Estudi

“El professorat català d’Infantil, Primària i Secundària davant les TIC’s”

 

Pilar Casals, Enric Masdeu, Juan Miguel Muñoz, Núria Vilà

 

 

Algunes reflexions prèvies

El món educatiu ha experimentat, en els darrers decenis, modificacions profundes fruit de la reflexió teòrica, de la recerca educativa i de l’experimentació i l’observació directes. En aquest marc canviant, les tecnologies educatives s’han anat obrint camí entre la resistència d’alguns i l’entusiasme d’altres i la seva implementació ha generat, genera i segurament generarà encara grans debats sobre els seus beneficis, la seva incidència en els aprenentatges o sobre com i quan cal fer-ne ús.

Els docents, que en definitiva són els artífexs de qualsevol canvi pedagògic i també els primers a assimilar o qüestionar les novetats, tenen postures diverses davant del fenomen. Un sector important d’aquests professionals es demana si els esforços materials i personals que exigeix la introducció de les TIC revertirà de forma positiva i eficaç en els processos d’ensenyament-aprenetatge, o bé passarà com el que ha passat amb altres mitjans tecnològics presents als centres com és el cas, per exemple, dels videos educatius que no s’han rendibilitzat tant com es podia preveure. D’altres, els que se suposa que han assumit la presència d’ordinadors i materials multimèdia a l’escola i a l’aula, tampoc no tenen les idees clares sobre quina és l’aplicació eficaç i quina l’eficiència pedagògica dels usos informàtics i del programari d’orientació escolar i, de fet, encara es tenen poques bases teòriques i poca experimentació on fonamentar-se per afirmar-ne o negar-ne els beneficis. D’altra banda, ens trobem sovint davant de materials informàtics que deixen entreveure unes concepcions pedagògiques superades en molts àmbits escolars, tot i que quasi tothom coincideix a considerar que la bondat del programari depèn en bona part de l’ús que en fa el docent més que de les característiques intrínseques del material[1].

Un dels principals frens per a la introducció de les TIC és la formació del professorat. La gran majoria de mestres i professors de secundària provenen de plans d’estudis de fa anys, dels temps en què la informàtica tenia una presència nul.la o molt minsa perquè les condicions no eren encara les adequades. L’exemple el trobem a casa nostra. Si bé Catalunya ha estat pionera en la introducció d’ordinadors a les escoles, no sempre l’arribada dels aparells s’ha correspost amb una formació real dels docents que és molt més lenta perquè primer ha calgut passar per llargues etapes de formació d’usuaris abans d’anar introduint progressivament cursos que contemplessis els projectes d’aplicació didàctica. O sigui, sovint es comença per les instal.lacions d’ordinadors sens haver preparat prèviament les estructures d’acollida: formació integral dels mestres, pla viable d’implementació, objectius definits, etc., una via poc aconsellable per a una bona rendibilització. Sovint els usos són molt inferiors a les possibilitats dels maquinaris i dels programaris. Aquestes mancances en la formació provoquen que avui encara el control dels aparells recaigui bàsicament en mans d’un responsable de l’aula d’informàtica que en la pràctica és l’expert que n’assumeix la responsabilitat de la conservació i de molts dels usos i substitueix, a la pràctica, funcions dels tutors o dels responsables de les matèries i, per tant, la inserció real en el currículum.

Un altre factor de la lentitud d’implantació el trobem en el funcionament de les institucions educatives responsables de la formació de mestres i educadors, que també han estat lentes a l’hora d’introduir les TIC als seus plans d’estudis d’una forma efectiva perquè, tot i que ja hi constin assignatures sobre tecnologia educativa, sovint s’ha d’esmerçar un temps, sempre escàs, en activitats més de formació de l’usuari que de reflexió sobre la relació entre informàtica i ensenyament i sobre el paper de l’ordinador a les aules.

