció existeixen els centres oberts, establiments destinats a la prevenció i atenció

als infants en risc fora de l’horari escolar, i els pretallers, com a establiments destinats a l’atenció de nois i

noies fins als 18 anys en situació de risc, en els quals es duen a terme activitats més instrumentals i

manipulatives per tal de compensar els dèficits socioeducatius. La DGAM signa convenis i subvenciona

entitats d’iniciativa social i Administració local per tal de dur a terme aquests programes.

• Creació del servei del Telèfon de la Infància com a atenció permanent i gratuïta a trucades relatives a

situacions de risc social per a la infància i l’adolescència. Es fa un assessorament a infants que no troben

suport familiar, una detecció precoç de problemàtiques determinades, una informació sobre la manera

d’actuar davant de situacions de risc o maltractament, i una orientació quan es requereix la intervenció

administrativa o judicial.

La interacció amb els infants és una experiència fonamental durant els primers anys de vida. La interacció és una necessitat, un desig, una experiència vital que tot infant porta a dintre. LoRIs malaguzzi

CAPÍTOL IV

LÍNIES BÀSIQUES I ESTRATÈGIQUES DEL PLA

4.1. Finalitats i objectius

La política de la Generalitat de Catalunya vers la població infantil i adolescent té per finalitat l’extensió de la qualitat de vida per a tots i totes i s’orienta, principalment, en tres sentits:

• Facilitar el desenvolupament de l’infant i l’adolescent com a individu i com a subjecte: que els nois i les noies siguin protagonistes de la seva pròpia vida; que puguin construir la seva pròpia identitat mitjançant l’intercanvi amb el medi social; que puguin expressar lliurement les seves idees i les seves aspiracions, participant en la vida en societat i practicant la solidaritat amb els seus semblants.

• Promoure que l’infant i l’adolescent es formin per poder participar activament en la societat: promoure que puguin esdevenir ciutadans actius, creatius, crítics i oberts als canvis tecnològics, científics, socials i culturals de la seva societat.

• Garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de la infància i l’adolescència: necessitats associades a la conservació de la vida, la salut i la integritat física; la possibilitat de rebre i donar amor, afecte i estímul per l’autorealització; el gaudi de l’oci mitjançant els béns culturals; i la possibilitat de participar en el coneixement acumulat per la humanitat i en una integració en el seu medi respectuosa amb els drets dels infants.

Partint d’aquestes tres grans finalitats, els objectius que pretén el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya són:

• Promoure una política integral de millora del benestar social i la qualitat de vida dels infants i adolescents en els diferents àmbits on es desenvolupen.

• Consolidar una eina dinàmica d’estudi de les necessitats de la infància i l’adolescència i de planificació, ordenació, racionalització i coordinació de programes d’actuació que se’ls dediqui a Catalunya.

• Facilitar un espai d’intercanvi, debat, estudi i avaluació periòdica dels programes i recursos per a la infància i l’adolescència a Catalunya.

• Vetllar perquè els infants i els adolescents de Catalunya visquin en plenitud de drets i deures.

• Facilitar la coordinació interdisciplinària, interdepartamental i interinstitucional.

• Desenvolupar estratègies i potenciar xarxes de participació activa i responsable dels infants i adolescents en qualsevol decisió que els afecti.

• Adoptar una política proactiva de prevenció i detecció precoç que permeti anticipar i afrontar noves situacions emergents.

• Impulsar accions dirigides a col·lectius específics d’infants i adolescents, especialment quan es trobin en situació de risc social.

• Desenvolupar polítiques compensatòries destinades a promoure la igualtat social.

• Divulgar els drets reconeguts als infants i adolescents per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant i la normativa que els afecti.

4.2. Principis i criteris que orienten el Pla

Durant l’elaboració del Pla, i amb la voluntat d’aprofundir-los durant la seva aplicació, s’han tingut en compte un seguit de principis i criteris de caràcter general que l’orienten.

Aquests principis i criteris metodològics volen situar el Pla més enllà de la declaració d’intencions i establir mesures o programes concrets que en garanteixin la coherència i l’eficàcia.

De forma resumida especifiquem els principals principis i criteris següents:

OBERTURA: aquest Pla és el primer que s’elabora des del Govern de Catalunya, i precisament per aquesta raó, cal que tingui una estreta relació dialèctica amb la realitat en la qual vol incidir positivament. Així, és condició necessària que estigui obert a les propostes pràctiques o teòriques que li arribin, sobretot si vénen de sectors implicats o coneixedors, amb un elevat grau de flexibilitat operativa per incorporar-les al seu bagatge o projecte, després de la consegüent anàlisi crítica.

INTEGRALITAT: el Pla vol anar recollint de forma sistemàtica i ordenada els programes i les accions de suport a la infància i l’adolescència que es desenvolupen en l’actualitat des dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. En aquesta primera redacció ha intentat anar recollint programes dels àmbits que intervenen en les polítiques d’atenció social a la infància i l’adolescència, amb la intenció, també, d’incorporar-ne d’altres que es considerin adequats.

S’ha estudiat l’infant i l’adolescent en totes les seves dimensions i des d’una visió integral de la persona.

La consideració de la persona humana com un tot, obliga a tenir en compte, simultàniament, les seves necessitats de desenvolupament físic, social, afectiu, mental, educatiu, etc. És per això que l’atenció integral a la infància no es pot pretendre des d’una única esfera d’actuació o competència, ni es produirà sense una adequada comprensió i intervenció sobre els múltiples factors que repercuteixen sobre el benestar i que es relacionen entre ells.

És per això, que aquest Pla pretén una actuació integral i, al mateix temps, interdisciplinària comptant amb el treball coordinat de distints perfils professionals i diferents departaments del Govern, de les administracions locals i comarcals i de les entitats que treballen a favor de la infància i l’adolescència.

PARTICIPACIÓ: els infants i els adolescents seran subjectes actius en el desplegament dels seus drets dins el marc del Pla, i no exclusivament receptors passius de les prestacions especials establertes. En parlar de qualitat de vida de la població infantil i juvenil, es tindran especialment en compte les percepcions i les avaluacions d’aquests infants i joves.

DISCRIMINACIÓ POSITIVA: el Pla vol promoure prioritàriament polítiques compensatòries destinades a promoure la igualtat social en benefici dels infants i dels adolescents més desafavorits.

NORMALITZACIÓ: l'atenció a la infància i l'adolescència es farà, sempre que sigui possible, amb recursos normalitzats i integradors, defugint compartimentacions segregadores o discriminatòries.

Per normalització s’entén:

• L’actuació sobre les causes origen del fet o del problema, com a únic remei eficaç del desemparament dels menors, desenvolupant treballs de prevenció de riscos i sensibilització social.

• La no-diferenciació (en la mesura que sigui possible) dels subjectes o col·lectius sobre els quals s’actua,

afavorint la seva participació en la vida social i l’ús dels recursos disponibles per a la població en conjunt. Es pretén així evitar la segregació i etiquetació d’aquests col·lectius.

• El manteniment del menor en el seu medi familiar o, quan això resulta inviable, la disposició d’un medi familiar alternatiu.

GLOBALITAT: els infants i adolescents no seran conceptualitzats com a ens aïllats, sinó en el seu context més immediat. Els programes d'acció se centraran en l'atenció dels nois i noies en el seu entorn físic i humà,

prioritzant les intervencions de conjunt i a escala local. El Pla tindrà en compte fonamentalment les particularitats i la realitat social de cada situació.

FLEXIBILITAT: el Pla s'adequarà, en cada moment, a la realitat canviant i a les necessitats socials emergents. Per això incorporarà el valor de la creativitat en els diferents programes que l'integren, promovent la mobilitat i la innovació dels recursos disponibles, com també la seva adaptació a noves situacions i casos especials.

SUBSIDIARIETAT: l'infant i l'adolescent han de resoldre les seves necessitats per ells mateixos dins del context familiar, d’entorn social en el qual estan immersos i, en cas que no puguin o tinguin dificultats per fer-ho, haurà d'intervenir-hi l'administració més propera, facilitant, en tot cas, l'emergència de les possibilitats no desenvolupades però presents en qualsevol infant, adolescent o família.

UNIVERSALITAT: el Pla anirà adreçat a tots els infants sense condicionar-ne el desenvolupament, seguint el principi de no-discriminació comprès, entre d'altres, en l'article 7 de la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de setembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.

Segons aquest principi, les institucions públiques han de promoure les condicions per fer possible l’accés de tots els infants i adolescents als diferents recursos que els siguin necessaris.

CORESPONSABILITAT I COORDINACIÓ: el Pla comprèn la reciprocitat d'interessos i el treball de coresponsabilitat i coordinació que propiciï beneficis mutus entre les diverses administracions i òrgans, entre ells i entre aquests i els infants o adolescents (també les entitats que treballin per a ells o els representin). És evident que les administracions han d’assumir les seves responsabilitats en les respectives polítiques d’infància, però ho han de fer incorporant-hi totes les forces socials possibles.

COMPLEMENTARIETAT: el Pla facilitarà nexos d'interrelació i cooperació entre aquelles institucions públiques o privades que actuen sobre les necessitats dels infants i els adolescents, evitant duplicitats, llacunes o greuges competencials.

DESCENTRALITZACIÓ I DESCONCENTRACIÓ: el desplegament dels recursos i l’execució de les polítiques sobre la infància han de produir-se d’acord amb el criteri de descentralització geogràfica que possibilita una proximitat al ciutadà més eficaç i, en congruència amb la complementarietat enunciada ara mateix, potenciï el paper de les diverses administracions concurrents. També es defugirà la concentració de recursos o serveis, llevat que aquests requereixin una especialització ele-vada i minoritària, per tal d’apropar-los, al màxim pos-sible, als seus usuaris.

Aquests criteris ens permetran una major accessibilitat dels ciutadans als recursos, satisfent les seves necessitats, sempre que sigui possible, en el seu entorn residencial, i afavoriran la gestió i presa de decisions en els diferents nivells de planificació, la qual cosa possibilitarà una major agilitat entre la detecció de les necessitats i la seva satisfacció.

DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA: aconseguir el màxim desenvolupament comunitari en tots els nivells sectorials ha de ser un component bàsic en el disseny i l’aplicació de totes les mesures sobre infància que es prevegin, siguin aquestes directes o indirectes.

La coordinació entre les institucions i entitats, públiques i privades, que intervenen en aquest àmbit, serà necessària per tal que aquesta dinamització sigui posi-tiva al màxim.

DIVERSIFICACIÓ: en l’elaboració de programes, en l’oferta de serveis i en el disseny de recursos, caldrà adaptar-se als diferents tipus de necessitats i situacions relacionades amb els infants i adolescents i el seu entorn.

4.3. Els eixos d’intervenció

Els principis i criteris assenyalats més amunt, es regiran per la normativa actualment vigent, en especial la Convenció dels drets de l’infant i la Llei 8/1995. Amb tot, d’una manera sintètica però ja clàssica, assenyalem els eixos d'intervenció que estaran darrera, com a principis bàsics, de qualsevol de les actuacions del Pla:

PROVISIÓ: Tot infant i adolescent rebrà assistència i atenció especial per raó de la seva maduresa mental i física, d'acord amb el seu interès superior i per al correcte desenvolupament de les seves aptituds.

PROTECCIÓ: Tot infant i adolescent ha de ser protegit davant qualsevol situació de desatenció dels seus drets, tant pel maltractament o negligència com per desemparament, abús, manipulació, discriminació, etc.

PARTICIPACIÓ: Tots els infants i adolescents han de poder expressar la seva opinió en tots els afers que els afectin, d’acord amb les seves condicions de maduresa.

PREVENCIÓ: Intervencions destinades a detectar signes de risc i evitar la reiteració o l’empitjorament de situacions de violació dels drets fonamentals dels infants i adolescents. La major part dels problemes que afecten els infants i adolescents poden abordar-se mitjançant accions preventives, que eliminen riscos per a tota la infància, millor que mitjançant accions pal·liatives, que incideixen només en les situacions més greus, quan el dany ja s’ha produït.

PROMOCIÓ: Tots els infants i adolescents rebran informació adequada per aconseguir el desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat i qualitat de vida en un marc solidari, tolerant, lliure i igualitari.

4.4. Els àmbits d’intervenció

Els programes i les actuacions que es proposen en aquest Pla s’estructuren en àmbits d’intervenció on és present la infància i l’adolescència. Aquests àmbits no son excloents els uns amb els altres, ja que és inevitable la interrelació, tant dels àmbits com de les temàtiques tractades, i només tenen la pretensió d’ordenar les intervencions que es proposen.

El Pla s’estructura a partir dels 10 àmbits d’intervenció següents:

1. ELS DRETS DELS INFANTS, EL SEU CONEIXEMENT I LA SEVA DIVULGACIÓ

Tot i el temps transcorregut des de la promulgació per les Nacions Unides de la Convenció dels drets de l’infant, encara és del tot necessari difondre’n l’existència i els continguts, sigui perquè queden àmbits de la societat que la desconeixen o sigui per la incorporació de nous infants. Aquesta difusió caldria adreçar-la especialment als infants i adolescents i les seves famílies.

2. ELS INFANTS EN CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT (1): PRIMERA INFÀNCIA

Els programes i les actuacions d’aquest àmbit es proposen facilitar a les famílies l’atenció adient per a aquests infants nouvinguts i donar-los pautes d’orientació generals, elements de coneixement i comprensió per tal d’evitar situacions de risc de maltractaments, sigui per acció, sigui per omissió.

3. ELS INFANTS EN CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT (2)

L’àmbit està dedicat a aquesta fase cronològica de la vida infantil i té dos objectius:

A) Donar elements i informació i orientació a les famílies per entendre i educar en el transcurs de les diverses fases per les quals passen els infants.

B) Contribuir a millorar o potenciar el procés de socialització entre iguals dels mateixos infants.

4. LA SALUT DELS INFANTS I ELS ADOLESCENTS I LA SEVA PREVENCIÓ

Atesa la importància que ha de tenir la prevenció, aquest àmbit es proposa:

A) Fer un seguiment del nen sa.

B) Preveure accidents, comportaments inadequats, hàbits tòxics o futures drogoaddiccions, sobretot en les edats més joves.

C) Mitigar males situacions familiars o socials, afegides d’una manera innecessària als infants

malalts, hospitalitzats o no, i que els produeixen trastorns.

D) Informar els professors i els educadors sobre situacions de salut infantil per tal d’obtenir-ne una millor comprensió i tractament.

5. Integració i solidaritat dels i per als infants i adolescents

Atesos els canvis de l’actual societat, és important integrar de la millor manera possible en la societat normalitzada dos col·lectius d’infants:

A) Els discapacitats o els sobredotats intel·lectualment.

B) Els immigrants.

També es proposa la coordinació de diverses actuacions en curs promogudes des de diversos àmbits, per tal d’optimitzar els recursos i els resultats, i s’inclou un programa dedicat a infants del Tercer Món, dins d’un Pla dedicat als infants catalans, com a eina de solidaritat d’una societat que reconeix una millor posició en les seves problemàtiques infantils i que, tot incidint-hi, pensa en els infants d’altres societats.

6. ELS INFANTS I ADOLESCENTS EN RISC SOCIAL

Es tracta de l’àmbit de la dimensió comunitària, clarament dedicat a la prevenció de situacions de risc de maltractaments infantils, siguin per acció o per omissió. Es proposen tant materials adreçats a l’entorn familiar o la societat de referència, com també programes o actuacions adreçats a diversos col·lectius professionals, infants, adolescents i famílies, dedicats a la prevenció dels diversos tipus de maltractaments i a la prevenció i intervenció en l’absentisme escolar.

7. ATENCIÓ INSTITUCIONAL DELS INFANTS I ADOLESCENTS EN RISC SOCIAL

Aquest àmbit ha estat creat especialment per dedicar-lo a la infància i l’adolescència tutelades per l’Administració catalana, i poder-hi incloure els serveis, els programes i les actuacions que actualment es porten a terme.

8. PARTICIPACIÓ DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA EN LA SOCIETAT

En una societat democràtica es considera imprescindible la participació dels infants i adolescents en la vida comunitària. L’article 12 de la Convenció dels drets de l’infant, en el seu primer apartat diu: “Els estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots els afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa”.

Es considera convenient i positiva la participació dels adolescents i joves en els consells escolars i altres ens, associacions i fòrums socials.

Europa disposa d’un nivell de compliment de la Convenció sobre els drets de l’infant que, si el comparem amb altres àmbits geogràfics, és prou elevat. Amb tot, aquest article de la Convenció requereix un considerable esforç de dedicació. Es tracta d’una preocupació que sol produir-se quan no neguitegen en excès les necessitats més primàries.

Per tal d’incidir en aquesta necessitat de participació, s’ha creat aquest àmbit, format per programes i actuacions dedicats a:

A) Oferir més espais d’informació o expressió als infants i adolescents.

B) Fomentar la participació activa dels infants i adolescents en els aspectes i àmbits que els afectin.

9. EL LLEURE I LA CULTURA

Aquest àmbit es proposa promoure l’oci dels infants i adolescents i la seva immersió en el món cultural. Els objectius són:

A) Conèixer els espais de lleure per tal d’incidir-hi més positivament.

B) Millorar la relació dels infants amb els mitjans audiovisuals per tal d’obtenir una dependència més positiva i lliure (un programa), i afavorir la qualitat de les activitats extraescolars.

C) Millorar el respecte dels infants per l’entorn natural.

D) Potenciar l’oci conjunt en família.

E) Facilitar estratègies i recursos per al lleure i la cultura.

10. POLÍTIQUES D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA LOCALS I COMARCALS

L’objectiu bàsic és promoure polítiques locals a favor de la infància i l’adolescència que, a més, disposin d’una filosofia i unes finalitats comunes. L’àmbit es proposa oferir materials i assessoraments per a futurs plans d’infància, formació específica per a regidors i tècnics i promoure àrees especialitzades.

11. ACCIONS COMPLEMENTÀRIES ALS PROGRAMES PER A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

Es tracta de totes aquelles accions no encaminades cap a un àmbit específic de la infància, ja que tenen una projecció general. Serien:

• L’ordenament normatiu de l’atenció a la infància per mitjà de la Llei 8/1995 d’atenció i protecció dels infants i adolescents.

• El desenvolupament de les actuacions de reordenació de l’atenció institucional de la infància catalana.

• La possible participació de i per a la infància al Fòrum de la Cultura.

Finalment, a més de les activitats enunciades, s’iniciaran les actuacions que les necessitats socials de la infància i l’adolescència requereixin.

4.5. Els programes I actuacions

El programa i l’actuació són les eines concretes d’intervenció del Pla, mitjançant el qual s’estructuren les polítiques. La diferència entre l’un i l’altra és sen-zillament per diferenciar les activitats complexes, compostes per un conjunt d’accions interrelacionades (els programes), i les actuacions, que tenen un caràcter més limitat o puntual. Cada programa o actuació té sentit per ell mateix, tot i que pot estar relacionat amb altres del mateix àmbit o d’un altre.

Els programes i les actuacions, i les accions complemen-tàries que s’han establert, es distribueixen en:

• Els programes, recursos o serveis que ja existien però que s’ha vist la conveniència d’incorporar-los al Pla, per tal de completar un procès, fer una intervenció integral, etc.

• Els programes i les actuacions nous que impliquen un conjunt d’accions distribuïdes en un termini temporal llarg o amb voluntat de permanència, especialment creats en el context del Pla, que es troben en diferents fases de disseny.

• Els programes i les actuacions nous que comporten una activitat temporalment puntual, després de la qual caldrà avaluar-ne l’impacte. També es troben en diverses fases de disseny.

En tots els casos hi haurà un equip responsable de cada programa i actuació (del qual parlarem en el capítol VI), que serà qui vetllarà per la seva planificació definitiva, la seva implantació, el seu seguiment i l’avaluació corresponent, segons correspongui, amb l’acord i la coordinació de la Comissió Interdepartamental. El resultat d’aquesta avaluació, com també les propostes fetes pels diferents col·lectius i segons les noves necessitats, seran els elements que portaran a modificar, ampliar o redefinir aquests programes i aquestes actuacions.

En el capítol v s’han recollit els diferents programes que es proposen. S’han estructurat sintèticament en un format de fitxa, per tal que sigui clara la seva lectura.

Cada fitxa de programa preveu:

• Àmbit d’intervenció

• Nom del programa

• Número

• Introducció

• Descripció del programa

• Objectius específics

• Destinataris i sector d’intervenció

• Ens responsable

• Ens col·laboradors

• Temporització

• Avaluació

Els programes que proposa el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència són:

Àmbits i programes del Pla

Àmbits d’intervenció

Programes

1.Els drets dels infants, el seu coneixement, i la seva divulgació

2.Creixement i desenvolupament (1): primera infancia

3.Creixement i desenvolupament (2)

4.Salut i prevenció

5.Integració i solidaritat

5. Integració i solidaritat

6. Risc social

7. Atenció institucional dels infants en risc social

8. Participació

9. Lleure i cultura

10. Polítiques d’infància i adolescència locals i comarcals

11. Accions complementàries als programes per a la infància

1.Materials d’estudi de la Convenció.

2.El text de la Convenció.

3.Els drets dels infants.

4.Ajuts per a muntatges teatrals/musicals.

5.Visites a les comissaries de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra.

6.Xerrades per part de membres de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra a escoles, instituts o centres d’esplai.

1.Ajuts de suport a famílies amb infants menors de tres anys.

2. Ajuts de suport a famílies nombroses amb infants de tres a sis anys.

3.Llars d’infants.

4.Serveis complementaris: mainaderia.

5.Serveis complementaris: espais educatius d’orientació familiar (1).

6.Serveis complementaris: espais educatius d’orientació familiar (2).

7.Escolarització dels tres als sis anys.

8.Serveis complementaris: l’inici de l’escolaritat.

9.Atenció precoç.

1.Famílies educadores. Publicacions (a1).

2.Famílies educadores. Publicacions (a2).

3.Famílies educadores. Publicacions (a3).

4.Famílies educadores. Informació (b).

5.Famílies educadores. Col·loquis i conferències (c).

6.Preparació per a la prova lliure de graduat escolar.

7.Graduï’s, ara pot!

8.Centres d’autoformació.

9.Preparació per a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà.

10. L’esport interescolar.

11.Joves en acció.

1.Programa de seguiment del nen sa.

2.Protocol d’atenció a l’adolescència.

3.Campanya contra hàbits tòxics.

4.Prevenció dels trastorns del comportament alimentari: anorèxia i bulímia.

5.Prevenció d’accidents durant la infància.

6.Divulgació per al professorat de problemàtiques infantils de salut.

7.Educació viària a la família.

8.Educació viària escolar.

9.Programa d’educació afectiva i sexual.

10.Infant hospitalitzat, la companyia constant.

11.Voluntariat acompanyant infants malalts.

1.Immigrants: opuscle introductori sobre Catalunya.

2.Immigrants: la participació infantil immigrant en la cultura social catalana.

3.Atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

4.Millorar la detecció i el coneixement dels discapacitats lleus com una de les causes del fracàs escolar.

5.Conferències sobre la Marató de TV3.

6.L’atenció educativa als infants amb sobredotació intel·lectual.

7.Suport a la vida autònoma (1): ajudes d’atenció social a persones amb disminució.

8.Suport a la vida autònoma (2): adaptació d’habitatges per a persones amb disminució.

9.Cooordinació d’actuacions de l’Administració de la Generalitat adreçades als infants i adolescents amb discapacitats o amb risc a patir-ne (CTIC).

10.Convocatòria d’ajuts per a programes dedicats als infants del Tercer Món.

11.Calidoscopi. Pla d’acció per la interculturalitat del lleure.

1.Registre de maltractaments infantils.

2.Prevenció: materials d’indicadors i de circuits d’atenció de maltractaments infantils dedicats a diversos professionals.

3.Prevenció: materials d’indicadors i de circuits d’atenció de maltractaments infantils dedicats a infants i famílies.

4.Veure venir la violència a la parella. Adolescents i joves.

5.Estadístiques nacionals sobre l’absentisme escolar.

6.Plans de desenvolupament comunitari: aprendre a aprendre.

7.Plans de desenvolupament comunitari: reforç escolar.

1.Telèfon de la Infància.

2.Servei d’Orientació i Mediació de la Infància i l’Adolescència.

3.Equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA).

4.Programa de detecció precoç d’infants amb alt risc de patir un trastorn, tutelats per la Direcció General d’Atenció al Menor.

5.Acolliments: simple en família aliena i preadoptiu.

6.Programa d’acolliment familiar simple en família extensa.

7.Centres d’acollida per a menors.

8.Centres residencials d’acció educativa.

9.Centres d’urgències.

10.Programes d’atenció immediata a menors estrangers indocumentats no acompanyats.

11.Servei d’atenció i acollida especialitzada en menors immigrants indocumentats.

12.Programa de manteniment de centres oberts, pretallers i altres programes diürns preventius de serveis socials d’atenció a la infància.

13.Pla interdepartamental per a majors de 18 anys.

14.Programes integrals de suport a la infància i l’adolescència en risc.

1.Foment de l’associacionisme infantil.

2.Dinamització d’activitats infantils des dels equipaments cívics.

3.Foment de la participació en l’associacionisme.

4.Promoció de la participació social dels nois i les noies.

5.El món dels adolescents.

6.Participació dels adolescents en els consells escolars.

7.La comunicació directa dels infants i adolescents amb el síndic.

8.Comunicació directa infància-Administració.

9.Hotel d’entitats per a entitats dedicades a la infància i l’adolescència.

10.Programa de subvencions a entitats.

11.Suport a programes d’infància mitjançant el voluntariat.

12.Suport a l’acció de les organitzacions que s’ocupen de la infància i l’adolescència.

13.Foment del voluntariat.

14.Premi Serra i Moret i Premi Jaume Ciurana a l’actuació cívica juvenil.

15.Foment del civisme: difusió i publicacions.

1.Estudi sobre el temps d’oci.

2.L’ús de les noves tecnologies audiovisuals.

3.Marc legislatiu i suport a les activitats extraescolars.

4.Òmnia.

5.Plans de desenvolupament comunitari: infants-joves.

6.Lleure i medi ambient.

7.Les Superrutes familiars.

8.Ludoteques.

9.Suport d’activitats de lleure d’entitats i institucions.

10.Jugar i llegir.

11.Colònies d’estiu per a infants de les cases del mar.

12.Animació i espectacles infantils.

1.Materials per a l’elaboració de plans d’infància i adolescència.

2.Programa de formació de regidors i tècnics sobre infància i adolescència.

3.Promoció d’àrees municipals d’infància i adolescència.

1. Llei 8/1995.

2.Desenvolupament de les actuacions de reordenació de l’atenció a la infància.

3.Participació al Fòrum Universal de les Cultures.

Els infants són els missatges vivents que enviem a un temps que no veurem. Neil Postman

CAPÍTOL V

INVENTARI DE PROGRAMES

Els programes i actuacions s’inscriuen en 10 àmbits d’in-tervenció, a més de les accions complementàries:

1. Els drets dels infants, el seu coneixement i la seva divulgació.

2. Creixement i desenvolupament (1): primera infància.

3. Creixement i desenvolupament (2).

4. Salut i prevenció.

5. Integració i solidaritat.

6. Risc social.

7. Atenció institucional dels infants en risc social.

8. Participació.

9. Lleure i cultura.

10. Polítiques d’infància i adolescència locals i comarcals.

11. Accions complementàries als programes i actuacions.

Aquest capítol els exposa un a un d’una manera sintètica.

Àmbit d’intervenció:

Els drets dels infants, el seu coneixement i la seva divulgació

Nom del programa:

Materials d’estudi de la Convenció

Número: 1.1

Introducció:

Es vol donar a conèixer el contingut legal de la Convenció dels drets dels infants i destacar aquells aspectes considerats més essencials, reflexionant i oferint un instrument de treball sobre els drets i les responsabilitats de cadascú.

Descripció del programa:

Consisteix en un llibre sobre la Convenció i el seu articulat amb dos textos corresponents a dos nivells de lectura: el de l’adult/educador i el de l’infant. Acompanyen els textos unes activitats complementàries que fan referència als drets dels infants i suggeriments de deures recomanables. Un cop redactat i editat, el document serà lliurat des de l’Observatori al professorat, als mestres, educadors i monitors que el sol·licitin, com a suport d’activitats sobre la Convenció. Prèviament, s’informarà, a través d’Internet i amb tríptics, a aquests col·lectius sobre l’existència i les característiques pedagògiques del material exposat.

Posteriorment pot plantejar-se la possibilitat d’utilitzar aquest material per elaborar un crèdit de síntesi, redactat en la forma regulada, que pugui ser ofert als centres educatius.

Objectiu específic:

Donar a conèixer les característiques i els continguts de la Convenció dels drets de l’infant.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents fins a divuit anys. Àmbits d’ensenyament formal o informal.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laborador:

Departament d’Ensenyament.

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Anàlisi i valoració de la incidència dels materials elaborats.

Àmbit d’intervenció:

Els drets dels infants, el seu coneixement i la seva divulgació

Nom del programa:

El text de la Convenció

Número: 1.2

Introducció:

Poc després de ser promulgats per les Nacions Unides la Convenció sobre els drets de l’infant i el Pla d’acció que havia de portar-la a terme, el Centre Unesco de Catalunya va editar una traducció al català del text de la Convenció, sense comentaris ni complements. Aquell document va manifestar-se molt útil, com a accessori o com a eina bàsica per a estudiants o estudiosos, en múltiples activitats formatives. Actualment encara es demana periòdicament.

Descripció del programa:

El programa exposat en aquestes línies proposa editar el mateix text, en una edició senzilla i econòmica, que pugui ser ofert gratuïtament als formadors i organitzadors que el requereixin, per tal d’usar-lo o introduir-lo dins carpetes de congressos o jornades. Caldria informar de la seva disponibilitat a col·legis professionals, departaments i facultats universitàries.

Objectiu específic:

Donar a conèixer de manera detallada la Convenció dels drets de l’infant.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents i adults. Àmbit escolar, universitari, col·legial, congressos i seminaris.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departaments i ens de la Generalitat.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Valoració de la utilitat que ha suposat el document als col·lectius receptors.

Àmbit d’intervenció:

Els drets dels infants, el seu coneixement i la seva divulgació

Nom del programa:

Els drets dels infants

Número: 1.3

Introducció:

Per tal d’arribar al màxim nombre d’infants és convenient utilitzar diversos mitjans de divulgació, però, atesa la superioritat mediàtica de la televisió sobre altres mitjans de comunicació, sobretot pel que fa a la població infantil i juvenil, es veu molt útil que un programa específic es valgui d’aquest mitjà.

Descripció del programa:

El programa que es proposa aquí consisteix en una falca publicitària sobre la Convenció, que recalqui la seva importància i que ens impliqui en la vida personal; emès en el context de la programació infantil durant un cert temps, amb uns personatges coneguts pels infants i adolescents.

Podria ampliar-se el programa amb informació sobre l’existència del Telèfon de la Infància.

Objectiu específic:

Donar a conèixer l’existència i la importància de la Convenció dels drets de l’infant d’una manera àmplia i informar sobre on trobar el text complet.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents. Àmbit de la llar familiar.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laborador:

Departament de Justícia.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Anàlisi i valoració de l’impacte dels diferents programes televisius en la divulgació dels postulats de la Convenció.

Àmbit d’intervenció:

Els drets dels infants, el seu coneixement i la seva divulgació

Nom del programa:

Ajuts per a muntatges teatrals/musicals

Número: 1.4

Introducció:

Volen constituir un programa que, com els anteriors, estigui dedicat a la difusió de la Convenció i dels seus valors, però que es porti a terme en un context distint, col·lectiu, més festiu i informal. Podria dedicar-se als diversos grups o actors i cantants en solitari, majoritàriament joves i novells, que desenvolupen activitats recreatives i lúdiques mig professionals en festes infantils de barri, poble o escolars.

Descripció del programa:

Els ajuts podrien destinar-se a subvencions per a la creació de senzills espectacles susceptibles de ser representats o interpretats en els contexts enunciats. La condició bàsica per a la concessió de l’ajut seria que l’eix central de la seva exposició o missatge estigués dedicat a la Convenció, la seva aplicació, o alguns dels seus articles (sempre citant-los o fent que es reconegui fàcilment el seu origen). Lògicament, caldria iniciar aquest programa amb la informació d’aquests ajuts i de les seves característiques i condicions als grups i persones susceptibles d’acollir-s’hi.

Objectiu específic:

Donar a conèixer l’existència i la importància de la Convenció dels drets de l’infant remarcant-ne algun dels seus principals articles.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents. Àmbit del lleure.

Ens responsable:

Departament de Cultura.

Ens col·laborador:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Valoració per part dels col·lectius que han sol·licitat l’ajut i del nombre que l’ha demanat.

Àmbit d’intervenció:

Els drets dels infants, el seu coneixement i la seva divulgació

Nom del programa:

Visites a les comissaries de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra

Número: 1.5

Introducció:

Es tracta d’atendre peticions d’escoles, instituts o centres d’esplai que sol·liciten visitar les comissaries del cos de Mossos d’Esquadra.

Descripció del programa:

Les visites a les comissaries s’inicien amb una introducció on s’explica què són els Mossos d’Esquadra, quines són les seves funcions, etc. Després d’aquesta introducció explicativa té lloc la visita a totes les dependències de la comissaria. Sempre que sigui possible, el cap de cada servei els atén i els explica quines són les tasques de la seva unitat.

Objectiu específic:

Treballar pel dret a la seguretat de la infància i donar a conèixer la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, les seves funcions, el desplegament, les instal·lacions policials, etc.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de 3 a 16 anys. Àmbit escolar.

Ens responsable:

Departament d’Interior (Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra).

Ens col·laborador:

Departament d’Ensenyament.

Temporització:

Cursos escolars de 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Incidència del nombre de visitants en un període temporal.

Àmbit d’intervenció:

Els drets dels infants, el seu coneixement i la seva divulgació

Nom del programa:

Xerrades per part de membres de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, a escoles, instituts o centres d’esplai

Número: 1.6

Introducció:

Es tracta de realitzar xerrades en centres escolars o centres d’esplai sobre diferents temes relacionats amb activitats policials.

Descripció del programa:

Un membre de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra s’adreça a un centre educatiu o d’esplai (a requeriment del centre) per a fer una xerrada sobre diversos temes relacionats amb temes de seguretat (drogues, ciclomotors, emergències, etc.). Les xerrades són impartides per personal que pertany als grups que treballen en el tema sol·licitat, com seria el cas de trànsit, investigació, etc.

Objectiu específic:

Treballar pel dret a la seguretat de la infància i informar els infants o joves sobre temes relacionats amb l’activitat policial.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de 6 a 16 anys. Àmbit escolar.

Ens responsable:

Departament d’Interior (Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra).

Ens col·laboradors:

• Departament d’Ensenyament.

• Servei Català de Trànsit.

Temporització:

Cursos escolars de 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Incidència del nombre de xerrades i del grau d’acceptació, en un període temporal.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (1): primera infància

Nom del programa:

Ajuts de suport a famílies amb infants menors de tres anys

Número: 2.1

Introducció:

El Govern de la Generalitat promou ajuts destinats a millorar el benestar de les famílies amb infants de zero a tres anys.

Descripció del programa:

L’objectiu és tendir a l’ampliació d’aquest ajut, tant pel que fa a les famílies beneficiàries com a l’augment de la quantitat destinada anualment.

Objectiu específic:

Contribuir a la conciliació de la vida laboral i la vida familiar dels pares i mares que tenen fills i filles amb edat inferior als tres anys.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Temporització:

Programa en curs. 2002/2003/2004.

Avaluació:

Anàlisi i valoració de com afavoreix l’ajut la conciliació entre la vida laboral i familiar.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (1): primera infància

Nom del programa:

Ajuts de suport a famílies nombroses amb infants de tres a sis anys

Número: 2.2

Introducció:

El Govern de la Generalitat vol promoure ajuts a famílies nombroses amb infants de tres a sis anys. Aquests ajuts volen ser el complement dels que ja es donen als infants de zero a tres anys i que, a partir del 2002, es donaran a les famílies nombroses.

Descripció del programa:

Aquest ajut s’atorgarà de manera ponderada tenint en compte el nivell d’ingressos i el nombre de fills i filles.

Objectiu específic:

Contribuir al benestar de les famílies nombroses amb infants fins a sis anys.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Anàlisi i valoració de l’extensió i temporització en què s’aplica el programa i del nivell de compensació familiar que significa la seva aplicació.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (1): primera infància

Nom del programa:

Llars d’infants

Número: 2.3

Introducció:

El Govern promou la creació de noves places en el període 2000-2005 de titularitat municipal.

Descripció del programa:

a) Creació de noves places en llars d’infants de titularitat municipal.

Cada any s’obre una convocatòria de subvencions per als ajuntaments per promoure la creació de noves places o l’adequació i la millora de les existents en el primer cicle de l’educació infantil (0-3) en centres de titularitat municipal. L’impost de l’obra efectuada, amb un límit que va (dades de l’any 2001) des de les 220.000 PTA a les 260.000 PTA per plaça, segons el nombre de places creades o millorades. En noves obres, aquest import màxim es pot incrementar en un 25%.

b)Subvenció per al funcionament de les places en llars d’infants, de nova creació o ja existents. El Departament d’Ensenyament dóna una subvenció de 100.000 PTA (dades de l’any 2001), per cada plaça en funcionament en llars d’infants. Aquesta subvenció s’augmentarà progressivament i substancial.

Objectiu específic:

Contribuir a l’educació dels infants menors de tres anys i el suport a la conjunció de la vida professional i social de les famílies.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Ajuntaments.

Departament d’Ensenyament.

Temporització:

Programa ja en curs.

Avaluació:

Anàlisi i detecció tant de les necessitats reals pendents de creació de noves places escolars com d’optimitzar les existents.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (1): primera infància

Nom del programa:

Serveis complementaris: mainaderia

Número: 2.4

Introducció:

Les múltiples i creixents necessitats familiars, sobretot aquelles que afecten la dona, fan cada cop més difícil l’atenció als nadons i als infants petits. En aquest sentit, les llars d’infants ocupen un paper cabdal per harmonitzar les necessitats educatives i socialitzadores dels infants amb els deures dels adults. Però les llars d’infants tenen limitacions horàries que moltes famílies complementen amb l’ajut de “cangurs” i aquests, en molts casos, es limiten a la senzilla guarda dels infants.

Descripció del programa:

Sembla del tot necessària la creació d’uns serveis complementaris amb caràcter educatiu que complementin l’oferta de llars d’infants amb les necessitats actuals de les famílies. Un d’aquests serveis són les mainaderes o mainaders que, amb diverses modalitats, actuen a països de la Unió Europea, com Dinamarca, Bèlgica, França o Alemanya, entre d’altres.

Amb aquest programa es pretén iniciar una experiència formativa, amb caràcter pilot, que integri continguts i habilitats personals, adreçada a mainaders i mainaderes que atenguin infants en un ambient adequat, a diferents indrets geogràfics de Catalunya.

Objectiu específic:

Facilitar a les famílies l’atenció adequada dels infants, per tal de permetre la coexistència de la vida familiar amb la professional i social.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Secretaria de la Família i Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

Programa en curs.

Avaluació:

Seguiment de l’experiència pilot, anàlisi dels resultats i propostes d’intervenció futures.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (1): primera infància

Nom del programa:

Serveis complementaris: espais educatius d’orientació familiar (1)

Número: 2.5

Introducció:

L’arribada d’un primer fill o filla, sobretot quan la parella és inexperta, pot comportar tot un seguit de dificultats, tant d’ajustament a la nova situació com de comprensió de les incidències del dia a dia. Alguns ajuntaments, com el de Barcelona o el de Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres, han impulsat escoles de mares/pares (Ja tenim un fill, Casa de la Font...) i, a la llum de la seva experiència, podria crear-se un programa específic que abastés el conjunt del territori català.

Descripció del programa:

Aquest programa podria abastar dos àmbits o moments familiars en el decurs dels zero als tres anys:

- La formació pre i postmaternal, a cura de diversos professionals (llevadors, psicòlegs, mestres, pediatres, ginecòlegs...) que ofereixin preparació física, sanitària i emocional durant l’embaràs i el postpart per tal d’afrontar de forma positiva el part i la maternitat/paternitat durant els primers mesos de vida.

- L’orientació, la formació i el suport a les famílies en l’educació dels primers anys de vida dels infants. Consistiria en un espai i un temps per a la formació i la reflexió, a través de conferències i cursos relacionats amb l’educació i la salut dels infants de zero a tres anys. Un cop implantat el programa pot fer-se extensiu a famílies amb infants de més edat fins a abastar l’adolescència.

La proposta pot consistir a:

- Dissenyar i editar material pedagògic per a mares i pares que tenen fills, i també professors i alumnes.

- Donar recursos a consells comarcals, ajuntaments i associacions que promoguin aquests cursos, per tal de contribuir a les despeses de professorat.

Els cursos mencionats podrien constituir una eina de treball per als serveis socials d’atenció primària dedicats a la població de risc, però també caldria que s’adrecessin a la població en general, que s’informaria de l’activitat a partir de la publicitat efectuada per l’ens local organitzador. També caldria interessar-hi les parelles joves d’immigrants.