Finalment trobem altres causes en la concepció d'escola. Fa anys Papert va dir que si l'ordinador s'insereix en un context escolar tradicional, "el cos estrany serà expulsat", perquè difícilment una aula amb un funcionament estàtic suportarà un ús dinàmic de l’ordinador. En aquests casos, la informàtica no serà una eina potenciadora de coneixements, ni una possibilitat per anar més enllà de les parets de l’aula, sinó que quedarà reduïda a usos i aplicacions mecanicistes i poc creatius.

El contacte amb les escoles ens demostra que l’actitud dels docents canvia quan es fan propostes clares i eficaces sobre els usos i les aplicacions de les TIC, o quan es donen idees sobre la manera de rendibilitzar els programes habituals d’usuari per a finalitats educatives. Materials com el processador de textos Word o el de presentacions Power Point tenen bones possibilitats per donar suport als processos d’escriptura i de lectura respectivament, amb l’avantatge de ser materials a l’abast de tothom i de maneig relativament fàcil.

Amb aquest treball volem acostar-nos a aquells docents que encara són resistents a l’ús de les tecnologies educatives, detectar les causes de la seva resistència i recollir una informació que possiblement ens permetrà dissenyar línies d’actuació més imaginatives que engresquin els que encara són de l’opinió que les coses que es fan amb ordinador també es poden fer amb llapis i paper.

 

1. Objectius

L’ús de les TIC genera encara molts interrogants que es perpetuaran fins que el seu ús  més estabilitzat hi doni respostes. Alguns d’aquests interrogants constitueixen l’eix de la nostra recerca, amb la qual volem arribar tant als que es consideren docents molt resistents a la tecnologia educativa, com als que aparentment fan servir les TIC però en realitat no les han assumit en la seva manera de treballar.

Les preguntes que ens formulem són aquestes:

¨      ¿Perquè, tot i els mitjans abocats, la formació oferta i molts factors ambientals que ho afavoreixen (mitjans de comunicació, abaratiment dels mitjans informàtics...), encara hi ha un bon nombre de mestres/professors que no utilitzen les TICs?

 

¨      ¿Caldria definir més què és assumir l’ús de les TICs en l’ensenyament ja que no es tracta simplement de posar als alumnes davant d’un ordinador i que la màquina faci la resta?

¨      L’ús de les TICs, el bon ús de les TICs millor dit, afavoreix realment l’adquisició d’aprenentatges significatius en els alumnes? És a dir:

ü      Val la pena, realment, l’esforç fet en infraestructures, dotacions de mitjans teconològics i formació del professorat?

ü      Estan sobrevalorades les TICs com a eina d’aprenentatge?

ü      Fins a quin punt s’han d’inserir en el currículum?

ü      Què es pot fer perquè siguin una eina realment útil al procés d’ensenyament-aprenentatge, per millorar la seva qualitat, per ajudar els alumnes a enriquir la seva formació i cultura?

 

2. Modus operandi

La població que constitueix l’objectiu del nostre estudi està constituïda per mestres i professors dels centres públics, concertats i privats d’Educació Infantil, Primària i Secundària de Catalunya que responen a aquestes tipologies:

¨      Mestres/professors coordinadors d’informàtica dels Centres. La idea és fer-los servir de transmissors de la nostra demanda de fer arribar el qüestionari a aquells companys que considerin “mestres i professors resistents a l’ús de les TIC’s”. Ells poden actuar d’element clau per a l’èxit del nostre estudi, perquè són fàcilment localitzables i perquè poden ser “sensibles” a la nostra demanda.

Per tal de no ferir susceptibilitats ni de culpabilitzar ningú, hauran de plantejar la demanda com un intent de descriure la situació actual perquè més endavant es puguin oferir solucions.

Així mateix, aquests coordinadors hauran de ser el dinamitzadors de l’enquesta en els seus llocs de treball i per això hem de ser capaços de fer-los arribar una proposta atractiva, que els interessi tant a ells com als centres.

¨      -Mestres/professors Pro-TIC’s que actuen de dinamitzadors. Fan servir la informàtica amb els alumnes com una eina més, a classe i a l’aula d’informàtica. Utilitzen programari educatiu divers (no només Clic) Internet i altres eines de tecnologia educativa quan cal.

¨      -Mestres/professors Mig-TIC’s. Fan servir la informàtica/TIC’s com a eina d’ús personal, naveguen a Internet, fan servir alguns recursos Multimèdia però de manera molt puntual i esporàdica.

¨      -Mestres-professors Anti-TIC’s. Tenen fòbia i/o por a tot el que tingui a veure amb la tecnologia, els ordinadors o les “maquinetes”. La mateixa por els converteix en “anti”.

¨      Pot haver-hi un cinquè perfil que també seria interessant de tenir en compte com és el constituït pels mestres i professors que formen part de l’equip directiu.

 

3.- Metodologia / instruments

En primer lloc cal mirar si existeix algun problema o impediment de tipus legal per dur a terme la nostra recerca. Caldrà demanar autorització. Com a mínim, caldria informar el Departament o a la SGTI de les nostres intencions.

També hem de considerar curosament amb quin membret surt l’enquesta. No ens interessa un estudi casolà que ens impedeixi de demanar ajuts a:

El Departement d’Ensenyament?

La SGTI?

Alguna universitat?

Editorials?

Associacions?

Diverses d’aquestes institucions?

Per això hem de fer un Projecte detallat de l’objecte de l’estudi per presentar a totes aquestes institucions i mirar d’obtenir suport institucional i econòmic.

Ens adreçarem a tots els centres d’Infantil, Primària i Secundària de Catalunya, uns 1700 en total. Més endavant es pot pensar a fer extensiu l’estudi a tot l’estat.

El fet de fer servir el correu electrònic ens facilitarà que puguem arribar a tots els centres amb el mateix “esforç”.

Per tal d’afavorir la recollida i el tractament de les dades obtingudes, ens hauríem de repartir la població, tenint en compte que només som 4 persones per sis delegacions territorials:

-   Barcelona (*Núria ?)

-   Barcelona comarques (*Juanmi ?)

-   Lleida (*Pilar ?)

-   Girona

-   Tarragona (*Enric ?)

-   Tortosa

S’ha d’estudiar la possibilitat de demanar ajut extern, al menys per a la fase de recollida i tractament de dades: alguns membres del mateix DiM, becaris de totes les universitats catalanes, membres de l’AEIC, d’Espiral...

Cadascú de nosaltres hauria de coordinar* una Delegació Territorial, amb la qual cosa, ens caldran dos membres actius més.

Per a la recollida de dades hem elaborat un qüestionari(1) en el qual hem tingut en compte els següents factors:

ü                 Ha de ser precís i s’ha de preguntar allò que volem saber, ha de ser fàcil de respondre per a qui ho hagi de fer i, sobretot, fàcil per a nosaltres quan se’n faci el buidat.

ü                 Les dades que obtindrem amb el qüestionari seran de tipus numèric, tabulables i utilitzables estadísticament.

Som conscients que les dades qualitatives aporten informacions més vàlides, però tenen el problema que no són extensives i en les condicions que operem ens seria del tot impossible dur a terme una recerca d’aquests tipus. Per això, després de contrastar els diferents parers, vàrem concloure que per aprofundir en l’arrel del problema i conèixer quins són els motius que fan que els mestres/professors no utilitzin TIC, s’ha de recórrer a entrevistes personals a determinats professors i això constitueix una tasca bastant feixuga per a la qual cal estar ben entrenat. A més requereix temps. TEMPS en majúscules.

Per tot això pensem que primerament hem de realitzar el qüestionari a tots els centres de Catalunya i, posteriorment, en una segona fase de la investigació, (sembla que en aquest punt coincidim tots quatre), si ho creiem oportú i si hi ha viabilitat, realitzarem entrevistes a determinats centres que ho acceptin.

Sorgeix també la possibilitat de fer un recull d’experiències i bones pràctiques per tal de tenir models d’utilització de les TIC a l’escola i fins i tot fer una “Guia d’aplicació de les TIC a l’ensenyament”. És una idea molt poc madura però és una idea.