Objectiu específic:

Donar informació i recursos a les famílies que esperen o han tingut recentment un primer fill o filla, per tal d’afrontar la nova situació.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament de Sanitat.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (1): primera infància

Nom del programa:

Serveis complementaris: espais educatius d’orientació familiar (2)

Número: 2.6

Introducció:

Aquests espais són un complement al lloc d’aprenentatge assenyalat al programa anterior.

Descripció del programa:

També poden dedicar-se a dos moments específics de la família:

1) Oferir un espai a mares i pares que acaben de tenir un fill, per compartir l’experiència i poder fer consultes personalitzades a diversosprofessionals. Un cop implantat el programa, pot fer-se extensiu a famílies amb infants de més edat fins a abastar l’adolescència.

2) Constituir un lloc de trobada per a infants que encara no van a la llar d’infants i per a les seves famílies, per tal de propiciar l’ajuda mútua entre famílies a través d’intercanvis i experiències, i obtenir l’assessorament de professionals en qüestions específiques.

Els espais podrien estar en els centres cívics, casals municipals, o en les llars d’infants fora de l’horari pròpiament escolar. També serien avinents els locals d’associacions sense ànim de lucre implantades al barri o municipi.

Objectiu específic:

Donar informació i recursos a les famílies de nova creació que esperen o han tingut recentment un primer fill, o bé a famílies que necessitin orientació o assessorament.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

• Departament d’Ensenyament.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Evolució del nombre d’usuaris del recurs i enquesta sobre el seu ús.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (1): primera infància

Nom del programa:

Escolarització dels tres als sis anys

Número: 2.7

Introducció:

Tot i que la normativa vigent no estableix l’obligatorietat d’escolarització fins als sis anys d’edat, no hi ha cap dubte sobre els avantatges d’iniciar aquesta escolarització en edats més primerenques, tant pel que fa als infants com per a les seves pròpies famílies. Els primers, a part d’iniciar el seu aprenentatge abans, comencen el procés de socialització entre iguals a una edat en què aquest fet és cabdal, i les segones, en una fase de la seva vida en què hi ha una relació sociolaboral intensa, recuperen part del seu temps per dedicar-s’hi.

Descripció del programa:

Programa que ja es troba implantat arreu de Catalunya, consistent a dotar tots els centres d’educació infantil i primària amb professorat, aules i recursos dedicats a l’ensenyament del cicle de parvulari de l’etapa de l’educació infantil, amb la capacitat necessària per donar resposta a la demanda social actual i futura de cada territori.

Objectiu específic:

Estructurar un procés de socialització i educació integral dels infants de 3 a 6 anys i facilitar la vida familiar.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Departament d’Ensenyament.

Temporització:

Programa ja en curs. Continuïtat en els anys del Pla (2002, 2003 i 2004).

Avaluació:

Seguiment, inspecció i avaluació ja estructurats pel Departament d’Ensenyament.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (1): primera infància

Nom del programa:

Serveis complementaris: l’inici de l’escolaritat

Número: 2.8

Introducció:

Per a molts infants, l’inici de l’assistència a l’escola suposarà el començament del seu procés de socialització. Es coneixeran, practicaran i establiran les regles de joc entre iguals que comportaran el desenvolupament del bagatge psicosocial humà i s’iniciaran noves relacions amb els adults.

El procés pot ser complex, possiblement carregat d’interrogants i neguits, i la mare i el pare poden ajudar aclarint o apaivagant la situació.

Descripció del programa:

Per ajudar-los es proposa aquest programa consistent a editar unes recomanacions per a pares i mares d’infants que inicien la seva escolaritat. Aquest material podria ser tramès a famílies d’infants catalans que iniciïn la seva escolaritat del cicle de parvulari durant la vigència d’aquest Pla.

Objectiu específic:

Donar informació i recursos a les famílies.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament d’Ensenyament.

• Departament d’Economia i Finances (Institut d’Estadística de Catalunya).

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Anàlisi i valoració de la satisfacció de les famílies sobre el material rebut.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (1): primera infància

Nom del programa:

Atenció precoç

Número: 2.9

Introducció:

La primera etapa de la vida és fonamental per al desenvolupament de la persona, ja que la plasticitat cerebral dels primers anys ens permet actuar per aconseguir optimitzar-ne el desenvolupament i millorar-ne les capacitats.

Descripció del programa:

Xarxa de centres, públics o concertats, on es porta a terme l’activitat assistencial basada a donar atenció als infants que presenten trastorns del desenvolupament, o es troben en situació de risc de presentar-los, i on també es dóna suport a les seves famílies.

La formació dels seus professionals és diversa i desenvolupen una tasca interdisciplinària que incideix simultàniament sobre els àmbits sanitari, social i educatiu.

Les funcions del servei són: procés, diagnòstic i avaluació de l’infant i el seu entorn, informació i suport a la família, atenció terapèutica individualitzada a l’infant, col·laboració en programes de prevenció i detecció, i tasques de recerca, docència i formació.

Objectiu específic:

Donar suport al desenvolupament infantil.

Destinatari i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de justícia.

Temporització:

Programa en curs. Seguiment els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Aplicació dels instruments d’avaluació ja existents. Indicadors de qualitat de l’ICASS.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (2)

Nom del programa:

Famílies educadores. Publicacions (a.1)

Número: 3.1

Introducció:

La formació dels pares i les mares, en aquest món tan canviant, a vegades no és suficient per donar orientacions adequades a les diferents necessitats dels infants i els adolescents.

Descripció del programa:

Aquest programa estarà centrat en l’edició de publicacions. Es proposa que, inicialment, es redactin i editin les publicacions següents agrupades en tres blocs d’edats:

Col·lecció Temps de família:

- Valors. Dedicada a l’educació i el treball d’hàbits i actituds.

- Lleure. Dedicada a l’orientació i l’assessorament d’una bona utilització del temps de lleure durant les vacances d’estiu. Reforça la presa de decisions personals relacionades amb les activitats extraescolars que es desenvolupen durant el curs escolar.

- Grans i petits. Dedicada a la recuperació i transmissió dels valors que s’obtenen en les relacions familiars i les noves formes de convivència.

Objectiu específic:

Donar informació, orientacions i recursos als infants i adolescents, i a les seves famílies.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants, adolescents i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Creixement I desenvolupament (2)

Nom del programa:

Famílies educadores. Publicacions (a.2)

Número: 3.2

Introducció:

La formació inicial dels pares i les mares, en aquest món tan canviant, a vegades no és suficient per donar orientacions adequades a les diferents necessitats dels infants i els adolescents.

Descripció del programa:

Aquest programa estara centrat en l’edició de tres llibres que caldra distribuir en els àmbits socials més apropiats:

- Com podem fer de pares i mares d’infants de 0 a 6 anys?

- Com podem fer de pares i mares de nens i nenes de 6 a 12 anys?

- Com podem fer de pares i mares d’adolescents de 12 a 18 anys?

Objectiu específic:

Donar informació, orientació i recursos a les famílies.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants, adolescents i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Creixement I desenvolupament (2)

Nom del programa:

Famílies educadores. Publicacions (a.3)

Número: 3.3

Introducció:

La formació inicial dels pares i les mares, en aquest món tan canviant, a vegades no és suficient per donar orientacions adequades a les diferents necessitats dels infants i els adolescents.

Descripció del programa:

Aquest programa estarà centrat en l’edició d’agendes adreçades als adolescents de 12 a 18 anys.

Es tractarà d’una agenda que cada dia de l’any oferirà una proposta relacionada amb fets d’interès: frases, consells, normes, drets, etc., acompanyada per referents i adreces.

Objectiu específic:

Donar informació i recursos als adolescents i a les seves famílies.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents de 12 a 18 anys i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departaments de la Generalitat.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Es demanarà als adolescents, mitjançant una enquesta, que donin la seva opinió sobre les propostes de l’agenda i la seva funcionalitat.

Àmbit d’intervenció:

Creixement I desenvolupament (2)

Nom del programa:

Famílies educadores. Informació (b)

Número: 3.4

Introducció:

Si els anteriors programes feien referència al reforç obtingut per mitjà de publicacions, aquest vol centrar-se en una relació més propera que permeti consultes personalitzades.

Descripció del programa:

Consultes personals que es poden adreçar a professionals especialitzats des de la xarxa d’oficines de Benestar Social. Un cop organitzat aquest servei amb la formació dels interlocutors i la reglamentació logística, caldrà donar-lo a conèixer, per mitjà d’una campanya informativa, als mitjans de comunicació social i als àmbits més específics.

Objectius específics:

Donar informació i orientacions a les famílies.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants, adolescents i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Valoració, per part dels interlocutors, de la formació rebuda i de noves necessitats de formació.

Àmbit d’intervenció:

Creixement I desenvolupament (2)

Nom del programa:

Famílies educadores. Col·loquis i conferències (c)

Número: 3.5

Introducció:

Aquest programa, dedicat a les famílies, s’adreça a col·lectius de pares i mares o famílies en general, per tal de situar-se a mig camí entre la lectura d’una publicació o una conversa personalitzada.

Descripció del programa:

Consisteix en col·loquis, conferències i activitats públiques sobre qüestions d’interès de les famílies que poden especialitzar-se en els mateixos temes de les publicacions assenyalades en els programes 3.1 i 3.2.

Aquests col·loquis serien sol·licitats per grups de pares i mares i es farien adaptats al poble o barri específic, atenent les necessitats de la demanda.

Objectiu específic:

Donar informació, orientació i assessorament a les famílies.

Destinataris i sector d’intervenció:

Famílies amb infants i adolescents.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departaments i ens de la Generalitat.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Seguiment i valoració tant del nombre de conferències com de la seva qualitat i adequació.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (2)

Nom del programa:

Preparació per a la prova lliure de Graduat escolar

Número: 3.6

Introducció:

Els adolescents (16-18 anys) que acaben el període d’escolarització obligatòria sense haver assolit el títol de graduat escolar tenen limitat l’accés al món del treball, ja que són pocs els llocs de treball als quals es pot accedir sense aquesta titulació bàsica. La Direcció General de Formació d’Adults, del Departament de Benestar Social, ofereix cursos per a l’obtenció del graduat escolar.

Descripció del programa:

Els cursos de graduat escolar s’imparteixen en els centres i les aules de formació d’adults i el seu disseny permet adequar la durada a les característiques del curs, al perfil i a la situació de cada alumne (matèries a cursar, temps de preparació...). L’edat mínima per accedir als cursos és de 16 anys.

Objectiu específic:

Evitar el risc de marginació facilitant la preparació necessària per obtenir el títol de graduat escolar.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents a partir dels 16 anys.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

• Consells comarcals i ajuntaments.

• Entitats d’iniciativa social.

Temporització:

Programa en curs. Seguiment els anys del Pla (2002, 2003 i 2004).

Avaluació:

Els indicadors d’avaluació són: l’interès dels adolescents pel programa (nombre de participants) i la validesa dels cursos (nombre d’alumnes que obtenen el títol).

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (2)

Nom del programa:

Graduï’s, ara pot!

Número: 3.7

Introducció:

Els adolescents (16-18 anys) que acaben el període d’escolarització obligatòria sense haver assolit el títol de graduat escolar tenen limitat l’accés al món del treball, que són pocs els llocs de treball als quals es pot accedir sense aquesta titulació bàsica. En alguns casos aquests alumnes tenen dificultat, per raons diverses, per assistir a un centre de formació d’adults i fer cursos de modalitat presencial. La Direcció General de Formació d’Adults, del Departament de Benestar Social, ofereix cursos per a la prova de graduat escolar que es poden seguir per un sistema a distància amb tutoria.

Descripció del programa:

Graduï’s, ara pot! és un programa de formació a distància que fa possible l’adquisició de coneixements de les àrees de graduat escolar per mitjà de la televisió, els quaderns d’exercicis i del telèfon gratuït 900 333 100 amb l’atenció d’assessors especialistes. S’adreça a persones majors de 16 anys que volen aconseguir el títol de graduat escolar.

Objectiu específic:

Facilitar la preparació necessària per participar en les proves lliures per a l’obtenció del títol de graduat escolar.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents a partir dels 16 anys.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Canal 33.

Temporització:

Programa en curs. Seguiment els anys del Pla (2002, 2003 i 2004).

Avaluació:

Els indicadors d’avaluació són: l’interès dels adolescents pel programa (nombre de participants) i la validesa del programa per respondre a la prova d’accés (percentatge d’alumnes dels cursos de preparació per a la prova lliure de graduat escolar que superen la prova).

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (2)

Nom del programa:

Centres d’autoformació

Número: 3.8

Introducció:

La millor manera de promoure i garantir el dret a la igualtat és per mitjà de la formació permanent, entesa com a procés educatiu que ha d’acompanyar la persona al llarg de tota la vida.

La Direcció General de Formació d’Adults, del Departament de Benestar Social, posa a l’abast de les persones majors de 16 anys un ventall d’activitats formatives, culturals i de formació per al lleure que tendeixen al perfeccionament de les habilitats personals, al millorament dels seus coneixements i capacitats professionals i a l’aprofundiment de les seves possibilitats de relació, i també a la comprensió de l’entorn que l’envolta i la interpretació correcta dels fets que es produeixen en el nostre món.

Descripció del programa:

Els centres d’autoformació són espais equipats amb materials i mitjans perquè els seus usuaris puguin aprendre d’acord amb el seu propi ritme de treball i de forma autònoma.

Disposen d’un equip d’assessors que orienten l’aprenentatge i l’autoaprenentatge i donen suport a les persones que segueixen els programes.

Objectiu específic:

Facilitar la infraestructura, els mitjans materials i el suport d’experts a les persones interessades a preparar-se per a l’obtenció del títol de graduat escolar i en la iniciació i l’aprofundiment en diversos camps formatius i culturals, perquè puguin fer-ho de manera autònoma.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents a partir de 16 anys.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

Es preveu continuar impartint aquest programa fins a l’any 2004.

Avaluació:

L’indicador bàsic d’avaluació és l’interès dels adolescents pel programa (nombre de participants).

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (2)

Nom del programa:

Preparació per a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà

Número: 3.9

Introducció:

Els adolescents que acaben el període d’escolarització obligatòria sense haver assolit la titulació bàsica i no tenen, per tant, accés directe a la formació regulada per al món laboral, poden, a partir dels 17 anys, accedir a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà. La Direcció General de Formació d’Adults ofereix cursos de preparació a aquestes proves que compleixen els requisits del Departament d’Ensenyament en la convocatòria de les proves.

Descripció del programa:

Cursos de preparació per a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà que tenen una durada de 400/450 hores lectives (15 hores setmanals aproximadament). Aquests cursos s’imparteixen en la majoria de centres i aules de formació d’adults.

Objectiu específic:

Facilitar la informació necessària per participar en les proves d’accés als cicles formatius de grau mitjà (Decret 130/2000, de 3 d’abril, de modificació de l’article 11.1 del Decret 332/1994, de 4 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de formació professional específica de Catalunya).

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents que, com a mínim, compleixen els 17 anys durant l’any de realització de la prova.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

• Consells comarcals i ajuntaments.

• Entitats d’iniciativa social.

Temporització:

Programa en curs. Es preveu impartir-lo fins a l’any 2004.

Avaluació:

Els indicadors d’avaluació són: l’interès dels adolescents pel programa, el nombre de participants, la validesa del programa per respondre a la prova d’accés (percentatge d’alumnes que superen la prova), la preparació dels alumnes per seguir els cicles formatius (percentatge d’alumnes dels cursos que han accedit als mòduls per aquests cursos i que els segueixen).

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (2)

Nom del programa:

L’esport interescolar

Número: 3.10

Introducció:

Una de les qualitats bàsiques de l’esport de competició infantil i juvenil en edat escolar és que dóna prioritat a la participació i la socialització per sobre de la competició, més pròpia d’associacions esportives i clubs.

Però l’esport escolar, en el moment que es posa en règim d’igualtat amb les seccions infantils i juvenils dels clubs, es troba en desavantatge, ja que, entre altres inconvenients, veu com els seus millors jugadors i tècnics son absorbits pels clubs o com, en les competicions, solen tenir les de perdre (amb la consegüent desmotivació que això comporta).

Descripció del programa:

La proposta d’aquest programa consisteix en el fet que, a escala comarcal i municipal, allà on el nombre d’habitants o l’activitat esportiva ho fes possible, es produís una discriminació positiva de l’esport escolar. Aquesta discriminació hauria de gestionar-se en el si dels consells esportius comarcals segregant l’actual esport infantil i juvenil en dues branques: l’escolar i l’associativa. La segona podria gaudir del tractament que ja té, i la primera comptar amb: a) un circuit de competició propi, b) ajuts econòmics per a equipaments o viatges de competició, i c) cursos de formació tècnica per als joves monitors i entrenadors que s’hi dediquessin. Lògicament, haurien d’estar exempts de qualsevol despesa administrativa.

Per tal de fomentar la participació de la infància en aquelles activitats que l’afecten, podria plantejar-se que, per a la concessió dels ajuts econòmics, tant a les escoles com a les associacions o clubs, caldria demostrar documentalment la participació dels infants en la programació i l’organització de les activitats esportives.

Objectiu específic:

Oferir un espai de socialització òptim.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents en edat escolar.

Ens responsables:

• Departament de Cultura (Secretaria de l’Esport).

• Departament d’Ensenyament.

Ens col·laboradors:

• Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Anàlisi i valoració del nombre d’escoles, associacions, infants i adolescents participants i del grau de satisfacció d’aquests col·lectius.

Àmbit d’intervenció:

Creixement i desenvolupament (2)

Nom del programa:

Joves en acció

Número: 3.11

Introducció:

L’existència dels equipaments cívics i d’educadors possibilita l’organització d’activitats que tinguin per objectiu l’aprofundiment dels valors cívics.

Descripció del programa:

Programació i realització de diverses activitats dedicades a potenciar valors com la convivència, el respecte, la tolerància, el compromís, el sentiment de pertinença a una comunitat, etc.

Objectiu específic:

Promoure la formació cívica i social de la infància i l’adolescència.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents a l’àmbit del lleure.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Entitats dedicades a la infància i l’adolescència i entitats dels barris.

Temporització:

Programa ja en curs. Seguiment els anys del Pla (2002, 2003 i 2004).

Avaluació:

Fitxa dissenyada per a aquestes activitats.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Programa de seguiment del nen sa

Número: 4.1

Introducció:

El Programa de seguiment del nen sa és aquell en què els professionals sanitaris en l’atenció del infants de 0 a 14 anys d’edat estructuren les intervencions preventives i d’educació sanitària.

Descripció del programa:

El contingut del Programa de seguiment del nen sa està desenvolupat en els Protocols de medicina preventiva a l’edat pediàtrica publicats i distribuïts pel Departament de Sanitat i Seguretat Social; es porta a terme en tots el centres d’atenció primària de Catalunya.

Els apartats que el configuren són:

- Administració de les vacunacions recomanades en el calendari sistemàtic vigent, durant tota la infància (0 – 14 anys d’edat), a fi d’evitar l’aparició de les malalties infeccioses susceptibles de ser previngudes mitjançant vacunació sistemàtica.

- Realització de tots els filtratges sistemàtics recomanats per a cada edat, des dels 0 als 14 anys, per tal de detectar precoçment les alteracions sobre les quals es pot intervenir per a evitar la seva evolució. Es vol aconseguir evitar que apareguin o que progressin patologies que es poden evitar si es detecten precoçment mitjançant exploració sistemàtica adequada a cada edat, i la seva derivació precoç per al seguiment i tractament adient.

- Realitzar activitats d’educació sanitària adequada a cada edat mitjançant consells de salut adreçats als infants i les seves famílies per tal de promoure hàbits i actituds de salut positiva. Aconseguir crear en la nostra població hàbits i actituds de salut positiva a fi de millorar els paràmetres de salut de la població adulta futura.

Objectiu específic:

- Realitzar l’avaluació del programa: després de 5 anys d’aplicació generalitzada del Programa de seguiment del nen sa als centres d’atenció primària de tot Catalunya, se’n fa una avaluació per tal de revisar-ne els continguts i introduir les modificacions que resultin necessàries, amb la finalitat d’aconseguir la màxima eficiència del programa.

- Elaboració d’un annex als protocols de medicina preventiva a l’edat pediàtrica “Programa de seguiment del nen sa” que reculli els aspectes específics que cal tenir en compte per a l’atenció adequada als nens i les nenes immigrants.

Destinataris i sector d'intervenció:

Nens i nenes de Catalunya entre els 0 i els 14 anys d’edat.

Ens responsable:

Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Ens col·laborador:

Servei Català de la Salut (Xarxa d’Atenció Primària).

Temporització:

Programa en curs.

Avaluació:

S’està efectuant la primera avaluació del Programa de seguiment del nen sa, posteriorment s’anirà repetint periòdicament.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Protocol d’atenció a l’adolescència

Número: 4.2

Introducció:

L’adolescència és una etapa en què es consoliden estils de vida molt importants per a la salut actual i futura. Tradicionalment els programes preventius han anat destinats a la infància.

No obstant, l’etapa de l’adolescència té una morbiditat i mortalitat que justifica un enfocament preventiu específic.

Descripció del programa:

El Protocol d’atenció a l’adolescència consisteix en un material adreçat als professionals sanitaris de Catalunya que veuen adolescents per tal que tinguin una eina de treball on estiguin estructurades les seves actuacions i protocolitzades aquelles accions especialment de tipus preventiu destinades als adolescents.

Objectius específics:

• Aspectes epidemiològics i generals de l’adolescència.

• Entrevista mèdica i circuits de captació dels joves.

• Detecció dels factors de risc i patologies més prevalents.

• L’adolescent normal.

• Situacions peculiars: adolescent adoptat, víctima de violència…

• Problemes específics.

• Conductes de risc.

• Recomanacions segons l’edat.

Destinataris i sector d'intervenció:

Professionals sanitaris que vegin adolescents, especialment pediatres i metges de família d’atenció primària.

Ens responsable:

Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Ens col·laboradors:

• Departament d’Ensenyament.

• Institut Català de la Dona.

• Associació Catalana de Llevadores.

• Societat Catalana de Pediatria.

• Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia.

• Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia.

• Secretaria General de Joventut.

• Societat Catalana de Contracepció.

• Sociedad Española de Medicina del Adolescente.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Existència del protocol en els centres. Percentatge d’utilització del protocol en els centres.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Campanya contra els hàbits tòxics

Número: 4.3

Introducció:

S'ha observat, en els darrers anys, un augment en el consum de tabac entre els adolescents, sobretot entre les noies.

També s'ha constatat un augment de conductes de risc, en especial en el consum d'alcohol i drogues de síntesi.

Descripció del programa:

La proposta d’aquest programa consisteix en la creació de campanyes publicitàries preventives, adreçades als adolescents de 12 a 18 anys, en els moments de l’any més òptims. Aquestes campanyes es basen en contrastos (“ser dominat o dominar la vida...”) i es materialitzen en publicacions, tríptics, opuscles, treballs optatius, conferències, falques publicitàries, etc.

Objectiu específic:

Reduir els índexs de consum de tabac, drogues i alcohol entre la població adolescent.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents.

Ens responsables:

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

• Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

• Departament d’Ensenyament.70

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2004.

Avaluació:

Anàlisi i valoració de l’impacte de les campanyes preventives i la seva eficàcia.

70 Aquest programa comptarà amb la participació del Programa d’educació per a la salut a l’escola, creat mitjançant el Decret 79/1990, de 20 de març, d’aprovació i aplicació del Programa d’Educació per a la

salut a l’escola i adscrit al Servei d’Educació Especial i Programes Educatius, mitjançant el Decret 320/2000, de 27 de setembre, de reestructuració del Departament d’Ensenyament (Disposició addicional 1a).

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Prevenció dels trastorns del comportament alimentari: anorèxia i bulímia

Número: 4.4

Introducció:

Els trastorns de la conducta alimentària, entre els quals hi ha l’anorèxia i la bulímia nervioses, constitueixen un problema de salut emergent que té un fort impacte social en els adolescents. L’any 1999 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació d’un pla interdepartamental relatiu als trastorns del comportament alimentari que és pioner a tot l’Estat espanyol.

Descripció del programa:

D’acord amb aquest Pla, el programa proposat consisteix en la creació de campanyes preventives per tal d’afavorir la detecció precoç dels trastorns.

Objectiu específic:

Reduir els índexs d’incidència entre la població adolescent.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents.

Ens responsables:

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

• Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

• Departament d’Ensenyament.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Anàlisi i valoració de l’impacte de les campanyes preventives i la seva eficàcia.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Prevenció d’accidents durant la infància

Número: 4.5

Introducció:

Els accidents són una de les causes de mort més importants durant la infància i l’adolescència. Moltes d’aquestes morts haurien pogut ser evitades si s’haguessin pres les mesures preventives adequades, i és aquest el motiu pel qual l’educació sanitària i els consells de salut en aquest camp prenen especial importància en la consulta de pediatria, i també en el medi escolar.

Descripció del programa:

El Programa de prevenció d’accidents infantils pretén, amb la col·laboració i l’assessorament de professionals experts en diferents camps (preventiu i assistencial), difondre materials d’educació sanitària per als professionals de la pediatria i l’ensenyament, i donar informació a les famílies de les mesures preventives a adoptar d’acord amb l’edat dels infants, per tal d’incentivar la seva participació en la disminució dels accidents en el nostre medi.

Objectiu específic:

- Distribució de tríptics preventius “Calendari per a la prevenció d’accidents”, entre els usuaris d’atenció sanitària.

- Fer una avaluació per tal de conèixer el tant per cent de pediatres d’atenció primària que realitzen el consell en prevenció d’accidents seguint les recomanacions dels protocols de medicina preventiva a l’edat pediàtrica “Programa de seguiment del nen sa”. També per conèixer el tant per cent d’equips de salut escolar que desenvolupen tasques d’assessorament en prevenció d’accidents als centres d’ensenyament primari.

- Edició i distribució de material d’educació sanitària per al centres d’atenció primària: fullets per als usuaris, i també préstec de material audiovisual per a facilitar l’educació sanitària grupal.

- Edició i distribució de material d’educació sanitària per a l’escola “Salut Jove” i del tríptic “Calendari per a la prevenció d’accidents infantils”.

Destinataris i sector d'intervenció:

Infants i adolescents entre els 0 i els 14 anys d’edat (fins als 17 anys en algunes activitats).

Ens responsable:

Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Ens col·laboradors:

• Departament d’Interior (Servei Català de Trànsit).

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Benestar Social.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Evolució del nombre i tipus d’accident per edats, a partir de l’anàlisi de la mortalitat a Catalunya i d’altres enquestes o estudis que incloguin aquesta variable.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Divulgació per al professorat de problemàtiques infantils de salut

Número: 4.6

Introducció:

Alguns alumnes de les aules ordinàries pateixen disfuncions o tenen característiques personals que els fan objecte d’unes necessitats especifiques, compatibles amb l’atenció a la resta d’alumnes. L’atenció personalitzada d’aquestes característiques no té cap inconvenient si el professorat les coneix, però a vegades no és així.

Descripció del programa:

Aquest programa proposa editar i distribuir tríptics i opuscles al professorat de primària i secundària dedicats monogràficament a les temàtiques assenyalades. Inicialment es proposa l’edició de les publicacions següents dedicades a la diabetis, la sordesa, la baixa visió, la ceguesa, la hiperactivitat, la síndrome de Down, etc.

Objectiu específic:

Facilitar el coneixement per part del professorat de certes anomalies d’alguns alumnes a fi d’afavorir una atenció personalitzada millor.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants, adolescents i professorat de l’àmbit escolar.

Ens responsable:

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Ens col·laboradors:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Anàlisi i valoració de l’impacte del material elaborat i la seva eficàcia.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Educació viària a la família

Número: 4.7

Introducció:

Es tracta d’actuacions que tenen com a objectiu fomentar la intervenció de la família en l’educació viària dels infants de 7 a 11 anys.

Descripció del programa:

Aquesta actuació té antecedents, ja que s’ha portat a terme els anys 1999 i 2000 i està prevista per al 2001. Consisteix en la distribució de material ludicoeducatiu que es fa arribar als infants de 7 a 11 anys quan s’acosten les vacances.

Fins en aquest moment, el material ludicoeducatiu editat és el quadern Vols jugar amb el trànsit?. Per al desembre de 2001 es preveu fer-ne una reedició. Pel que fa al trienni 2002/2004, i atenent dels resultats, s’introduiran les modificacions necessàries per millorar l’eficàcia del material.

Objectiu específic:

Que els nens facin educació viària a l’àmbit de la família. D’aquesta manera es pot aconseguir la màxima integració entre els diferents agents educatius, especialment els més significatius per a l’infant (escola i família).

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants de 7 a 11 anys. Àmbit familiar.

Ens responsable:

Departament d’Interior (Servei de Trànsit).

Ens col·laborador:

Departament d’Interior (Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra).

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Nombre de peticions dels centres escolars i avaluació dels professionals.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Educació viària escolar

Número: 4.8

Introducció:

Es tracta d’actuacions que tenen com a objectiu fomentar l’educació viària dels infants i joves en els centres d’educació infantil, primària i secundària.

Descripció del programa:

Consisteix en el desenvolupament de material d’educació viària per als infants i joves. Aquest material diversifica el format i els continguts, buscant els més adients per a cada grup d’edat destinatari. Els materials previstos són els següents:

- Qüestionaris de predicció de risc

- Quaderns de tractament de factors de risc (primària i secundària)

- Material audiovisual de Les Tres Bessones

- Crèdit d’educació secundària

- Vídeos per a educació primària i secundària

A més, es faran actuacions formatives i de sensibilització enfocades als formadors dels infants i joves.

Objectiu específic:

Formar per a la seguretat actual dels infants i joves i establir les bases per a una conducta segura futura.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents escolaritzats.

Ens responsable:

Departament d’Interior (Servei de Trànsit).

Ens col·laborador:

Departament d’Ensenyament.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Peticions dels centres escolars i avaluació dels professionals. Aplicació de predictors de risc per conèixer l’eficàcia del conjunt de material.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Programa d’educació afectiva i sexual

Número: 4.9

Introducció:

Segons les darreres dades de què es disposa, s’ha constatat un increment notable del nombre d’embarassos no desitjats en noies adolescents, com també la disminució en l’edat d’aquestes noies.

Això fa que aproximadament un 70% d’aquests embarassos acabin en IVE (interrupció voluntària de l’embaràs).

Un altre aspecte important és la necessitat de formar els joves en el tema de la prevenció de les malalties de transmissió sexual.

Això requereix, entre altres accions, la introducció de pautes educatives que millorin la informació i la capacitat de prendre decisions responsables per part dels joves.

Descripció del programa:

Aquest programa d’educació afectiva i sexual té com a objectiu principal introduir aquesta educació en el currículum escolar dels infants i joves escolaritzats, i de forma especial en les etapes de 12 a 18 anys, a fi de millorar els coneixements, les actituds i els hàbits dins de l’àmbit territorial de Catalunya mitjançant un programa interdepartamental.

Objectiu específic:

Dissenyar els objectius, els continguts i les activitats del programa adequats als diferents cicles i marc d’actuació en què es duran a terme.

Proposta d’elaboració i revisió de materials educatius adreçats a la comunitat educativa.

Planificació de la formació en l’àmbit de l’educació afectivosexual.

Proposta d’implementació del programa en els centres educatius.

Orientacions i criteris per al seguiment i l’avaluació de les actuacions.

Destinataris i sector d'intervenció:

Alumnat escolaritzat, fent especial èmfasi en els joves de 12 a 18 anys.

Ens responsables:

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Està prevista com una de les actuacions dins del Programa d’educació afectiva i sexual.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

L’infant hospitalitzat, la companyia constant

Número: 4.10

Introducció:

A un infant se li fa difícil, sobretot si és petit, suportar una malaltia més o menys greu, que comporti una separació del nucli familiar i l’estada perllongada en un hospital. Molts hospitals catalans, tant públics com privats, accepten i fins i tot encoratgen l’acompanyament d’un familiar proper en el transcurs d’un bon nombre d’hores del dia; però encara en queda algun que limita molt aquest acompanyament i, consegüentment, afegeix neguit i angoixa a la situació, a vegades límit, provocada per la malaltia. En resum, en una situació personal difícil es demana una adaptació dels infants a la norma, en comptes que la norma s’adapti als infants.

Descripció del programa:

El programa proposa eliminar aquesta limitació horària o, si més no, regular-la d’una manera molt més generosa, per la qual cosa caldria modificar els impediments materials o organitzatius que en cada cas provoquen la limitació assenyalada.

Objectiu específic:

Procurar unes condicions de residència sanitària més òptimes per a la infància.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de l’àmbit sanitari.

Ens responsable:

Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Ens col·laboradors:

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Salut i prevenció

Nom del programa:

Voluntariat acompanyant d’infants malalts

Número: 4.11

Introducció:

La manca de companyia d’un infant malalt, estigui hospitalitzat o no, moltes vegades no podem atribuir-la a unes necessitats o uns condicionants institucionals, sinó a dificultats familiars.

Descripció del programa:

Seguint el model aplicat per alguns hospitals i associacions, el programa proposa la creació, la formació i el manteniment d’un cos de voluntaris, que es podria nodrir fonamentalment de persones jubilades, especialitzat en l’acompanyament domiciliari o hospitalari gratuït d’infants i integrat en el Sistema català de la salut.

Objectiu específic:

Procurar que les circumstàncies a l’entorn d’una malaltia siguin més òptimes per a la infància.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de l’àmbit sanitari.

Ens responsables:

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Anàlisi i valoració tant del nombre inicial i l’increment de voluntaris com del grau de satisfacció dels infants i adolescents malalts i les seves famílies.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Immigrants. Opuscle introductori sobre Catalunya

Número: 5.1

Introducció:

Els primers passos en una nova societat, sobretot quan aquests passos no es fan amb el suport que dóna el grup, provoquen profunds neguits personals que quedarien mitigats si es disposés de la informació, no necessàriament gaire abundant, però sí eminentment pràctica, que donés la base d’arrancada en què fonamentar la integració personal.

Descripció del programa:

Aquest programa proposa la redacció i l’edició d’un opuscle amb un contingut que plantegi, d’una manera didàctica i adequada, aspectes que siguin estrictament útils per a una integració social i administrativa dels infants i adolescents immigrants. Seria important precedir-lo d’una descripció sintètica de la societat catalana.

Caldria que la difusió es fes en àmbits dels infants i dels adolescents nouvinguts, encara no escolaritzats i, per tant, un bon vehicle podrien ser els educadors-monitors d’associacions especialitzades, els educadors de carrer i el Servei d’Urgències de la Direcció General d’Atenció al Menor.

Objectiu específic:

Facilitar la integració dels adolescents i els infants immigrants.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents estrangers no acompanyats.

Ens responsables:

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

• Secretaria General de Joventut.

• Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

• Departament d’Ensenyament.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Es demanarà l’opinió dels educadors/responsables de les associacions i dels immigrants sobre la utilitat dels materials elaborats.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Immigrants. La participació infantil immigrant en la cultura social catalana

Número: 5.2

Introducció:

Els col·lectius humans disposen d’un extens bagatge cultural d’activitats, festes i diades, en molts casos originades en altres temps, que constitueixen ritus socials que, d’una manera conscient o inconscient, configuren un sentiment de pertinença a un col·lectiu. Les societats receptores d’immigrants també es troben en aquesta situació. La participació dels nouvinguts en aquestes activitats és vista, pels autòctons, com a signe de la voluntat d’integració (i consegüentment, genera un corrent d’acceptació). Però, en molts casos, aquesta participació no es produeix per desconeixement dels nouvinguts.

Descripció del programa:

Aquest programa es proposa editar i distribuir tríptics monogràfics dedicats a les principals activitats socials festives de Catalunya, amb la seva explicació, el significat, les característiques, les normes i el calendari, tot motivant el lector infantil i familiar perquè hi participi.

La distribució pot ser periòdica, en dates properes als dies assenyalats i en els medis de població immigrant.

Objectiu específic:

Facilitar la integració dels infants, dels adolescents i de les famílies immigrants.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents estrangers en l’àmbit del lleure cultural.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament de Cultura.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

S’avaluarà tant la demanda del nombre de tríptics per part dels ajuntaments i consells comarcals com la valoració que en facin aquestes institucions.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials

Número: 5.3

Introducció:

D’acord amb la normativa vigent, són alumnes amb necessitats educatives especials els que requereixen al llarg de l’escolarització, de forma temporal o permanent, diversos ajuts pedagògics de tipus material, tècnic o personal menys usuals i més específics que la resta de l’alumnat.

Tots els alumnes han de rebre educació general i bàsica, més o menys adaptada, i l’educació especial consisteix a adaptar l’educació general a les necessitats especifiques de l’alumnat.

Descripció del programa:

El programa està centrat en tres punts:

- Dotar els centres escolars dels professionals especialitzats i de les aules reduïdes, tallers i recursos. Eliminar les barreres arquitectòniques. Mantenir una prèsencia d’alumnes amb necessitats educatives especials en els centres, en proporció anàloga a l’existent a la societat.

- Editar i difondre els materials d’orientacions curriculars: exemplificació d’unitats de programació i crèdits per a l’educació de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

- Garantir les actuacions de formació al professorat especialista de pedagogia terapèutica dels centres escolars sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials i facilitar els recursos i les estratègies necessaris d’intervenció a l’aula.

Objectius específics:

Facilitar la integració dels infants discapacitats.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents discapacitats en l’àmbit d’ensenyament.

Ens responsable:

Departament d’Ensenyament.

Ens col·laborador:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Millorar la detecció i el coneixement dels discapacitats lleus com una de les causes del fracàs escolar

Número: 5.4

Introducció:

Les discapacitats lleus són difícils de detectar i de diagnosticar. Com a conseqüència, poden ser motiu d’inadaptació escolar sense que els professionals de l’ensenyament ni les seves famílies coneguin exactament l’origen de la inadaptació. Aquesta situació pot esdevenir una de les causes de fracàs escolar.

Descripció del programa:

El programa que es proposa consistirà en la creació d’una comissió d’experts que estudiarà la seva viabilitat operativa en el marc del Pla director de l’educació especial, desenvolupant, si és necessari, les proves pilot adients per elaborar els instruments i procediments de diagnòstic adequats al millor coneixement de les característiques de l’alumnat.

Objectiu específic:

Millorar la detecció i l’atenció educativa dels infants amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats intel·lectuals lleus.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents amb discapacitats intel·lectuals lleus en l’àmbit escolar.

Ens responsables:

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Ens col·laborador:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Conferències sobre la Marató de TV3

Número: 5.5

Introducció:

El programa anual “La Marató de TV3” és el principal esforç de solidaritat que la televisió catalana emet i la implicació dels infants en el tema que desenvolupi és un òptim exercici de solidaritat col·lectiva.

Descripció del programa:

Organització de 2.000 conferències en escoles de secundària de Catalunya i del concurs “Pinta la Marató”.

Objectiu específic:

Fomentar l’exercici de la solidaritat dels infants i adolescents, a l’entorn d’un problema centrat en un col·lectiu.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents a l’àmbit escolar.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laborador:

Col·legi de Metges de Catalunya.

Temporització:

Novembre i desembre de cada any (2002, 2003 i 2004).

Avaluació:

Fitxa dissenyada expressament.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

L’atenció educativa als infants amb sobredotació intel·lectual

Número: 5.6

Introducció:

La facilitat d’alguns infants per assimilar i dominar nous coneixements no sempre és un fet favorable per relacionar-se amb els altres o ser feliç. Una integració social correcta passa per una adaptació educativa a les potencialitats i capacitats d’aquest alumnat i per un afavoriment dels seus aspectes relacionals respecte a l’entorn, mitjançant l’atenció psicològica adient. Per tal d’atendre de la millor manera la infància i l’adolescència catalanes corresponents, es proposa aquest programa.

Descripció del programa:

Aquest programa preveu dues línies d’actuació:

- Elaboració i difusió de materials tècnics de suport per als docents.

- Planificació d’actuacions de formació relatives als recursos i estratègies adreçades als professionals dels serveis educatius.

Objectiu específic:

Atendre més eficaçment el col·lectiu d’infants i adolescents amb sobredotació intel·lectual.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents amb sobredotació intel·lectual.

Ens responsable:

Departament d’Ensenyament.

Ens col·laborador:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Suport a la vida autònoma (1): ajudes d’atenció social a persones amb disminució

Número: 5.7

Introducció:

Els infants i adolescents amb limitacions físiques, psíquiques o sensorials veuen limitada la seva qualitat de vida i la seva integració social.

Descripció del programa:

Té per objecte facilitar la prestació dels serveis necessaris per al desenvolupament de l’autonomia de les persones, entre elles, infants i adolescents, amb una de les disminucions assenyalades. El programa consisteix en ajuts econòmics per a despeses de tres tipus: per a serveis, per a mobilitat i transport i per a l’autonomia personal.

L’accés a aquest programa i a les diferents modalitats de serveis i prestacions es defineix d’acord amb les necessitats que presenta cada discapacitat. Ens trobem, doncs, amb ajudes per a persones de mobilitat reduïda, amb discapacitats de comunicació, en l’aprenentatge, etc.

Objectiu específic:

Facilitar la integració social dels infants i adolescents amb una discapacitat limitativa.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants, adolescents i persones amb disminució.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Temporització:

Programa ja en curs. Anys 2002, 2003 i 2004, a partir d’una convocatòria pública.