 

4. Estudis, informes i articles sobre el tema que fem servir com a referents:

 

¨      Enquesta de la AEIC als centres d'Infantil, Primària i Secundària de Catalunya SOBRE L'ÚS DE LES TIC:

http://www.aeic.es/enqpri.htm

http://www.aeic.es/enqsec/

 

¨      Enquesta sobre l'ús de les noves tecnologies a EI
Realitzada a 148 escoles públiques de Catalunya el curs 96/97. (Montse Vega)

http://www.xtec.es/~mvega/enquesta/index.htm

 

¨      Informe de Tecnología 2000 elaborat per la CECE (Confederación Española de Centros de Enseñanza) es pot descarregar en format pdf:

http://www.cece.es

 

¨      eEurope compara la situación de Internet en las escuelas

Revista: iWorld. Fecha: 01-Sep-01. Revista número: 41. Página: 108. Sección: Educación. Autor: Piedad Bullón.

http://www.idg.es/iworld/impart.asp?id=124118

 

¨      El 55 por ciento del claustro no sabe usar un ordenador y sólo el 22 por ciento lo aplica en el aula:

El Magisterio Español: Informes -> Tecnologías en el aula

http://www.magisnet.com/tecaula1.htm

 

¨      La tecnología se resiste a calar en las aulas:

EL PAIS, LUNES, 26 DE NOVIEMBRE DE 2001

http://www.elpais.es/suple/educacion/articulo.html?d_date=20011126&xref=20011126elpepiedu_1&type=Tes&anchor=elpedupor

 

¨      Projecte Astrolabi, sobre tot el apartat relatiu al “2n Informe del Projecte Astrolabi” -Actitud dels docents davant l'ús de les TIC-

http://astrolabi.edulab.net/int_inf_2_informe_punt1.html#intro

 

¨      Nuevas tecnologías en la educación europea

27/12/2001    Ciencia y Tecnología

http://www.estrada.com.ar/institucional/general/noticia.asp?IdSeccion=21&IdNotNov=290

“Para casi el 80 por ciento de los docentes europeos el uso de la informática y la red Internet va a cambiar su forma de enseñar en las escuelas”.

 

¨      Schools’ Connectivity in Europe Growing (Aquí hi ha l’informe de la CE):

http://www.eun.org/eun.org2/eun/en/_News_search_news/content.cfm?lang=en&ov= 8844///

 

 

5.- (1)Qüestionari

 

Edat

Sexe

Delegació Territorial

Anys de docència

Situació Administrativa

Càrrec en el centre

Nivell educatiu on imparteixes la docència

Àrea curricular o etapa/cicle en què hi dediques més hores

Nombre d’alumnes al centre

Nombre d’ordinadors per a ús dels alumnes del centre

Grau de coneixement informàtic

Eines informàtiques que més fas servir

Per a la teva assignatura/es consideres millor

 

 

Gradua de 0 al 5 (de menys a més: 0= gens, 5= molt) les raons per les quals no utilitzes l’ordinador amb els teus alumnes

 

Hi ha dificultat en l’horari per accedir a l’aula d’informàtica

Perquè no tinc un ordinador a l’aula

Em costa  trobar el programa que sigui adient als continguts que imparteixo

No tinc nivell d’usuari per poder portar als meus alumnes

Perquè ja els hi porten altres companys del nivell o cicle

Els meus alumnes ho fan en activitats extraescolars

Em costa encabir-ho en la dinámica normal de la meva classe

Sempre que ho he provat hi ha algun  problema tècnic

Són pocs ordinadors per la quantitat de nens que tinc

L’any passat ho feia, aquest any no

Perquè no estic obligada per al currículum

Ningú m’ha explicat què fer

Es crea molt de desordre amb els alumnes

 

 

Bibliografia

 

Marquès, Pere (1995): Software Educativo: guía de uso, metodología de diseño. Barcelona, Estel. http://dewey.uab.es/pmarques

Vilà, Núria (2000): “La valoració dels productes multimèdia: una tasca complexa, Perspectiva Escolar 245, pp. 23-34

Witfelt, Claus (1999): “A multimedia didactical guide.”, dins Pedactice conference. http://www.pedactice.com



[1] Vegeu Marquès (1991), Witfelt (1999), Vilà (2000)