Avaluació:

Atès el llarg període d’implantació del programa, ha creat i depurat els seus propis instruments d’avaluació i es fa una explotació estadística dels resultats de la gestió.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Suport a la vida autònoma (2): adaptació d’habitatges per a persones amb disminució

Número: 5.8

Introducció:

L’entorn més immediat i determinant de les persones és el seu habitatge. Les limitacions que s’hi trobin condicionaran la percepció de si mateix amb la seva relació amb la societat i el seu nivell d’integració.

Descripció del programa:

El programa consisteix en la promoció i l’ajut a inversions per a l’adaptació o l’accessibilitat de l’habitatge habitual o dels espais comuns, mitjançant l’atorgament d’ajuts econòmics a fons perdut, per la qual cosa caldrà presentar sol·licituds que plantegin projectes viables d’acord amb la discapacitat que es presenti.

Objectiu específic:

Afavorir la capacitat de mobilitat i d’autonomia d’infants i adolescents i persones amb disminució.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents amb una discapacitat i mobilitat reduïda.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Temporització:

Programa ja en curs. Continuïtat els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Atès el llarg període d’implantació del programa, ha creat i depurat els seus instruments d’avaluació i es fa una explotació estadística dels resultats de la gestió.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Coordinació d’actuacions de l’Administració de la Generalitat adreçades als infants i adolescents amb discapacitats o amb risc de patir-ne (CTIC)

Número: 5.9

Introducció:

La CTIC va ser creada l’any 1993, amb el Decret 307/1993, de 28 de setembre, per tal d’incidir sobre les duplicitats i desajustaments d’una xarxa d’equipaments i serveis destinats a la infància discapacitada, pertanyent a diversos organismes i associacions.

Descripció del programa:

La CTIC central està formada per representants dels departaments de la Generalitat, de Benestar Social, Justícia, Sanitat i Ensenyament. Hi ha altres nivells territorials de coordinació (comarca, sector sanitari o districte municipal) formats pels promotors territorials, els coordinadors locals i els professionals de base. Els equipaments bàsics que es coordinen són: CEDIAP, CAD, EAP, CREDA, CREC, CEE, CEIP, IES, CSMIJ, CAP I EAIA; i els equipaments complementaris: serveis especials dels hospitals, UBASP i els centres d’educació especial.

Objectiu específic:

Centrar les actuacions en l’usuari, per tal de donar resposta integral a les necessitats sanitàries i jurídiques, educatives i socials dels infants i adolescents amb disminucions.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents discapacitats o amb risc de ser-ho.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

• Departament de Justícia.

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

• Professionals dels serveis complementaris (UBASP, EAP, CEE...).

Temporització:

Programa ja en curs. Continuïtat els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Atès el llarg període d’implantació del programa, ha creat els seus propis instruments d’avaluació.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Convocatòria d’ajuts per a programes dedicats als infants del Tercer Món

Número: 5.10

Introducció:

Un pla d’infància que estigui dedicat en exclusiva a l’àmbit estricte de Catalunya respondria, fil per randa, a l’encàrrec parlamentari que el fa néixer, però no deixaria de ser un exercici caracteritzat per una certa insolidaritat, ja que no tindria en compte situacions infantils majoritàriament més greus que les que hi ha a Catalunya. Per tal d’evitar-ho, es proposa aquest programa.

Descripció del programa:

Establir un fons que permetés la concessió d’ajudes econòmiques anuals a programes dedicats a infants i adolescents del Tercer Món, desenvolupats per associacions sense ànim de lucre. Les bases per a la concessió d’aquests ajuts haurien de recollir, com a condicions a especificar en els projectes presentats: els objectius generals i específics, els instruments i les estratègies a aplicar, els mecanismes de seguiment i d’avaluació i la temporització del projecte. Caldria, també, que fomentessin la participació real de la infància en el projecte que es desenvolupi.

Finalment, caldria establir els mecanismes de seguiment i compliment dels projectes aprovats.

Objectiu específic:

Millorar l’atenció a infants i adolescents del Tercer Món.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de qualsevol àmbit del Tercer Món.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

Els departaments del Govern integrats a l’Observatori, segons els projectes presentats i aprovats.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Integració i solidaritat

Nom del programa:

Calidoscopi. Pla d’acció per la interculturalitat del lleure

Número: 5.11

Introducció:

La realitat cada vegada més multicultural de la societat catalana, reflectida en les entitats i associacions d’educació en el lleure, planteja la necessitat d’impulsar un treball educatiu en el món del lleure.

Descripció del programa:

L’anàlisi d’aquesta situació planteja la necessitat d’impulsar un treball educatiu que afavoreixi la convivència intercultural i que faciliti estratègies que apropin els infants i joves d’origen immigrat al món de l’educació en el lleure.

Per això s’està treballant en 4 àmbits:

1. Sensibilització de les famílies immigrades sobre els beneficis de l’educació en el lleure.

2. Promoció de la participació dels infants i adolescents d’origen immigrat en els espais de lleure.

3. Promoció de la formació dels educadors en la lògica de la interculturalitat.

4. Impuls de la coordinació entre els moviments d’educació en el lleure i els col·lectius d’immigrants.

Objectiu específic:

Facilitar que l’educació en el lleure sigui un espai d’interculturalitat.

Destinataris i sector d’intervenció:

Famílies immigrades, educadors d’educació en el lleure, infants i adolescents d’origen immigrant, col·lectius d’immigrants i responsables dels moviments d’educació en el lleure.

Ens responsables:

• Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

• Fundació Jaume Bofill.

Ens col·laboradors:

• Consells comarcals i ajuntaments.

• Moviments d’educació en el lleure.

Temporització:

Programa en curs.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació s’han dissenyat expressament per al programa.

Àmbit d’intervenció:

Risc social

Nom del programa:

Registre de maltractaments infantils

Número: 6.1

Introducció:

Es tracta d’un instrument sentit, des de fa anys, com a molt necessari en l’àmbit sanitari per conèixer reincidències de suposats accidents infantils presentats pels pares o guardadors a diverses instàncies sanitàries, desconnectades entre elles. Aquests suposats accidents poden encobrir maltractaments físics o, si més no, maltractaments per omissió.

Descripció del programa:

El programa que es proposa preveu la creació d’una comissió d’experts que estudiï la proposta i, si és realitzable, defineixi els òrgans administratius participants, els continguts, les tipologies a tenir en compte i els circuits més òptims de connexió; desenvolupant, si és necessari, les proves pilot adients. La seva aplicació podria portar-se a terme en el segon pla d’infància, a partir de l’any 2004.

Objectiu específic:

Millorar els circuits actuals de detecció de maltractaments infantils.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de l’àmbit sanitari.

Ens responsable:

Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Ens col·laboradors:

• Departaments de Justícia.

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Risc social

Nom del programa:

Prevenció: materials d’indicadors i de circuits d’atenció de maltractaments infantils dedicats a diversos professionals

Número: 6.2

Introducció:

Una de les propostes amb què finalitzava el primer estudi sobre el coneixement dels maltractaments infantils a Catalunya, editat pel Departament de Benestar Social l’any 1991, era l’edició d’uns opuscles dedicats a diversos professionals (sanitaris, treballadors socials, ensenyants i monitors d’esplais o població en general), en els quals s’exposaven les característiques dels maltractaments infantils, els possibles indicadors de detecció, segons el respectiu àmbit professional, i els circuits de derivació més adients. Aquests opuscles es van editar i distribuir. Més endavant, el Departament de Sanitat i Seguretat Social va publicar un altre llibre dedicat a metges/esses i infermers/res (El llibre d’en Pau), que abastava, d’una manera més actualitzada, els mateixos objectius.

Descripció del programa:

Ha passat prou temps, s’han incorporat nous professionals als circuits d’atenció i s’han produït canvis, no sempre seguits pels possibles usuaris. També, cada cop més, les escoles i facultats tracten els maltractaments infantils. Per tot això, seria el moment d’una segona onada informativa, adreçada als col·lectius professionals més implicats: sanitaris, treballadors socials, mestres, educadors de llars d’infants, policies i monitors d’esplais.

Aquesta segona onada podria sustentar-se en uns tríptics que permetessin tiratges més extensos o repetitius. A l’àmbit sanitari caldria que fossin complementaris amb El llibre d’en Pau.

Els tipus de maltractaments infantils a desenvolupar serien: maltractament físic, negligència o abandonament, maltractament psíquic o emocional, abús/sotmetiment sexual, explotació sexual, explotació laboral o inducció a la mendicitat, corrupció, sotmetiment a drogues o fàrmacs i maltractament prenatal.

Objectiu específic:

Millorar els actuals circuits de detecció de maltractaments infantils.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de diversos àmbits

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

• Departament d’Ensenyament.

• Departament d’Interior.

• Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

• Departament de Justícia.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Anàlisi i valoració, per part dels professionals, de l’eficàcia dels materials elaborats.

Àmbit d’intervenció:

Risc social

Nom del programa:

Prevenció: materials d’indicadors i de circuits d’atenció de maltractaments infantils dedicats a infants i famílies

Número: 6.3

Introducció:

El coneixement que té la societat catalana sobre les característiques, circumstàncies i circuits d’atenció dels maltractaments infantils és, encara, prou limitat, ja que als mitjans de comunicació han tingut més difusió altres tipus de violència domèstica (com és el cas del maltractament a dones). Aquest coneixement assoleix una importància cabdal, si volem incidir sobre la societat amb polítiques preventives que posin l’antídot en les fases incipients dels problemes, i això només s’aconsegueix eficientment quan és la mateixa població la que està alertada i té cura de si mateixa.

Descripció del programa:

Com al programa anterior, es proposa incidir sobre el receptor per mitjà d’uns tríptics en què s’exposi: què són els maltractaments infantils, els indicadors de sospita generals i els circuits d’atenció més comuns i propers. Tot això, exposat d’una manera entenedora i adaptada a les circumstàncies, a l’entorn dels tres col·lectius als quals inicialment s’adreçarien: a) infants fins als dotze anys, b) adolescents i c) famílies.

Pel que fa als infants i els adolescents, els tríptics podrien formar part d’un conjunt didàctic en què també constés un document amb pautes pedagògiques, exemples i objectius especialment dissenyats per a professors d’un i altre grup d’edats. Aquest material podria oferir-se a les escoles interessades a desenvolupar la temàtica, i també als centres d’esplai o d’altres àmbits, després d’un període destinat a informar-los.

Els tríptics destinats a les famílies podrien posar-se a la lliure disposició dels usuaris dels centres d’atenció primària sanitària i de serveis socials.

Objectiu específic:

Millorar els circuits actuals de detecció de maltractaments infantils.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de diversos àmbits.

Ens responsables:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Justícia.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

Anàlisi i valoració, per part de les famílies, de l’eficàcia dels materials elaborats.

Àmbit d’intervenció:

Risc social

Nom del programa:

Veure venir la violència a la parella. Adolescents i joves

Número: 6.4

Introducció:

Les relacions de parella no sempre enriqueixen, realitzen o complementen, a vegades poden esdevenir limitadores de la personalitat o, fins i tot, d’alt risc. Els/les adolescents i joves, no solen disposar dels recursos personals suficients per afrontar positivament aquestes situacions.

Descripció del programa:

Disseny i edició de tríptics i opuscles especialment pensats per a la detecció d’aquestes situacions personals entre la població adolescent i juvenil i parelles que es formen, amb l’explicació dels processos possibles en aquestes situacions i dels mecanismes més habituals. Els materials es distribuiran en àmbits apropiats i es farà un seguiment de l’evolució d’aquesta distribució.

Objectiu específic:

Donar elements personals per preveure, detectar i afrontar situacions de violència al si de la parella.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents, joves i famílies en general.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

Entitats expertes en el tema.

Temporització:

Programa ja en curs.

Avaluació:

Seguiment de l’evolució de la demanda dels materials i de la seva eficàcia.

Àmbit d’intervenció:

Risc social

Nom del programa:

Estadístiques nacionals sobre l’absentisme escolar

Número: 6.5

Introducció:

El seguiment i la intervenció social de l’absentisme escolar, sigui individual o comunitari, correspon normativament, si més no en una fase inicial, als equips socials d’atenció primària. Aquests equips, conjuntament amb les escoles de primària i secundària de la zona i la policia local, han definit, en els àmbits geogràfics més sensibles, programes d’intervenció eminentment operatius que, en alguns casos, ja tenen prou anys de vida.

Descripció del programa:

Atès aquest caire local, s’han fet molt poques activitats a escala del conjunt català. El que es proposa aquest programa és establir les bases per poder intervenir-hi, des d’una perspectiva globalitzadora i preventiva, per la qual cosa seria necessari establir els criteris, l’operativa i la implantació d’unes estadístiques periòdiques sobre el tema.71

Objectiu específic:

Conèixer des d’una perspectiva global i/o desagregada l’evolució de l’absentisme escolar, constituint, així, un instrument d’avaluació de les polítiques o les estratègies que s’apliquin.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de l’àmbit de l’ensenyament.

Ens responsables:

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Risc social

Nom del programa:

Plans de desenvolupament comunitari: aprendre a aprendre

Número: 6.6

Introducció:

Entre els adolescents en edat de cercar una primera feina, hi ha un col·lectiu que té dificultats afegides, ja que no disposa de les pautes ni dels mecanismes òptims en aquestes circumstàncies. Aquests casos poden iniciar un procés d’exclusió social, evitable si en aquest moment disposen d’una ajuda puntual.

Descripció del programa:

El programa, que ja està en funcionament, es proposa potenciar l’autonomia dels adolescents, posant-los a l’abast eines d’orientació, suport, assessorament personal i de formació. Té oberts onze centres en barris de poblacions catalanes on hi ha àrees de risc social.

Objectiu específic:

Ajuda per trobar treball, potenciar els recursos propis, facilitar instruments i estratègies per a la recerca activa de feina, millorar el perfil professional-ocupacional i orientar personalment en aspectes sociopersonals relacionats.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents amb dificultats sociolaborals de barris amb àrees en risc social.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

Programa ja en curs. Continuïtat els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Aplicació dels instruments ja existents dissenyats per al programa.

Àmbit d’intervenció:

Risc social

Nom del programa:

Plans de desenvolupament comunitari: reforç escolar

Número: 6.7

Introducció:

Tot i assistir habitualment a l’escola, hi ha un nombre determinant d’infants que té dificultats per seguir el nivell que correspon al seu curs.

Descripció del programa:

Amb el programa ja en curs de reforç escolar es tracta de reforçar els aprenentatges que s’adquireixen a l’escola o bé, quan els infants estan per sota del nivell del seu curs, aconseguir portar-los fins a aquest. Actualment s’està aplicant aquest programa a nou barris de ciutats catalanes. Els/les destinataris/àries són majoritàriament alumnes d’educació primària, especialment dels primers cursos, i es tracta d’incidir en l’origen del problema. Això no impedeix que, d’acord amb les necessitats de cada barri, s’incideixi també en alumnes de l’ESO.

Objectiu específic:

Aconseguir una valoració positiva de l’educació formal per part dels interessats i del seu entorn; superar el fracàs o l’absentisme escolar, real o potencial; dotar els infants i adolescents de recursos; vetllar perquè desenvolupin activitats autònomes amb vista a les relacions socials i al treball escolar.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents escolars de barris amb àrees de risc social.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

Programa ja en curs. Continuïtat els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Aplicació dels instruments ja existents dissenyats per al programa.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Telèfon de la Infància

Número: 7.1

Introducció:

D’acord amb el Decret 372/2000, de 21 de novembre, d’estructuració de la Direcció General d’Atenció al Menor, aquesta té la funció de protegir i tutelar els menors desemparats mitjançant l’assumpció de la guarda o de la tutela i l’assignació de les mesures adients per a cada menor.

Descripció del programa:

Telèfon gratuït. Atenció permanent durant tot l’any. Assessorar els infants i adolescents amb problemes per als quals no troben suport a la família.

Objectiu específic:

Informar, assessorar i detectar problemàtiques infantils amb l’objectiu de prevenir conseqüències de risc per als menors.

Destinataris i sector d’intervenció:

Població en general, especialment infants i adolescents.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

Entitats d’iniciativa social.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Mitjançant indicadors que facilitin la valoració continuada i final de la intervenció social realitzada.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Servei d’Orientació i Mediació de la Infància i l’Adolescència

Número: 7.2

Introducció:

Descripció del programa:

Servei permanent les 24 hores d’assessorament i mediació en conflictes relacionats amb menors amb problemàtiques familiars.

Objectiu específic:

Ajudar a resoldre les problemàtiques intergeneracionals.

Destinataris i sector d’intervenció:

Atenció a les persones, tant si són menors com adults.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

Entitats d’iniciativa social.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Mitjançant indicadors que facilitin la valoració continuada i final de la intervenció social realitzada.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Equips d’atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA)

Número: 7.3

Introducció:

Descripció del programa:

Serveis socials d’atenció especialitzada que presten els equips multiprofessionals distribuïts territorialment, que es dediquen a la prevenció, l’estudi, la valoració i el seguiment dels infants i adolescents en situació de risc social.

Objectiu específic:

Orientació, diagnòstic, avaluació i seguiment dels infants i adolescents amb alt risc.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors amb alt risc social.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

Ens locals (ajuntaments de més de 50.000 habitants i consells comarcals).

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Seguiment de les propostes i de l’evolució dels menors.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Programa de detecció precoç d’infants amb alt risc de patir un trastorn, tutelats per la Direcció General d’Atenció al Menor

Número: 7.4

Introducció:

Descripció del programa:

Atenció psicològica i psiquiàtrica a infants i adolescents.

Objectiu específic:

Detecció precoç dels menors que requereixen atenció especialitzada de tipus psiquiàtric, i prestació d’assistència psiquiàtrica i psicològica als menors amb trastorns mentals.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors tutelats per l’Administració.

Ens responsables:

• Departament de Sanitat i Seguretat Social.

• Departament de Justícia.

Ens col·laborador:

Entitats d’iniciativa social i famílies acollidores.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Mitjançant indicadors que facilitin la valoració continuada i final de la intervenció social realitzada.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Acolliments: simple en família

aliena i preadoptiu

Número: 7.5

Introducció:

D’acord amb la Llei 13/1997, de 19 de novembre, de creació de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, aquest té la funció de fomentar el dret dels infants a tenir una família i, per tant, de promoure l’acolliment simple en família aliena i l’acolliment preadoptiu, com a mesures per a atendre adequadament les necessitats del menor.

Descripció del programa:

Mesures administratives que atorguen, d’una banda, la guarda d’un menor a una família aliena amb caràcter temporal durant un temps i, d’una altra, l’acolliment preadoptiu que atorga la guarda durant un període limitat, amb la finalitat de preparar-ne l’adopció. Aquestes famílies n’han de tenir cura, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral.

Objectiu específic:

Preparar l’adopció del menor que es troba en situació jurídica de ser adoptat, amb una família del Registre de Famílies per a l’acolliment preadoptiu.

Adopció quotidiana dels menors en situació de guarda o tutela administrativa, en famílies del Registre de Famílies per a l’acolliment simple.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors de 0 a 18 anys en situació de guarda o tutela per part de l’Administració.

Ens responsable:

Departament de Justícia (Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció).

Ens col·laborador:

Institucions col·laboradores d’integració familiar.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Seguiment de les famílies i de l’evolució dels menors.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Programa d’acolliment familiar simple en família extensa

Número: 7.6

Introducció:

Descripció del programa:

Validació, formació, assessorament i seguiment de les famílies acollidores.

Objectiu específic:

Dotar d’un recurs temporal d’atenció familiar, en aquest cas família extensa, els menors que no poden romandre en els seus domicilis d’origen a causa de les dificultats dels seus progenitors.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors tutelats per l’Administració.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

Famílies acollidores i equips d’atenció a la infància i l’adolescència.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Mitjançant indicadors que facilitin la valoració continuada i final de la intervenció social realitzada.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Centres d’acollida per a menors

Número: 7.7

Introducció:

D’acord amb el Decret 372/2000, de 21 de novembre, d’estructuració de la Direcció General d’Atenció al Menor, aquesta té la funció de protegir i tutelar els menors desemperats mitjançant l’assumpció de la guarda o de la tutela i l’assignació de les mesures adients per a cada menor.

Descripció del programa:

Programa d’acollida immediata i diagnòstic de la situació sociofamiliar i personal dels menors d’edat compresa entre els 0 i els 18 anys en situació d’alt risc social.

Objectui específic:

Acollida immediata dels menors, especialment grup de germans de diferents edats, i estudi de la seva situació personal i familiar amb vista a la formulació d’una proposta concreta de protecció.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors de 0 a 18 anys amb alt risc social dels quals ha estat impossible realitzar l’estudi diagnòstic en el territori.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

Ens Locals, escoles, hospitals i entitats col·laboradores d’iniciativa social.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Seguiment dels centres i de l’evolució dels menors.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Centres residencials d’acció educativa

Número: 7.8

Introducció:

Descripció del programa:

Centres destinats a l’acolliment de menors en situació de desemparament i tutelats per l’Administració. Aquests centres substitueixen la família natural del menor mentre persisteixen les dificultats socials i procuren als menors una atenció integral: la satisfacció de les necessitats bàsiques, la formació escolar i/o laboral i el suport i l’orientació educativa.

Objectiu específic:

Atenció quotidiana dels menors en situació de desemparament i tutelats per l’Administració.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors de 0 a 18 anys tutelats per l’Administració.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

Departament d’Ensenyament, Departament de Benestar Social, Departament de Sanitat i Seguretat Social, Departament de Treball, ens locals i entitats col·laboradores d’iniciativa social.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Seguiment dels centres i de l’evolució dels menors.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Centres d’urgències

Número: 7.9

Introducció:

Descripció del programa:

Centres destinats a l’acollida immediata dels menors.

Objectiu específic:

Atenció ràpida i temporal del menor en situació de risc.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors en situació de desemparament.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laborador:

Entitats d’iniciativa social.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Mitjançant indicadors que facilitin la valoració continuada i final de la intervenció social realitzada.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Programes d’atenció immediata a menors estrangers indocumentats no acompanyats

Número: 7.10

Introducció:

Descripció del programa:

- Servei permanent d’urgències 24 hores.

- Servei d’assessorament tècnic especialitzat en el diagnòstic de menors immigrants indocumentats.

- Servei d’atenció transitòria.

- Centre d’estada limitada.

- Servei de primera acollida nocturna.

- Servei de detecció i contacte.

- Servei de centres diürns.

- Servei de suport per a la identificació i tramitació consular de documentació.

Objectiu específic:

Atenció dels menors la situació dels quals requereix respostes d’atenció urgent i immediata.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors adolescents estrangers indocumentats sense referents a Catalunya.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laborador:

Ens locals i entitats col·laboradores d’iniciativa social.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Seguiment del servei, del nombre de menors que atén i de les derivacions.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Servei d’atenció i acollida especialitzada en menors immigrants indocumentats (SAAEMI)

Número: 7.11

Introducció:

D’acord amb el Decret 372/2000, de 21 de novembre, d’estructuració de la Direcció General d’Atenció al Menor, aquesta té, d’entre altres, les funcions següents:

- protegir i tutelar els menors desemparats mitjançant l’assumpció de la guarda o de la tutela i l’assignació de les mesures adients per a cada menor;

- promoure i coordinar actuacions d’atenció als menors en risc.

Descripció del programa:

Servei d’atenció i acollida especialitzada en menors immigrants indocumentats, adreçat a la població procedent dels països del Magrib.

Objectiu específic:

Procurar als menors els serveis propis de la substitució de la llar en règim obert.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors immigrants indocumentats sense referents familiars a Catalunya, de 16 a 18 anys, que, per les seves característiques personals, educatives i socioculturals, i pel seu grau d’autonomia, no requereixen un internament en un centre.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

• Departament de Treball.

• Entitats col·laboradores d’iniciativa social.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Seguiment dels serveis i de l’evolució del joves.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Programa de manteniment de centres oberts, pretallers i altres programes diürns preventius de serveis socials d’atenció a la infància

Número: 7.12

Introducció:

Descripció del programa:

Manteniment de centres oberts, pretallers i altres programes diürns preventius, de serveis socials d’atenció a la infància.

Objectiu específic:

Manteniment del recursos específics d’atenció a la infància.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents amb risc.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

Corporacions locals, organismes públics i entitats col·laboradores d’iniciativa social.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Seguiment dels serveis i de les subvencions mitjançant criteris de valoració.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Pla interdepartamental per a majors de 18 anys

Número: 7.13

Introducció:

D’acord amb el Decret 372/2000, de 21 de novembre, d’estructuració de la Direcció General d’Atenció al Menor, aquesta té, d’entre altres, les funcions següents:

- protegir i tutelar els menors desemparats mitjançant l’assumpció de la guarda o de la tutela i l’assignació de les mesures adients per a cada menor;

- desenvolupar programes d’integració social dels menors tutelats i d’integració laboral a partir del setze anys;

- promoure i executar les actuacions d’atenció als menors en risc.

Descripció del programa:

Conjunts de serveis creats per Acord de govern que, a través de la coordinació i la col·laboració de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, atenen joves extutelats de l’Administració que han complert ja la majoria d’edat i que necessiten, en el seu procés de consolidació de l’autonomia personal, que es perllongui l’acció protectora i de suport de l’organisme tutor. Els serveis del Pla també s’adrecen a menors d’edats compreses entre els 16 i els 18 anys amb finalitats similars.

Objectiu específic:

Suport personal i social als joves, col·laboració en matèria d’inserció laboral, formació escolar i prelaboral i facilitació de l’habitatge en pisos i residències assistides.

Destinataris i sector d’intervenció:

Joves extutelats de l’Administració que necessiten que es perllongui l’acció protectora i de suport de l’organisme tutor.

Ens responsable:

Departament de Justícia.

Ens col·laboradors:

Departaments de: Ensenyament, Treball, Benestar Social, Política Territorial i Obres Públiques i entitats col·laboradores.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Seguiment dels serveis i de l’evolució dels joves.

Àmbit d’intervenció:

Atenció institucional dels infants en risc social

Nom del programa:

Programes integrals de suport

a la infància i l’adolescència en risc

Número: 7.14

Introducció:

D’acord amb el Decret 372/2000, de 21 de novembre, d’estructuració de la Direcció General d’Atenció al Menor, aquesta té la funció, entre d’altres, de promoure i executar les actuacions i els programes necessaris en el seu àmbit d’actuació.

Descripció del programa:

- Programa de 0-3 anys - facilitar la conciliació entre la família i el treball.

- Programa de famílies desfavorides - suport a la família en situacions especials.

- Programa de famílies monoparentals - projectes integrals de suport.

- Programa d’orientació i mediació - atenció i mediació familiar.

- Programa de violència domèstica - detecció, atenció i tractament de menors víctimes de maltractaments.

Objectiu específic:

Incrementar i millorar la qualitat de l’oferta de serveis d’atenció a la infància i l’adolencència en risc, mitjançant programes integrals de suport a les famílies.

Destinataris i sector d’intervenció:

Menors amb alt risc social i les seves famílies.

Ens responsables:

• Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

• Departament de Justícia.

• Departament de Benestar Social.

• Departament de Treball.

Ens col·laboradors:

Corporacions locals i entitats sense ànim de lucre.

Temporització:

Servei de caràcter permanent.

Avaluació:

Seguiment dels serveis i de les subvencions.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Foment de l’associacionisme infantil

Número: 8.1

Introducció:

Els avantatges que un infant s’associï avui ningú no els discuteix, atesos els beneficis que en rep: creixement i desenvolupament integral, millora en els processos de socialització, assumpció de protagonisme, etc. Encara hi ha, però, moltes famílies que no en valoren la necessitat.

Actualment, diverses administracions ofereixen ajuts econòmics a l’associacionisme infantil i juvenil, però s’ha de continuar aprofundint en la implicació d’aquestes en la seva promoció. Fomentar les associacions infantils és una aposta de futur important vers una societat més participativa i cohesionada i per una democràcia més desenvolupada.

Descripció del programa:

La voluntat d’aquest programa és generar sinèrgies entre administracions i teixit associatiu que possibilitin la promoció, difusió i millora de les associacions específiques per a infants i adolescents, especialment les de caràcter més educatiu.

Consistirà en diferents campanyes adreçades a la població en general, als pares i a les mares i també directament als infants i als adolescents: accions als mitjans de comunicació, exposicions, materials de difusió, assessorament a famílies, etc.

Objectiu específic:

Fomentar l’associacionisme específic d’infància i específic per a adolescents.

Destinataris i sector d’intervenció:

Societat catalana en general i, en especial, famílies amb fills/es menors d’edat.

Ens responsables:

•Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

•Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

Ens col·laboradors:

•Departament d’Ensenyament.

•Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Dinamització d’activitats infantils des

dels equipaments cívics

Número: 8.2

Introducció:

La xarxa de les oficines de Benestar Social i dels casals cívics dedica diverses activitats a la dinamització d’infants i adolescents.

Descripció del programa:

Programació i realització d’activitats per a infants i adolescents, a l’entorn de: campanya Amics del Barri, casals d’estiu, activitats diverses.

Objectiu específic:

Promoure el civisme, la participació i el desenvolupament personal d’infants i adolescents.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Entitats i associacions.

Temporització:

Programa en curs. Continuïtat els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Fitxa dissenyada expressament per a les activitats.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Foment de la participació activa

en l’associacionisme

Número: 8.3

Introducció:

L’associacionisme infantil i juvenil, com a secció en entitats d’adults o amb un caire independent, és el camí millor i més sa per a un correcte procés de socialització. Actualment, diverses administracions ofereixen ajuts econòmics a casals infantils i juvenils, a esplais i a agrupaments.

Descripció del programa:

El programa es proposa potenciar els mecanismes d’aprenentatge dels infants, adolescents i joves de manera que s’incentivi la participació en els òrgans de govern de les entitats infantils i juvenils.

Objectiu específic:

Promoure mecanismes d’aprenentatge que facilitin la participació en els òrgans de govern de les entitats i associacions a infants i adolescents.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents i infants en l’àmbit associatiu.

Ens responsable:

Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

Ens col·laboradors:

•Departament de Benestar Social.

•Departament de Justícia.

•Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

•Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Promoció de la participació social

dels nens i nenes

Número: 8.4

Introducció:

Promoure la participació dels infants és afavorir que aquests siguin considerats ciutadans/nes de ple dret i no futurs/res ciutadans/nes. Els nens i nenes han de poder fer sentir la seva veu, han d’esdevenir protagonistes de les seves vides i han de ser part en la construcció del futur dels nostres pobles i ciutats.

La forma més desenvolupada que tenim de participació és l’associacionisme però, quan parlem d’infants, es podrien desenvolupar altres formes complementàries de participació. Diferents administracions i entitats ja han anat fent experiències en aquest sentit, però caldria donar un impuls important a la participació social dels infants.

Descripció del programa:

Aquest programa preveu tres línies d’acció:

- Elaborar estudis i recerques en aquest camp.

- Generar algunes experiències pilot de noves formes de participació dels nens i les nenes en la vida pública.

- Ajuts a projectes de participació dels nens i les nenes que desenvolupin associacions o ens locals.

Objectiu específic:

Millorar la participació dels infants.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants en general, però també el conjunt de la ciutadania.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laborador:

Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

Entitats expertes en el tema.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

El món dels adolescents

Número: 8.5

Introducció:

Aquest programa vol obtenir una visió actualitzada del món adolescent a partir de la seva pròpia percepció i contrastar-la amb la que tenen d’aquest mateix món les persones adultes. L’objectiu general és conèixer millor els adolescents, separant els problemes objectius de les seves percepcions, per, finalment, dissenyar d’una manera més efectiva les polítiques que els afectin.

Descripció del programa:

Estudi sociològic participatiu dedicat a adolescents de 12 i 18 anys. La mostra seria significativa de la població catalana d’aquestes edats i comprendria un miler d’adolescents, cinc-cents pares i mares, i els respectius tutors i tutores. Les conclusions aportarien tres tipus de percepcions: a) les conclusions obtingudes d’una interpretació objectiva de les dades, b) la percepció dels adolescents i c) la percepció dels pares i de les mares. La durada de la investigació seria d’un any.

Objectiu específic:

Disposar d’informació actual i objectiva que permeti dissenyar polítiques i estratègies per als adolescents de Catalunya.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents en general.

Ens responsables:

•Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

•Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

• Entitats expertes en el tema.

Ens col·laborador:

Departament d’Ensenyament.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

A partir de les conclusions de l’estudi sociològic es dissenyaran polítiques i estratègies d’actuació.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Participació dels adolescents en els

consells escolars

Número: 8.6

Introducció:

La participació dels alumnes en un òrgan de govern, com és el Consell Escolar, és un aprenentatge i un exercici pràctic de democràcia. Per tal que assoleixi una veritable importància, s’ha de possibilitar que aquesta participació sigui realment activa i la resta d’alumnes se senti representada.

Descripció del programa:

Creació, edició i distribució d’un opuscle que descrigui els objectius i l’operativa dels consells escolars, i motivi els adolescents a participar-hi, personalment o elegint els seus representants i demanant-los comptes. Aquest opuscle es distribuirà a l’alumnat dels centres educatius públics i concertats en dates properes a la convocatòria d’eleccions, i pot servir de complement a l’exposició que els professors facin sobre les eleccions.

Objectiu específic:

Promoure i enfortir la participació activa dels adolescents en els consells escolars.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents de 12 a 16 anys de l’àmbit escolar.

Ens responsables:

•Departament de Benestar Social.

•Departament d’Ensenyament.

Ens col·laborador:

Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Qüestionari adreçat als professors i a les famílies.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

La comunicació directa dels infants i adolescents amb el Síndic

Número: 8.7

Introducció:

La nostra societat ha anat coneixent l’existència d’un adjunt al Síndic per a la Defensa dels drets dels infants i, paral·lelament, s’ha habituat ha recórrer-hi; però gairebé totes les reclamacions presentades han estat trameses per adults mediadors d’infants. I els interessos dels infants defensats per ells mateixos?

La millor garantia de l’assumpció pels infants d’un síndic dedicat a ells és que els mateixos infants el facin receptor dels seus neguits, grans o petits. Quan tots els infants coneguin aquest recurs i el mecanisme per accedir-hi, s’haurà fet un nou i important pas per a la seva participació en l’espai social comú.

Descripció del programa:

Per tal d’incidir-hi, es proposa aquest programa, que podria consistir en l’edició d’uns cartells adreçats als infants i adolescents de totes les escoles de Catalunya i un material didàctic per a professors i educadors, complementat amb un tríptic editat per la Sindicatura, on s’expliqui el perquè i el com del recurs al síndic.

Objectiu específic:

Donar a conèixer als infants i als adolescents les funcions i els deures del Síndic de Greuges.

Destinataris i sector d’intervenció:

Adolescents i infants en l’àmbit escolar.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laborador:

Departament d’Ensenyament.

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Es demanarà l’opinió sobre la qualitat i la utilitat dels materials elaborats.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Comunicació directa infància-Administració

Número: 8.8

Introducció:

L’Administració és vista pels infants i adolescents com un òrgan complex i llunyà que afecta les seves vides però al qual no hi ha accés. La relació té un únic sentit, de dalt a baix. S’ha de fer o viure amb el que ella disposa, però no es veu l’espai o el lloc per influir-la, per demanar modificacions i millores o per fer-li arribar les sol·licituds amb la percepció que seran escoltades pels tècnics o pel servei més apropiat.

Descripció del programa:

El programa que es proposa vol establir, d’una manera clara, un canal de comunicació per als infants i adolescents catalans que sigui prou conegut per tots ells (també podria estar al servei d’adults que s’interessessin pels temes d’infància). De fet, aquest canal podria disposar de diverses vies coordinades entre si a través de la web de la Infància i l’Adolescència de l’Observatori.

-Web de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya.

-Comunicació a través d’Internet: l’òrgan responsable d’aquest servei rebria les demandes dels infants i quan calgués les trametria a l’interlocutor de l’Administració més adient, que les assumiria en un període de temps ajustat per respondre. Aquesta resposta podria fer-se preferentment per correu electrònic, però també pels altres mitjans. Complementàriament a aquesta via, podria establir-se un “xat d’infància” en què també participés l’Administració donant respostes als temes que sorgissin.

-Comunicació personal directa: podria realitzar-se a través de les xarxes d’oficines ja existents (consells comarcals, oficines de Benestar Social, punts d’informació juvenil...), per la qual cosa caldria nomenar, en cada un d’ells, un responsable en temes d’infància, formar-lo i facilitar-li una documentació específica preparada expressament. Aquesta documentació seria renovada i/o ampliada periòdicament i es distribuiria al personal informador de totes les vies de comunicació. La seva funció seria donar resposta a les consultes de la infància o per a la infància, derivar-les quan correspongués i fer el seguiment de la seva resposta.

-Comunicació telefònica: seria un telèfon de la infància amb un número fàcil de recordar i de trucada gratuïta que respondria les consultes de la infància o que s’hi relacionessin, amb els mateixos criteris que les vies de comunicació anteriors. Actualment ja existeix un telèfon dedicat a la prevenció i denúncia de maltractaments infantils (900 300 777), dirigit pel Servei d’Orientació i Mediació de la Infància i de l’Adolescència i subvencionat pel Departament de Justícia. Per tal d’unificar recursos, aquest telèfon podria ampliar les seves funcions actuals amb les que es proposen en aquest programa.

-Comunicació per correu convencional: amb els mateixos objectius i prestacions que les anteriors vies de comunicació.

-Per tal d’aprofitar l’elevada audiència dels programes de televisió per a infants i/o adolescents, podria plantejar-se crear una via de comunicació àgil i directa conduïda a través del programa concret, que abastés els objectius assenyalats.

L’organització i el manteniment d’aquest canal de comunicació hauria de fer-se d’una manera centralitzada per tal de garantir la coordinació de les diverses vies d’informació. Però, en tot cas, no caldria que l’assumís directament algun dels departaments implicats, ja que podria encomanar-se a alguna associació sense ànim de lucre.

La comunicació proposada hauria de: 1) informar dels recursos o de les activitats organitzades per les diverses administracions catalanes per a la infància, 2) ser un canal de consulta, denúncia i derivació de qualsevol transgressió de la Convenció dels drets de l’infant, 3) constituir-se, de mica en mica, en una oficina de gestió administrativa de temes d’infància, desenvolupats per diversos departaments de la Generalitat o altres administracions catalanes.

Objectiu específic:

Oferir a la població infantil catalana un espai de comunicació amb l’Administració que sigui d’accés fàcil i àgil.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de qualsevol àmbit.

Ens responsables:

•Departament de Justícia.

•Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

•Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Hotels d’entitats per a entitats de

l’àmbit infantil i juvenil

Número: 8.9

Introducció:

Una de les característiques més comunes a les entitats petites és la precarietat de recursos per desenvolupar les seves activitats. Les entitats dedicades a la infància i l’adolescència solen trobar-se entre elles.

Descripció del programa:

Cessió de despatxos, apartats de correus i sales per a activitats de les entitats.

Objectiu específic:

Fomentar entitats i associacions dedicades a la infància i l’adolescència i donar-los suport.

Destinataris i sector d’intervenció:

Entitats dedicades a la infància i l’adolescència.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Temporització:

Programa ja en curs.

Avaluació:

Evolució de la demanda i seguiment de les opinions i propostes de les entitats usuàries.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Programa de subvencions a entitats

Número: 8.10

Introducció:

Els pressupostos migrats de moltes entitats i associacions no permetrien desenvolupar les seves activitats.

Descripció del programa:

Per tal de donar suport i estimular aquestes activitats, va constituir-se el present programa que ja està en curs. Es tracta d’una convocatòria anual de subvencions per a entitats de caràcter cívic i social. Una de les tipologies d’entitats subvencionades és les que dediquen les seves activitats a la infància i l’adolescència.

Objectiu específic:

Fomentar els projectes i el treball d’entitats dedicades a la infància i l’adolescència.

Destinataris i sector d’intervenció:

Entitats dedicades a la infància i l’adolescència.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Temporització:

Programa ja en curs. Seguiment els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Presentació de la memòria d’activitats de cadascuna de les entitats subvencionades i dels justificants de despeses per valor de les subvencions atorgades.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Suport a programes d’infància

mitjançant el voluntariat

Número: 8.11

Introducció:

En la línia del programa anterior, es veu molt útil donar suport a aquelles entitats sostingudes per voluntaris.

Descripció del programa:

Programa ja existent, consistent en la concessió, la gestió i el control d’ajuts per al funcionament i desenvolupament de programes d’entitats de voluntariat dedicades a la infància i l’adolescència.

Objectiu específic:

Donar suport a iniciatives d’entitats de voluntariat que presten el seu servei a infants i adolescents.

Destinataris i sector d’intervenció:

Entitats de voluntariat amb programes d’infants i adolescents.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Temporització:

Programa ja en curs. Seguiment els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Es farà mitjançant els instruments ja creats.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Suport a l’acció de les organitzacions que s’ocupen de la infància i l’adolescència

Número: 8.12

Introducció:

Partint de la concepció que la qualitat de vida dels infants i adolescents depèn de molts agents socials i no únicament de les polítiques d’infància que es desenvolupin, i constatant que a Catalunya hi ha un teixit social important que vetlla per aquest col·lectiu, amb aquest programa es vol donar suport a l’acció de les organitzacions que s’ocupen de la infància.

Aconseguir una societat civil forta i organitzada, com també fomentar la cultura de la participació, són elements clau per millorar la nostra realitat. A més, les organitzacions de ciutadans/nes són molt properes a les necessitats socials i responen efectivament a les problemàtiques que es plantegin.

Descripció del programa:

Aquest programa vol ampliar el ventall de col·laboracions entre la Generalitat de Catalunya i les organitzacions preocupades per millorar la qualitat de vida dels infants i els adolescents. Inicialment es consideren tres accions a desenvolupar en el temps de durada d’aquest Pla:

- Elaboració i difusió d’un directori d’organitzacions catalanes que tenen per objecte la protecció i el benestar de la infància i l’adolescència.

- Facilitar espais d’intercanvi entre entitats al voltant de temes relacionats amb la infància.

- Crear una línia d’ajuts destinada a organitzacions del teixit social per a projectes o estudis al voltant de la infància i l’adolescència.

Objectius específics:

Fomentar les organitzacions i les associacions que treballen per a la infància.

Afavorir el treball en xarxa de les organitzacions que s’ocupen de la infància.

Destinataris i sector d’intervenció:

Les organitzacions que, d’una forma o una altra, s’ocupen de temes relacionats amb la infància.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laborador:

Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Foment del voluntariat

Número: 8.13

Introducció:

Amb l’objectiu de promocionar el voluntariat en tots els seus àmbits i vessants, i atès l’important paper que juga l’educació i la formació de les persones per a l’òptim desenvolupament de les seves habilitats i coneixements en la nostra societat cada cop més canviant, es percep com a imprescindible la posada en marxa de programes destinats al foment del voluntariat entre els adolescents.

Descripció del programa:

El programa ja en curs s’estructura en tres accions:

- Campanya als centres d’ensenyament secundari. Es tracta d’actuacions per tal de facilitar i donar suport a les accions de foment i promoció del voluntariat entre els estudiants d’ensenyament secundari.

- Cursos d’iniciació al voluntariat: aquests cursos estan destinats a totes les persones que decideixen fer-se voluntàries. Es tracta dels coneixements bàsics per a desenvolupar tasques com a voluntaris/àries a les entitats. Aquesta formació es complementa amb altres cursos que es desenvolupen en el context del Pla de formació del voluntariat de Catalunya (PFVC). A més, hi ha l’Escola d’Estiu del Voluntariat, com a espai formatiu extraordinari de caràcter aglutinant, intensiu i motivacional.

- Servei Català del Voluntariat: es basa en un web (www.voluntariat.org) en què es pot consultar tota la informació relativa a cursos, campanyes, entitats, programes, etc. Aquest servei actua com a punt d’informació a totes les aules d’informàtica de les escoles sobre el món de l’associacionisme i del voluntariat.

Objectiu específic:

- Promoció de dos crèdits variables (d’acord amb el Departament d’Ensenyament): Els/les joves i el voluntariat, per a batxillerat (16-18 anys) i Fem un món voluntari, per a alumnes d’ESO (12-14 anys).

- Oferir els coneixements i les habilitats necessaris per a adolescents (16-18 anys).

- Difondre i divulgar informació del món del voluntariat entre els infants i els adolescents d’arreu de Catalunya.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents. Àmbit educatiu, formatiu i noves tecnologies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Centres d’ensenyament secundari, escoles de formació i entitats de voluntariat reconegudes.

Temporització:

Programa permanent. Es realitzarà els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Es crearan instruments per avaluar cadascuna de les accions.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Premi Serra i Moret i premi Jaume Ciurana

a l’actuació cívica juvenil

Número: 8.14

Introducció:

Es van constituir aquests premis per tal de premiar i potenciar els valors cívics.

Descripció del programa:

El Premi Serra i Moret, en la modalitat de treball pedagògic, es convoca anualment per a obres i treballs sobre civisme. El Premi Jaume Ciurana es convoca, conjuntament amb Antics Amics de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, en dues modalitats: a favor de les persones i en la millora de l’entorn natural. El lliurament d’aquest premi es du a terme al Palau de la Generalitat el dia de Sant Jordi.

Objectiu específic:

- Premi Serra i Moret: promoció del civisme en forma d’unitat didàctica o de treball experimentable.

- Premi Jaume Ciurana: fomentar en els adolescents i els joves la capacitat associativa, la cooperació, l’esperit de servei i l’estimació i el respecte per la natura.

Destinataris i sector d’intervenció:

Ciutadans i entitats.

Ens responsables:

•Departament de Benestar Social.

•Antics Amics de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.

Ens col·laborador:

Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

Temporització:

Concessió el 23 d’abril de cada any.

Avaluació:

Repercussió social de la convocatòria.

Àmbit d’intervenció:

Participació

Nom del programa:

Foment del civisme: difusió i publicacions

Número: 8.15

Introducció:

Edició de material divulgatiu i de suport a activitats.

Descripció del programa:

Edició concreta de:

- Calendari escolar.

- Llibres de civisme.

- Cartelleria i programes de difusió infantil.

- Reconeixement a la participació.

- Material de suport a les activitats.

Objectiu específic:

Suport a les activitats de sensibilització dels infants envers els valors cívics per mitjà de la difusió i edicions de suport.

Destinataris i sector d’intervenció:

Entitats i públic infantil i adolescent.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Temporització:

Programa en curs. Continuació els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Existeix una fitxa de seguiment específica per al programa.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Estudis sobre el temps d’oci

Número: 9.1

Introducció:

La distribució del temps, els gustos personals, les obligacions i els deures en forma d’activitats organitzades configuren les característiques del temps d’oci infantil. Ens trobem davant d’un espai de llibertat personal? o aquest espai està prou influït i pautat pels adults? No hi ha dubte que el lleure és el temps més pròpiament infantil. De com sigui i s’organitzi, segons la cultura, la posició econòmica o la localització geogràfica, en podem obtenir prou informació, per ajudar de la manera més convenient, la infància catalana d’aquest començament de segle.

Descripció del programa:

El programa que es proposa en aquest primer pla de la infància voldria elaborar i redactar una investigació que informés sobre les característiques i les variables del temps d’oci, per tal de disposar, en un segon pla, de la informació que permetés dissenyar i desenvolupar els programes que més responguessin a les necessitats, objectives i sentides, dels infants.

Atesa l’extrema varietat del ventall d’edats, es proposa la realització de tres estudis, coordinats i complementaris: a) el temps d’oci dels infants de 0 a 3 anys, b) el temps d’oci dels infants de 3 a 12 anys, i c) el temps d’oci dels adolescents de 12 a 18 anys.

Objectiu específic:

Conèixer els espais de lleure dels infants per tal d’incidir-hi més positivament.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents en l’àmbit del lleure.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

Temporització:

Programa ja en curs.

Avaluació:

A partir de les conclusions de l’estudi es dissenyaran polítiques i estratègies d’actuació.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

L’ús de les noves tecnologies audiovisuals

Número: 9.2

Introducció:

Existeix una extensa bibliografia dedicada a la relació entre la infància i les noves tecnologies audiovisuals, tot i que potser, a hores d’ara, encara no s’hagi arribat a conclusions operatives. En tot cas, una de les conclusions a la qual sí que s’ha arribat és a la importància que ha assolit la capacitat personal d’elecció davant l’oferta existent de tot tipus (cadenes públiques i privades de televisió, consoles i ordinadors i Internet...). La infància ha d’estar realment preparada per moure’s positivament a través d’aquest creixent bosc d’ofertes que arriba a l’interior de les llars. I les famílies també han de dominar-lo, per tal de descobrir-hi aliats i no enemics del procés educatiu que desenvolupen amb els seus infants.

Descripció del programa:

El programa que es proposa es compon de dues parts: a) realitzar una investigació que ens situï en el nivell de coneixement més actual sobre aquesta ràpida dialèctica infants-mitjans audiovisuals, b) amb la informació obtinguda, preparar i emetre, per televisió, les pautes i els criteris per desenvolupar un sentit crític d’observador i oïdor en els infants i en les seves famílies.

Objectiu específic:

Millorar la relació dels infants amb els mitjans audiovisuals per tal d’obtenir una dependència més positiva i lliure.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents en l’àmbit del lleure.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament d’Ensenyament.

• Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Marc legislatiu i suport a les

activitats extraescolars

Número: 9.3

Introducció:

Els desajustos entre els horaris laborals dels pares i les mares i els horaris escolars dels fills i les filles fan cada dia més necessàries propostes que complementin el temps escolar. Les activitats extraescolars, els centres oberts, els centres diaris de lleure, el reforç escolar, les escoles de música, les escoles d’idiomes, etc. són recursos cada vegada més sol·licitats, ja que responen a les necessitats de les famílies. Cal, però, regular un marc legal mínim d’aquestes activitats, amb la pretensió exclusiva d’assegurar-ne la qualitat i també posar a disposició dels col·lectius que les organitzen (AMPA, entitats d’educació en el lleure, centres oberts...) els recursos i mitjans necessaris per al seu bon fer.

L’educació no formal és un complement necessari i imprescindible a l’educació reglada, facilita el treball en valors i, en determinades circumstàncies, esdevé un clar espai de prevenció.

Descripció del programa:

Aquest programa preveu regular les activitats escolars lectives, complementàries i extraescolars.

Objectiu específic:

Afavorir la qualitat de les activitats extraescolars.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de tots els àmbits.

Ens responsables:

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

• Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

Ens col·laboradors:

• Departament de Justícia.

• Departament de Cultura.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Òmnia

Número: 9.4

Introducció:

En l’actualitat és molt important facilitar l’accés a les noves tecnologies per evitar que les persones perdin oportunitats o agreugin processos d’exclusió social perquè no coneixen una eina de comunicació i de treball, que esdevé bàsica en la nova societat de la informació.

Descripció del programa:

Òmnia és un terme llatí que vol dir tothom. Amb el programa Òmnia es pretén garantir que qualsevol persona pugui accedir a la societat de la informació i que no en quedi exclosa per motius de formació o econòmics.

El projecte vol incidir en tres aspectes i per això s’estructura en tres línies de treball: inserció sociolaboral, formació i ús comunitari. Actualment hi ha 45 espais físics, repartits per Catalunya, dotats de nous equips informàtics complets i de les darreres innovacions tècniques. L’any 2000 es van beneficiar del projecte 10.000 persones.

Òmnia vol seguir cobrint una necessitat social i ha d’arribar a tots aquells llocs amb imminent risc d’exclusió social, i també vol ampliar l’edat dels col·lectius prioritaris a partir de 12 anys.

Objectiu específic:

Increment de la implantació d’espais informàtics als barris, per a la prevenció i lluita contra l’exclusió social mitjançant les noves tecnologies.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants a partir de 12 anys i les seves famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Entitats sense ànim de lucre.

Temporització:

Programa en curs. Seguiment i ampliació en els propers anys.

Avaluació:

Instruments dissenyats expressament per al programa.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Plans de desenvolupament comunitari: infants-joves

Número: 9.5

Introducció:

En el marc dels plans de desenvolupament comunitari, actualment s’estan implementant projectes dirigits a la infància i l’adolescència, que van des de casals d’estiu a esplais diaris, ludoteques, tallers i colònies, entre d’altres.

Descripció del programa:

Ajudes a projectes integrats en els àmbits enunciats, elaborats per entitats de barris amb àrees de risc social, que plantegin: els objectius generals i operatius, els destinataris concrets, les activitats a realitzar, etc.

Objectiu específic:

Desenvolupament comunitari fomentant la iniciativa i la cogestió d’entitats i associacions del territori.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de barris amb àrees en risc social.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

Programa ja en curs. Continuar la seva activitat els anys 2002, 2003 i 2004.

Avaluació:

Aplicació dels instruments ja existents dissenyats per al programa.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Lleure i medi ambient

Número: 9.6

Introducció:

La vida dels infants i adolescents es desenvolupa en diversos àmbits, en els quals actuen i observen les actituds i les actuacions d’altres nois i noies i de persones adultes. Quan fem activitats per a la seva diversió, com vacances, excursions, sortides, visites, passejades, jocs en espais públics, etc., seria bo motivar els infants perquè actuïn amb respecte en tots els seus comportaments.

Descripció del programa:

Donar suport a programes creats per administracions públiques i/o associacions que tinguin per objectiu el respecte del medi i que afavoreixin les orientacions ecològiques adreçades als infants i als adolescents.

Objectiu específic:

Fomentar el respecte i l’estimació de l’infant i l’adolescent pel medi on viu i pel món que l’envolta.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament de Medi Ambient.

• Departament d’Ensenyament.

• Departament de Cultura.

• Departament de la Presidència (Secretaria General de la Joventut).

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programes.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Les Superrutes familiars

Número: 9.7

Introducció:

En la societat ocupada actual, que fomenta valors clarament individualistes, és cada cop més difícil disposar d’espais i d’ocasions en què la família participi conjuntament.

Descripció del programa:

Col·laborar en un programa televisiu que fomenti les relacions en família durant els caps de setmana. El projecte de programa proposa als espectadors quatre Superrutes diferents, una per trimestre, que inclouen, entre totes, 20 llocs per visitar en família. La combinació de les visites amb un concurs serà un mitjà per animar l’activitat i perquè es faci realment en família.

Objectiu específic:

Impulsar els valors de la família entre els nens i les nenes de Catalunya.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants, adolescents i famílies.

Ens responsables:

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

• Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (Club Super 3).

Temporització:

Programa ja en curs.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Ludoteques

Número: 9.8

Introducció:

El joc i la joguina són alguns dels mitjans més òptims per desenvolupar projectes educatius amb finalitats socials i culturals.

Descripció del programa:

El programa consta de quatre parts:

- Una xarxa d’equipaments especialitzats.

- Ludoteca familiar. Obrir uns dies determinats la ludoteca als pares i a les mares per tal de fomentar el joc conjunt.

- Macroludoteca: jornada lúdica anual en un espai obert a tothom per donar a conèixer la ludoteca com a medi educatiu de qualitat.

- Servei de préstec de: jocs sobredimensionats, ludoteca, ludoètnia.

Objectiu específic:

Promoure el desenvolupament integral de la persona a través del joc.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i famílies.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Entitats diverses.

Temporització:

Programa en curs. Vigent en el període del Pla.

Avaluació:

Fitxes dissenyades per a cada activitat.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Suport d’activitats de lleure

d’entitats i institucions

Número: 9.9

Introducció:

La iniciativa social desenvolupa diverses activitats lúdiques que tenen objectius socials o culturals.

Descripció del programa:

Donar suport a aquestes activitats mitjançant diversos recursos i activitats en: parcs de Nadal, Tamborinada, Festa dels Supers del Club Super 3, Festa de la Diversitat, altres.

Objectiu específic:

Donar suport a les activitats d’entitats i institucions dedicades als infants i als adolescents.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents en l’àmbit del lleure.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

Entitats diverses.

Temporització:

Programa en curs. Vigent en el període del Pla.

Avaluació:

Fitxes dissenyades per a cada activitat.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Jugar i llegir

Número: 9.10

Introducció:

Programa adreçat a infants i adolescents per mitjà del joc i la cultura.

Descripció del programa:

A partir de dos espais diferenciats, ludoteca i sala de lectura, es pretén promoure el desenvolupament de l’infant i l’adolescent per mitjà d’activitats organitzades.

Objectiu específic:

Promoure la formació integral de l’infant i l’adolescent.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de 5 a 14 anys.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

• Fundació Pere Tarrés.

• Federació Catalana de l’Esplai.

• Altres entitats educatives.

Temporització:

Programa en curs. Vigent en el període del Pla.

Avaluació:

Fitxes dissenyades per a cada activitat.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Colònies d’estiu per a infants

de les cases del mar

Número: 9.11

Introducció:

Les cases del mar són espais d’encontre i suport als mariners i pescadors catalans.

Descripció del programa:

Les colònies d’estiu estan adreçades a infants procedents de famílies marineres i es realitzen a l’entorn de diferents activitats de dinamització, esports d’aventura, excursions, etc.

Objectiu específic:

Educar des del lleure tots els aspectes de la persona: els hàbits, els valors, les relacions socials, i la conscienciació de pertànyer a un grup.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants entre 8 i 12 anys.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

• Fundació Pere Tarrés.

• Institut Social de la Marina.

Temporització:

Programa en curs. Vigent en el període del Pla.

Avaluació:

Fitxes dissenyades per a l’activitat.

Àmbit d’intervenció:

Lleure i cultura

Nom del programa:

Animació i espectacles infantils

Número: 9.12

Introducció:

Espectacles al carrer en el seu vessant lúdic.

Descripció del programa:

Es compon de diferents espectacles de carrer, pallassos, cercaviles, titelles, música..., lligats a les celebracions, commemoracions o altres actes significatius als barris.

Objectiu específic:

Promoure l’animació, els espectacles infantils i el coneixement de la cultura popular i festiva de Catalunya.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents a l’àmbit del lleure.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social.

Ens col·laboradors:

• La Roda d’Espectacles.

• Rialles.

• FUSIC.

Temporització:

Programa en curs. Vigent en el període del Pla.

Avaluació:

Fitxes dissenyades per a l’activitat.

Àmbit d’intervenció:

Polítiques d’infància i

adolescència locals i comarcals

Nom del programa:

Materials per a l’elaboració de plans d’infància i adolescència

Número: 10.1

Introducció:

Aconseguir que aquest Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya sigui completat i concretat en plans d’infància i adolescència en els diferents municipis i comarques del país pot ser una forma multiplicadora de la seva implantació. És cert que alguns ens locals ja tenen definit el seu pla d’infància, però encara molts no el tenen, malgrat que per la seva dimensió podrien desenvolupar-lo.

Descripció del programa:

Aquest programa preveu dues línies d’acció:

- Edició de materials per donar suport a l’elaboració de plans d’infància i adolescència.

- Assessorament tècnic a tots aquells ajuntaments o consells comarcals que decideixin elaborar un pla d’infància i adolescència.

Objectiu específic:

Promoure plans d’infància i adolescència en l’àmbit local i comarcal.

Destinataris i sector d’intervenció:

Ajuntaments i consells comarcals de Catalunya.

Ens responsable:

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

• Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut -Pla Nacional de Joventut).

Ens col·laboradors:

Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de dissenyar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Polítiques d’infància i

adolescència locals i comarcals

Nom del programa:

Programa de formació de regidors/res i tècnics/ques sobre infància i adolescència

Número: 10.2

Introducció:

S’ha demostrat que la formació és una de les eines més potents per afavorir el canvi i per millorar les polítiques que es desenvolupen. Si desitgem que les polítiques d’infància i adolescència avancin, serà important posar els mitjans formatius necessaris a l’abast dels agents que han de definir aquestes polítiques. Així, es pretén promoure espais de reflexió i d’anàlisi, de coneixement i d’intercanvi d’experiències, i compartir perspectives de futur per a les polítiques d’infància i adolescència.

Descripció del programa:

Aquest programa consistiria en la planificació de seminaris i jornades sobre diferents temàtiques relacionades amb la infància i l’adolescència. Inicialment es plantejarien de forma presencial, però també es podrien organitzar com a formació virtual.

Objectius específics:

Vetllar per la formació dels/de les regidors/res i tècnics/ques en temes d’infància i adolescència.

Definir i coordinar polítiques locals d’infància i adolescència.

Destinataris i sector d’intervenció:

Regidors/es i tècnics/ques d’ajuntaments i consells comarcals de Catalunya.

Es podria obrir a persones d’associacions i/o interessats/des en temes d’infància.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2003/2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Polítiques d’infància i

adolescència locals i comarcals

Nom del programa:

Promoció d’àrees municipals

d’infància i adolescència

Número: 10.3

Introducció:

Quan en una administració hi ha un/a responsable d’un tema específic, aquest troba una concreció en les polítiques que es desenvolupen. En la línia del que expressàvem en el programa anterior, pot ser positiu que els ens locals creïn àrees municipals o gerències específiques per als temes d’infància i adolescència. Com que aquestes, en general, no existeixen en l’actualitat, caldria estudiar la seva viabilitat i les seves característiques per tal de permetre, si sembla oportú, implementar-les en la propera legislatura.

Descripció del programa:

Aquest programa s’iniciaria amb la constitució d’un grup d’estudi format per experts en infància i en polítiques socials. A partir del treball d’aquest grup es realitzarien unes jornades o un congrés sobre aquesta temàtica oberta a tots els agents.

En el transcurs d’aquest primer Pla, caldria també concretar les línies de promoció de les àrees d’infància i d’adolescència per tal de desenvolupar-les en un segon pla d’infància.

Objectius específics:

Analitzar les característiques de les àrees d’infància i d’adolescència municipals.

Generar debat al voltant de les polítiques d’infància i d’adolescència al món local.

Destinataris i sector d’intervenció:

Ajuntaments i consells comarcals de Catalunya

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut).

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2004.

Avaluació:

Els instruments d’avaluació es dissenyaran en el moment de planificar el programa.

Àmbit d’intervenció:

Accions complementàries als programes

Nom del programa:

Llei 8/1995

Número: A.11.1

Introducció:

La Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció (DOGC núm. 2083, de 2 d’agost de 1995), estableix, en la disposició addicional segona i en la final primera, el desplegament reglamentari de la llei mencionada. Aquest reglament seria l’instrument òptim per a la protecció i l’atenció de la infància del nostre país i, consegüentment, requereix actualitzar l’aplicació de la Llei.

Descripció del programa:

Constituir un equip d’experts que aprofundeixi en el reglament de la Llei 8/1995 per a la infància catalana.

Objectiu específic:

Actualitzar l’aplicació de la llei.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de qualsevol àmbit de Catalunya.

Ens responsables:

• Departament de Justícia.

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

• Els departaments del Govern integrats a l’Observatori.

• Consells comarcals i ajuntaments.

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

Seguiment de l’evolució dels treballs, la seva evolució temporal i la consulta del text proposat a experts de diversos àmbits. Consulta al Consell Sectorial d’Infància.

Àmbit d’intervenció:

Accions complementàries als programes

Nom del programa:

Desenvolupament de les actuacions de reordenació de l’atenció a la infància

Número: A.11.2

Introducció:

L’assumpció, per part de la Secretaria de la Família, de responsabilitats institucionals, inicialment assumides per l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància, del Departament de Justícia; la creació de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència i el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència; com també la reestructuració de la Direcció General d’Atenció al Menor i la redacció d’un nou model d’atenció a la infància en risc, plantegen la necessitat d’una reordenació de l’atenció a la infància i l’adolescència del Govern de la Generalitat.

Descripció del programa:

L’activitat que es proposa és l’anàlisi conjunta, per part dels dos departaments implicats, de les competències i recursos pertinents, per tal de racionalitzar, coordinar i cohesionar l’atenció a la infància.

Objectiu específic:

Racionalitzar l’atenció a la infància i l’adolescència catalanes.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents de qualsevol àmbit de Catalunya

Ens responsables:

• Departament de Justícia.

• Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

Departaments del Govern de l’Observatori.

Temporització:

2002/2003.

Avaluació:

A concretar en el moment de definir l’activitat i els seus objectius.

Àmbit d’intervenció:

Accions complementàries als programes

Nom del programa:

Participació al Fòrum de la Cultura 2004

Número: A.11.3

Introducció:

El Fòrum de la Cultura 2004 serà una plataforma òptima, i molt propera, per exposar propostes i plantejaments de futur que disposin de possibilitats d’implantació. En aquest sentit, existeix la iniciativa de crear un fòrum de la infància, dins del Fòrum de la Cultura 2004,72 que pot ser un motor de canvi i de progrés per a la infància mundial, ja que constituiria un lloc apropiat per adoptar compromisos concrets a favor dels drets dels infants.

Descripció del programa:

Per això, es proposa la participació de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya en aquest possible fòrum. La seva contribució en un encontre internacional de prestigi, formada per institucions, organismes i persones que treballen per a la infància, pot aportar propostes concretes i operatives que depassin en molt la infància catalana i donin projecció al Pla.

Objectiu específic:

Contribució de l’Observatori al progrés internacional de la infància i difusió del Pla de la infància i l’adolescència de Catalunya.

Destinataris i sector d’intervenció:

Infants i adolescents i població en general.

Ens responsable:

Departament de Benestar Social (Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya).

Ens col·laboradors:

Departaments del Govern i entitats participants a l’Observatori.

Temporització:

2002/2003/2004.

Avaluació:

A concretar en el moment de definir l’activitat i els seus objectius específics.

És a través de l’establiment de comunitats educatives plurals,

governades per normes de participació democràtica i

on es privilegiï el diàleg entre els diferents punts de vista i

on es rebutgi tota forma de resolució de conflictes naturals per la violència o l’autoritarisme, que es pot educar per una plena ciutadania.

Roberto Carnerio

CAPÍTOL VI METODOLOGIA DE TREBALL

6.1. Les fases del Pla i la seva temporització

El Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya es desenvoluparà segons tres fases amb les característiques següents:

PLANIFICACIÓ

• Definició general del Pla

Aquesta ha estat una primera part del treball de la fase de planificació en què s’han definit les grans línies del Pla, amb coordinació de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya i la Comissió Interdepar-tamental de la Infància.

La Comissió Interdepartamental de la Infància a Catalunya, integrada en l’Observatori, ha anat elaborant i desenvolupant les diferents etapes del Pla i ha estat l’enllaç amb els diferents departaments.

Finalment, el projecte del Pla ha quedat redactat a finals d’agost de 2001 i és tractat globalment, amb la incorporació de programes, suggeriments i valoracions, a primers de setembre, al Ple de la Comissió Interdepartamental de la Infància i al Ple de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya.

• Presentació del Pla al Parlament de Catalunya

Es presentarà el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, d’acord amb el que preveu el punt primer de la moció 6/VI, sobre els centres dependents de la Direcció General d’Atenció a la Infància, aprovada pel Ple del Parlament el 15 de març de 2000 (BOPC núm. 36, de 27 de març de 2000), a la Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya.

• Concreció dels programes i actuacions

Una vegada presentat el Pla al Parlament de Catalunya, es continuarà treballant en la planificació detallada d’aquells programes nous i de les actuacions que no estiguin en curs.

Aquesta tasca s’iniciarà amb la creació de l’equip tècnic de cada programa o actuació. Aquests equips tècnics portaran a terme l’elaboració definitiva de les diferents parts dels programes o actuacions.

En aquest moment de concreció dels programes i actuacions participaran el Departament assignat com a director del Programa (el qual nomenarà un tècnic coordinador d’aquest, triat entre el seu personal), els departaments col·laboradors i l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya (en funcions de coordinador del conjunt del Pla). En aquells programes en què així es determini, hi participaran la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, i també les entitats vinculades a la infància i l’adolescència i els professionals experts en aquest àmbit, amb l’objectiu d’assolir actuacions de consens.

Per a cadascun dels programes o actuacions caldrà definir:

Les necessitats del programa o actuació

Els objectius i continguts del programa o actuació

Les accions a desenvolupar

Les responsabilitats

El pressupost

La temporització

Els indicadors d’avaluació

Altres aspectes que es determinin

La concreció de cadascun dels programes o actuacions es portarà a terme tenint en compte la temporització indicada en el Pla i l’estudi de necessitats.

En els programes o actuacions ja existents, s’establiran els mecanismes assenyalats suara que els completin.

EXECUCIÓ

Un cop planificats i dissenyats els programes i les actuacions, serà l’hora de dur a terme i executar les accions definides.

L’execució d’aquest Pla se centra en els exercicis 2002, 2003 i 2004.

Com ja hem assenyalat, els programes i actuacions que es proposen tenen diferents ritmes de realització:

•Programes en curs: programes que ja s’estanaplicant, i es continuen valorant positivament.

•Programes nous amb voluntat de permanència: alguns d’ells en fase de planificació, seguint la metodologia de treball del Pla, i d’altres en fase més incipient, ja que requereixen un període previ d’estudi,valoració i difusió.

•Actuacions puntuals: previstes segons diferents temporitzacions del Pla.

A l’horitzó final de 2004 hi ha la voluntat d’haver desenvolupat el conjunt dels programes i actuacions, establerts en el Pla, amb el compromís que, com a mínim el 60% dels programes nous i de les actuacions noves, estiguin en la fase d’execució i avaluació.

Atès que es tracta d’un pla obert i dinàmic, es preveu que s’hi incorporin aquells programes o actuacions que, per les seves característiques, requereixin un període d’anàlisi o valoració prèvia, o aquells que la Comissió Interdepartamental de la Infància estableixi com a prioritaris.

AVALUACIÓ

Com ja es definirà més endavant, pel que fa al Pla general, es preveuen dos períodes diferents d’avaluació: anualment i al final del Pla, l’any 2004. Aquestes avaluacions generals del Pla es nodriran de les avaluacions respectives, també anuals i final, per a cadascun dels programes i actuacions.

Les primeres avaluacions anuals, tant del conjunt del Pla com de cada programa, no sols serviran per introduir les correccions pertinents al desenvolupament del Pla, sinó que també constituiran el primer material d’estudi que, conjuntament amb altres avaluacions posteriors, informacions, consultes i assessoraments, donaran cos als treballs de disseny i a la planificació del II Pla d’infància i adolescència de Catalunya.

FASES DEL PLA:

PLANIFICACIÓ:

•Disseny i redacció del Pla.

•Presentació del Pla al Parlament.

•Concreció dels programes i actuacions nous i harmonització dels existents.

EXECUCIÓ:

•Accions generals del Pla, exercicis 2002, 2003 i 2004.

•Implementació de cada programa amb la seva temporització específica.

AVALUACIÓ:

Pel que fa al Pla i pel que fa a cada programa:

•Sobre els efectes i sobre l’impacte d’aquests efectes.

•Avaluacions anuals.

•Avaluació final.

PLANIFICACIÓ DEL II PLA:

A partir de les primeres valoracions i avaluacions de 2002 i amb la participació

d’altres informacions i agents, es començarà el disseny i la planificació del II Pla.

6.2. L’estructura organitzativa

6.2.1. Comissió Interdepartamental de la Infància a Catalunya

Amb motiu de l’elaboració del Pla, el 22 de maig de 2001 es va constituir la Comissió Interdepartamental de la Infància a Catalunya, que, com a òrgan intern de la Generalitat de Catalunya, té per funcions principals l’elaboració, l’estudi, el desenvolupament, l’execució i l’avaluació del Pla.

La Comissió està constituïda per tots els representants dels departaments de la Generalitat de Catalunya que formen part de l’Observatori de la Infància i l’Adoles-cència de Catalunya.

La Comissió Indepartamental, amb coordinació directa amb l’Observatori, és qui farà les funcions de coordinació, seguiment i avaluació del Pla.

Així mateix, proposarà les modificacions que cregui convenients dels programes definits, a mesura que avanci la seva implementació, i/o determinarà la seva finalització, quan ho cregui convenient o en haver assolit els objectius fixats.

6.2.2. Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya

Creat mitjançant el Decret 369/2000, de 21 de novembre, l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya és l’òrgan col·legiat de participació que actua com a instrument específic per al desenvo-lupament, el seguiment, el debat, l’estudi i la divulgació de polítiques protectores de la infància i l’adolescència, per a la millora de la qualitat de vida d’aquest col·lectiu i per a la transformació de la seva realitat social.

Segons l’article 2 de l’esmentat Decret, són funcions de l’Observatori, entre altres:

b) Promoure, donar suport, sensibilitzar i avaluar les actuacions de l’Administració de la Generalitat en l’àmbit que s’encomana a l’Observatori.

c) Assessorar els departaments de l’Administració de la Generalitat i les entitats locals que ho requereixin en relació amb les actuacions dirigides a la protecció i el benestar de la infància i l’adolescència.

L’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya formarà part de totes les actuacions o els programes nous que es proposen en el Pla, alguns dirigint-los directament com a òrgan adscrit al Departa-ment de Benestar Social a través de la Secretaria de la Família, en d’altres assumint les funcions d’ens col·laborador i d’enllaç amb la resta de programes del Pla, amb coordinació directa amb la Comissió Interdepartamental.

6.2.3. Equip Tècnic de Programes i actuacions del Pla

Una vegada presentat el Pla, es crearà un equip tècnic de suport a la Comissió Interdepartamental que estarà format per especialistes en polítiques d’infància i adolescència.

Aquest equip serà l’encarregat de:

• Donar suport a la Comissió Interdepartamental de la Infància i a l’Observatori de la Infància i l’Adolescència, aplicant les decisions i els acords que prengui.

• Coordinar i garantir les fases generals del Pla.

• Efectuar propostes de planificació.

• Establir i desenvolupar mecanismes de seguiment del Pla i elaborar informes.

• Coordinar els equips de cadascun dels programes o actuacions del Pla.

• Informar de l’evolució del Pla.

6.2.4. Equip de programa o actuació

Cada equip vetllarà per la planificació del seu projecte definitiu, la seva execució i avaluació.

L’equip estarà format per un responsable de programa, que serà nomenat pel Departament responsable del programa o de l’actuació, i per un representant de cadascun dels ens col·laboradors. Podran també formar part de l’equip persones expertes en la matèria concreta que tracti el programa.

Seran funcions de l’equip de programa o actuació:

• Enllestir la concreció del programa o actuació.

• Vetllar per la implementació de cadascuna de les accions que s’hagin definit.

• Proposar millores i canvis a mesura que es desenvolupi el programa o l’actuació.

• Fer el seguiment i l’avaluació del programa o actuació.

• Detectar noves necessitats.

• Definir propostes sobre l’àmbit de treball per al proper pla d’infància.

6.3. Les coordinacions del Pla

El Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya és bàsicament un pla interdepartamental. Essencialment estan implicats en la seva execució els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, i a ells els pertoca que es compleixin les finalitats i objectius definits i s’implementin els diferents programes que el constitueixen.

En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, a banda de la coordinació ja especificada dels diferents departaments, el Pla es coordinarà amb els altres plans i acords interdepartamentals vigents que tinguin a veure amb la infància i l’adolescència:

• Pla integral de suport a les famílies.

• Pla integral de lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

• Pla interdepartamental d’igualtat d’oportunitats per a les dones.

• Pla interdepartamental d’immigració.

• Pla interdepartamental per a majors de 18 anys.

• Pla nacional de joventut. Joves 2010.

• Pla de salut de Catalunya.

• Pla d’inserció sociolaboral per a joves desafavorits.

• Pla de reducció d’accidentalitat jove a les carreteres.

• Pla d’intervenció comunitària sobre educació per a la salut.

• Pla sanitari sobre la sida a Catalunya.

• Pla català de trànsit i seguretat viària.

• Acord interdepartamental contra l’anorèxia i la bulímia.

• Programa governamental CAT-21.

Aquest és un pla de la Generalitat de Catalunya plantejat amb la voluntat que al llarg del seu desenvolupament, s’hi puguin incorporar tots aquells programes que es determinin: iniciatives, estratègies, projectes i recursos d’entitats i d’administracions locals -diputacions, consells comarcals i ajuntaments- que actuen al territori de Catalunya.

Sense tenir caràcter exclusiu -en la resta de programes també es poden definir coordinacions i col·laboracions-, s’ha definit un àmbit de “Polítiques locals i comarcals per a la infància”, amb la voluntat d’anar facilitant espais de treball conjunt amb els ens locals i possibilitar polítiques d’infància efectives en el conjunt del territori.

En aquest Pla, també es pretén obrir àmbits d’actuació i de coordinació amb l’Institut d’Infància i Món Urbà i d’altres entitats d’iniciativa social que incideixen en el món de la infància i l’adolescència, com també afavorir la participació i la implicació directa dels mateixos infants i adolescents.

Diferents accions d’alguns dels programes pretenen afavorir clarament el debat i la implicació de les entitats vinculades a la infància i l’adolescència de Catalunya.

Com ja hem assenyalat, aquest primer Pla integral de suport a la infància i l’adolescència es defineix per al conjunt del país i, per tant, inclou en les seves pretensions ser una eina per obrir camins i sinèrgies en les polítiques d’infància i d’adolescència de casa nostra.

6.4. Avaluació del Pla i dels programes

El Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya comptarà amb instruments d’avaluació complets que permetran realitzar un seguiment acurat de la implementació de cada un dels programes d’actuació i conèixer l’impacte dels resultats finals obtinguts, tant qualitativament com quantitativament.

Específicament, el seguiment del Pla garantirà l’anàlisi continuada del grau d’implementació de cada programa establert i aportarà informació actualitzada que faciliti la presa de decisions i la introducció de correccions puntuals, per continuar adaptant les accions de cada programa als recursos i a les necessitats que sorgeixin durant la seva implementació.

El Pla, en aquesta mateixa direcció, definirà diferents instruments per posar en marxa un sistema integral de recollida i tractament de les dades obtingudes, mitjan-çant la col·laboració entre els agents que intervenen en cada programa, per tal de recollir-ne periòdicament el grau d’execució.

Podem resumir els objectius de l’avaluació a:

• Valorar el grau d’idoneïtat, efectivitat i eficiència dels programes que integren el Pla i del seu conjunt.

• Facilitar el procés de presa de decisions dels tècnics i polítics en relació amb el benestar de la infància I l’adolescència.

S’estableix una avaluació del Pla a dos nivells, a dues temporitzacions i de dos tipus.

6.4.1. Nivells d’avaluació

1. Programes. Aquest primer nivell correspon a l’avaluació que es farà de cada un dels programes establerts i de cadascuna de les accions complementàries definides. Per a cada programa s’establiran uns indicadors d’avaluació, els quals es recolliran en els seus projectes específics.

2. Conjunt del Pla. El segon nivell té a veure amb l’avaluació global del Pla. S’establiran un conjunt d’indicadors que hauran de permetre conèixer el grau de consecució dels objectius generals plantejats, I l’eficàcia i l’impacte integral que suposarà el Pla sobre la població infantil i adolescent de Catalunya.

6.4.2 Temporització de l’avaluació

1.Avaluació contínua. Al llarg dels tres anys de durada del Pla s’anirà avaluant el seu desenvolupament, de forma que les noves necessitats i qüestions que vagin sorgint puguin anar revertint en propostes de millora i en les adaptacions necessàries.

Com a mínim, es preveu fer una avaluació de cada programa i del conjunt del Pla en acabar l’exercici de 2002 i l’exercici de 2003.

2. Avaluació final. Aquesta serà més completa que les avaluacions anuals i es realitzarà el darrer trimestre de l’exercici de 2004.

L’avaluació final ha d’ajudar a recollir les necessitats que se’n derivin i a aportar indicadors reals per tal de definir el segon pla d’infància i adolescència de Catalunya.

6.4.3. Tipus d’avaluació

1. Avaluació de l’execució. L’execució del Pla s’avalua d’una forma contínua a través del seguiment de la

implementació dels diferents programes i accions que s’han definit.

Els indicadors per valorar l’execució són:

• Nombre de programes planificats.

• Nombre de programes planificats, executats i avaluats.

• Tipus i quantitat d’accions complementàries que s’han desenvolupat.

• Organismes implicats i funcionament dels diferents òrgans del Pla.

• Recursos invertits i mobilitzats.

• Compliment de les planificacions.

• Nombre d’usuaris, beneficiaris o participants als quals s’ha arribat.

• Altres indicadors que es determinin.

2. Avaluació dels resultats. Cal tenir en compte les dimensions següents:

Efecte: successos o esdeveniments produïts per algun aspecte del Pla tant previstos com no, tant positius com negatius.

Impacte: resultats dels efectes del Pla.

Aquestes dues dimensions s’operativitzaran a través d’indicadors com:

• Grau en què s’han complert les finalitats i els objectius previstos en el Pla.

• Nivell de desenvolupament assolit de les accions i els programes establerts.

• Cobertura del Pla respecte al conjunt de la població infantil i adolescent.

• Nivell de participació institucional en el desenvolupament del Pla.

• Compliment dels pressupostos establerts.

• Relació entre allò aconseguit i allò planificat.

• Beneficis generals del Pla per als infants i adolescents catalans.

• Altres indicadors que es determinin.

Quan abandonem la infància,

d’alguna manera,

tots ens sentim orfes.

Kazvo Ishiguro

CAPÍTOL VII FINANÇAMENT

El Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya s’emmarca en una acció de govern que preveu el desenvolupament de programes73 i actuacions mitjançant aquells departaments que, per raó de les àrees d’actuació, n’exerceixen la competència (en aquesta proposta no està comptabilitzada la despesa de les activitats, els recursos o les prestacions universals en l’àmbit de l’escolarització i de la sanitat).

Com el seu nom indica, el Pla integral té per finalitat aconseguir una optimització dels recursos i una racionalització i col·laboració institucionals que permetin donar respostes conjuntes i coordinades a les necessitats dels infants i dels adolescents de Catalunya.

El Pla preveu una projecció temporal de tres anys, de 2002 a 2004 (ambdós inclosos), i una despesa global de cinquanta mil milions de pessetes (50.000.000.000 ptes. o 300.506.052 euros). Al llarg d’aquest període se n’establirà el calendari d’execució determinat per dos àmbits d’actuació:

- La coordinació de les activitats, els recursos i les prestacions universals que ja s’estan desenvolupant des dels respectius departaments i que no suposen despeses addicionals respecte de les ja previstes per aquests en els seus pressupostos anuals.

- L’elaboració de les noves propostes de programes I actuacions en les quals es definirà l’abast temporal I interdepartamental, i l’impacte pressupostari d’aquestes actuacions.

73 No té en compte els programes de l’atenció institucional d’infants en risc social que es presenten a la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parla-ment en el marc d’un nou model d’atenció als menors desemparats i en situació d’alt risc social.